Mostra de Cinema 2008: El perquè de tot plegat

La festa del cinema arriba novament a Mataró. Enguany, a més, celebrant una efemèride important com són els 30 anys d’història. Tres dècades de programació apassionada que, després d’una atenta revisió de les cintes projectades, permet apreciar l’evolució del cinema local i mundial. En aquest temps hem assistit des de la recuperació de les pel·lícules que no es van poder veure durant la dictadura fins la necessària repesca dels títols estrenats a Barcelona que no arribaven habitualment a les pantalles comercials del la ciutat (quan encara teníem cinemes urbans!). Així la Mostra es va crear un públic culte, fidel i conscienciat. I entusiasta, com la gent que la organitza. Iniciat el segle XXI la Mostra va tornar a plantejar-se una nova mutació. Consolidada la temporada estable auspiciada pels cinemes Verdi i amb la possibilitat de recuperar títols imprescindibles en DVD (qui no se’n recorda del ja mític i malaguanyat videoclub IDEV) el gir era necessari si no imprescindible. Així va néixer la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, un certamen amb vocació de reivindicar els nous creadors, locals i foranis, en un intent de discriminar positivament aquells qui, per nouvinguts, tenen menys possibilitats de fer-se ressò en les pantalles comercials o a la premsa. En aquests darrers anys hem assistit com a testimonis privilegiats a grans canvis cinematogràfics com l’estancament de les fórmules de Hollywood han provocat l’interès per noves cinematografies europees (Romania, Hongria, Escandinàvia...) o la ja imparable emergència dels mercats de l’extrem orient (Hong Kong i Corea del sud, com les grans potències i les cinematografies petites però interessants de Tailàndia, Japó o Filipines). Ja a l’horitzó comença a entrellucar-se el gegant africà que, esperem, ens portarà moltes sorpreses cinèfiles. Molts d’aquests fenòmens han desfilat per la sempre present pantalla del Teatre Monumental, testimoni pacient d’aquest signes dels temps culturals. Els programes de compartició d’arxius en xarxa i els populars Home cinema són el nou camp de batalla de la Mostra, de tots els festivals en particular i dels audiovisuals en general. Els programes P2P -no entrarem en valoracions sobre la pirateria o el discursos del “qui roba a qui”- has permès l’accés a filmografies recòndites o a cintes que eren ignorades per les distribuïdores però també han fet mal difonent (quasi sempre amb poca o nefasta qualitat) alguns títols abans d’arribar la gran pantalla. Per la seva banda, el cinema a casa apel·la a les comoditats de mirar pel·lícules a casa (gràcies també a la poca qualitat dels cineplex o multisales escampats pel país). Tots dos fenòmens es poden combatre amb la projecció en primícia de pel·lícules a les que encara no es pot accedir en cap altre format de qualitat. Una opció que s’han proposat moltes institucions i Ajuntaments, en col·laboració amb les distribuïdores, tal i com demostra l’auge en els darrers anys de festivals i festivalets de tota mena d’especialitats. Un tercera via que podria donar fruits en el futur en el suposat cas que totes les mostres s’unissin per fer front a la fragmentada i capriciosa distribució cinematogràfica espanyola (que encara ens nega l’estrena de films tan esperats com les darreres pel·lícules de pesos pesats com Francis Ford Coppola, Wong Kar-Wai o Gus van Sant). Serveixin aquestes pinzellades de la història i el més rabiós present de la Mostra de cinema per entendre que cal, com a espectadors, canviar la mentalitat i prendre consciència de que els camins per acostar-se al cinema actual són diversos. Les 9 pel·lícules que es presenten, així com els curts programats, proposen diferents itineraris per conèixer un món que es transforma de la mateixa manera que ho fa el cinema.