Mostra de Cinema de Nous Realitzadors

Tota la informació sobre l'esdeveniment cinematogràfic més important de Mataró

10 desembre 2009

YUKI & NINA: Película del año (Jordi Balló)


Ahir a la Vanguardia es va publicar un article sensacional de Jordi Balló que resumeix tots els sentiments i sospites sobre la gran YUKI AND NINA de Suwa i Girardot:

Película del año

Jordi Balló

'Yuki & Nina' demuestra que el desplazamiento de un director da la posibilidad de crear nuevas emociones


Es Yuki & Nina una de las películas esenciales del 2009? Si por película del año entendemos esas obras que nos hacen avanzar en nuestra percepción de espectadores, sin duda. Porque se trata de una obra sobre la fuerza de la simplicidad, de contar las cosas como son, de confiar en la fuerza primigenia de un gesto, de un diálogo que suena como si se produjera por primera vez. La historia del filme trata sobre una niña hija de padre francés y madre japonesa que se enfrenta al divorcio de sus padres y a la posibilidad más que factible de irse de París, dejando atrás a su mejor amiga, para instalarse en Japón acompañando a su madre. Todo este conflicto que parece menor está visto desde el punto de vista de la niña (y de su amiga Nina, que ha pasado por lo mismo), y eso es algo que realmente se hace notar en la extraña confluencia de sentimientos que se producen. Dejo para el espectador comprobar de qué manera física se produce este viaje entre las dos geografías. Algo realmente prodigioso.

Este tránsito entre Francia y Japón está en el centro de la obra, y nos hace pensar sobre qué está ocurriendo con los cines nacionales. ¿Es una película francesa o japonesa? Si observamos su producción diremos que es sobre todo francesa, como también lo es el actor Hippolyte Girardot, que encarna al padre de la niña y es también el debutante codirector de la película. Pero es evidente que el hecho diferencial de este filme lo proporciona el hecho de que el otro codirector sea uno de los grandes cineastas del momento, el japonés Nobuhiro Suwa, que se ha decidido a filmar esta historia que arranca en Francia para moverse a partir de aquel momento por los senderos de la incertidumbre.

¿Cuál es el resultado? Un filme diferente, que empieza como una comedia costumbrista, va adquiriendo tintes dramáticos y merodea por las fronteras de lo fantástico sin perder nunca el pulso de lo real. Un filme que funde tradiciones distintas, y que ha obligado al propio Suwa, según reconoce él mismo, a variar elementos de su propio estilo, un cambio que no piensa olvidar en otras obras de futuro. Esto nos llevaría a una conclusión provisional: en estos filmes basados en formas modernas de desplazamiento anida la posibilidad de pensar nuevas emociones. De la misma manera que las nuevas tecnologías de comunicación nos obligan a revisar qué significa estar lejos o estar cerca, también el hecho de que los creadores de más talento emprendan operaciones de movilidad nos proporciona un mapa de posibilidades que ya no responden al mero interés del patchwork productivo. Hace unos años cuando un autor se movía de su país para ir a otro se veía sólo la sombra de una operación comercial o de una pura invitación del productor. Ahora lo que emerge es que en este cruce de confluencias anida la posibilidad de mutar, de ser uno mismo en contacto con lo otro.

09 desembre 2009

1pel·lícula de la Mostra pre-candidata als Globus d'or.



City of life and death, polèmica cinta xinesa que va inaugurar la XXXIa Mostra de Cinema de Mataró ha estat seleccionada com a possible candidata als Globus d'Or en la categoria de "millor pel·lícula de parla no anglesa"...
El proper dia 15 de desembre es desvetllaran les nominacions...

05 novembre 2009

Recull de premsa 4

Recull de premsa de la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors 2009

En estrena exclusiva a Catalunya

L’estrena d’Última Sesión marca el tram final de la XXXI Mostra de Cinema

Els dies forts de la Mostra

Més de 500 persones aplaudeixen l’estrena d’Última Sesión

Aplaudida estrena a casa del film ‘Última Sesión’

“Te quiero” s’emporta els dos premis de la Mostra de Curts

01 novembre 2009

Recull de premsa 3

Recull de premsa de la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors 2009

Mataró, escenari de pel·lícula

XXXI Mostra de Cinema

La Mostra tanca la 31a edició amb dues dobles sessions

En estrena exclusiva a Catalunya



Una pel·lícula rodada a Mataró, “Última Sesión”, tanca la Mostra

:::mostra09::: ÚLTIMA SESIÓN - CLAUSURA



Última sesión. Francesc Páez (Mataró, 2008). VO, 90’

Fitxa tècnica
Director: Francesc Páez
Producció: M. Carmen Sanfrancisco
Guió: Javier Rebollo, Lola Mayo
Intèrprets:Paco Morán, Carmen Paez, Rocío Berenguer, Marta Eres, Miguel de Molina, Iván Andrade, Katia Klein, Ruth Garcia, Enric Boixadera. Atlant Barbaflorit, Lourdes Folgarona
Fotografia: Ferrán Casterà
Muntatge: Eloi Tomàs
Vestuario: Marina Pineda y Elena Font
Maquillaje y peluquería: Laura Zamacois
Durada: 90 min, color

Sinopsi
El Monumental, un cinema de tota la vida, tanca les seves portes demà. La vida de Mauri, l’acomodador, s’enfonsa. Teresa segueix netejant i Carol, la taquillera, segueix enamorada en silenci de Bruno, el projeccionista. La darrera nit és llarga, el destí capritxós i els amics estan preparats per fer que aquest dia sigui quelcom inoblidable.

Notes de producció
‘Última Sessió’ es va començar a rodar a finals del 2007 en escenaris mataronins reconeixibles, com el cinema Foment, la plaça Gran, la plaça de Santa Maria o el restaurant Teulada del carrer de Sant Isidor. Aquesta és una història coral, centrada en diversos personatges relacionats i lligats emocionalment i físicament a una sala de cinema que tancarà les seves portes en breu.

El projecte compta amb el suport de la productora barcelonesa Activa Films i l’Ajuntament de Mataró, que té l’objectiu d’impulsar el sector audiovisual i convertir la ciutat en un plató de rodatge.


El director
El cineasta mataroní Francesc Páez, el qual ha destacat en la direcció de diversos curts, s’estrena en el llargmetratge amb la seva ciutat com a teló de fons. Páez, llicenciat en Sociologia i graduat en Cinema, dirigeix i guionitza una història coral amb un gran reclam: la presència del veterà actor Paco Morán en el repartiment.

Ara mateix es troba rodant amb l’actor Boris Ruiz un curtmetratge becat per Can Xalant Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró. L’obra, titulada “Ombres d’ahir”, és en un curtmetratge experimental, una manifestació artística a mig camí entre el curtmetratge clàssic de ficció i el videoart.

En rigorosa estrena a Catalunya.



PROGRAMA COMPLET

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

31 octubre 2009



La pel·lícula britànica que s'exhibeix aquesta nit a la Mostra de cinema09 (22h) ha aconseguit 6 nominacions als premis britànics de cinema independent (BIFA). IN THE LOOP opta a candidatures tan importants com la millor pel·lícula, guió, director i director novell. El repartiment també ha estat destacat amb les nominacions a millor actor (Peter Capaldi) i millor actor de repartiment (Tom Hollander)

BIFA

:::mostra09::: IN THE LOOP



In the loop. Armando Iannucci (Gran Bretanya, 2009). VOSE, 106’

Fitxa tècnica
Director: Armando Iannucci
Guió: Jesse Amstrong, Simon Blackwell, Armando Ianucci i Tony Rocche.
Producció: Daniel Hank, Paula Jalfon, Christine Langan, Kevin Loader, Adam Tandy i David M. Thomson.
Intèrprets: Peter Capaldi (Malcom Tucker), Tom Hollander (Simon Foster), James Gandolfini (Lt Gen Geroge Miller) Gina McKee (Judy Molly) Anna Chumsly (Liza Weld) Steve Coogan (Paul Michaelson).
Fotografia: Jamie Cairney
Muntatge: Anthony Boys i Billy Sneddon
Vestuari: Ros Little
Web: http://www.intheloopmovie.co.uk
Durada: 106 min, color

Sinopsi
Un jove i novell ministre de desenvolupament anglès és entrevistat en una gran cadena en “prime time”. Allà fa unes desafortunades declaracions que, unides a una sèrie de malentesos i situacions imprevisibles, duran als Estats Units i a la Gran Bretanya cap a una guerra. La diplomàcia i les seves fórmuless, les comissions, comitès, afany de figurar i els grans egos són els protagonistes d’aquesta esbojarrada història.

Notes de producció
“In the Loop” és un film basat en una sèrie de la BBC creada per Alan Partidge i que porta per títol “The Thik of It”. En aquesta sèrie se satiritzen les relacions polítiques entre els Estats Units i Gran Bretanya, i és per això que tant la sèrie com el film remeten a títols com “Teléfono rojo volamos hacia Moscú” i “La cortina de humo”, amb l’estètica de “The Office” i amanit amb el sentit de l’humor dels Monty Pyton. Iannuci volia rodar una història sobre polítics però mostrant-ne la cara absurda. Segons les seves paraules, volia fer “El ala oeste” sense l’èpica i el glamour però amb molt d’humor.
La pel•lícula es va poder veure en el darrer festival de Sundance, al de Tribeca i està dins la selecció oficial del Festival de Cinema de Los Ángeles.

El director
Armando Iannucci ha fet gran part de la seva carrera a la televisió britànica. Va començar com a escriptor i productor de la sèrie “Knowing me, Knowing You with Alan Partidge” des d’on va passar a protagonitzar el seu propi show “The Armando Ianucci Show”. Iannuci és el pare de sèries com “The day today”, “Lab rats” “Genius” o “TheTthik of It”, en la que es basa la pel•lícula “In the loop”, el seu primer film com a director.

En rigorosa estrena a Espanya.



PROGRAMA COMPLET

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

Tennessee Williams aún navega por el Misisipi
FRANCESC PEIRÓN - Nueva York Corresponsal - 17/10/2009

El festival de Clarksdale permite conocer los lugares en los que se inspiró el dramaturgo Tennessee Williams ya lo intuyó cuando dijo aquello de que "siempre he dependido de la amabilidad de los demás". Sus piezas teatrales siguen muy presentes en la sociedad americana y cualquier curioso puede tropezarse con una representación de La gata sobre el tejado de zinc caliente en el Riverside Park de Nueva York. Sólo es un ejemplo.

Porque este fin de semana se concentra una tropa de admiradores en la localidad de Clarksdale, en Misisipi, lugar donde se inspiró el reconocido dramaturgo, que sigue recibiendo la amabilidad de los demás.

En esta ciudad encontró la inspiración para sus personajes. El nombre de Stella de Un tranvía llamado Deseo correspondía a una amiga de su madre, mientras que Brick, el atleta borracho que inmortalizó Paul Newman de la citada gata sobre el tejado lo cogió de un chico que atemorizaba al niño Williams en la época de la escuela elemental.

El festival tiene como eje el famoso grito de ¡Stella!, y, además de permitir la visita a los lugares del delta del Misisipi en los que jugó el futuro escritor, también se estrenará un documental de la BBC.

El doblemente ganador del Pulitzer nació en 1911 en Columbus como Thomas Lanier Williams. El nombre de Tennessee se lo dieron sus amigos universitarios a causa de su acento del sur. De niño, sin embargo, residió en Clarksdale con rama materna. Su padre era un viajante de zapatos que iba de aquí para allá. Ese entorno marcó su futura producción literaria.

Su abuelo era el pastor de la parroquia y en su compañía supo de muchas de las historias y rumores que circulaban por ese territorio. "A Tennessee le fascinaban las familias Clark y Cutrers", explicó a Associated Pres la experta Panny Mayfield. J. W. Clark obtuvo notoriedad como abogado. A los Cutrers les gustaba la extravagancia, su residencia se convirtió en un centro de recepción de extranjeros y sus bailes de máscaras todavía se recuerdan.

Su mansión, que sirvió de modelo al autor para sus obras, todavía se puede visitar, al igual que la iglesia episcopaliana de St. George´s en la que su abuelo sirvió como pastor o la auténtica Belle Rive del tranvía tennessiano. Como Stella o Brick, él bebió de los nombres del lugar donde vivió para sus relatos.

No es la única inspiración de esos años. Según los analistas, los conflictos morales que se tejen en sus obras encuentran sus raíces en esos años de rectoría, en los que tuvo que reprimir su homosexualidad. Hasta que se trasladó a Nueva Orleans "no pudo vivir libremente", sostiene Mayfield. Pero nunca dejó de visitar su escenario de infancia. El festival demuestra que continúa ahí, desmintiendo lo que el mismo escribió de que "el tiempo es la distancia más larga entre dos lugares".

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,

:::mostra09::: LA PERDIDA DEL DIAMANTE LÁGRIMA



La pérdida del diamante lágrima /The loss of a teadrop diamond. Jodie Markell (EUA, 2008). VOSE, 102’

Fitxa tècnica
Directora: Jodie Markell
Guió: Tennessee Williams
Producció: Brad Michael Gilbert
Música: Jeanine Tesori
Fotografia: Giles Nuttgens
Muntatge: Susan E. Morse
Vestuari: Andrea Sweet, Ashlie Philastre, Chrisi Karvonides-Dushenko, Loretta Harper, Sandra Algood, Suzanne M.B. Chambliss
Intèrprets: Bryce Dallas Howard (Fisher Willow), Chris Evans (Jimmy Bobyne), Ellen Burstyn (Miss Addie), Ann-Margret (Cornelia), Mamie Gummer (Julie), Will Patton, Jessica Collins (Vinnie), Derrick Deniscola (Tommy), Trent Dee (Happy), Peter Gerety (Craig), Marin Ireland (Esmerelda), Zoe Perry (Mathilde)
Durada: 102min, color

Sinopsi
Al tornar d’una estada d’estudis a l’estranger, Fisher Willow (Bryce Dallas Howard), la filla d’un adinerat propietari de plantacions d’un poble del Mississippi, contracta Jimmy Dobyne (Chris Evans), un atractiu jove obrer, per a què es faci passar pel seu pretendent a les festes i actes socials. Amb el temps, Fisher se sentirà cada vegada més atreta per ell, tot i que ell no la correspondrà. La pèrdua del diamant en una de les festes serà el desencadenant de recels i desconfiances que posaran en perill la relació de la parella.
Notes de producció
Nominada al Golden Spike de 2008, aquesta pel•lícula és fruit d’un guió inèdit de Tennessee Williams ambientada al sur dels Estats Units a principis del segle XX. Amb una impecable posada en escena, tant pel que fa a l’ambient, com al vestuari, descriu els últims dies d’una societat a punt de transformar-se i que es resisteix a la modernitat. Destaca la feina de Giles Nuttgens com a director de fotografia, que ha sabut captar els impressionants paisatges del sud dels EUA.
La directora
La pel•lícula és el primer llargmetratge de Jodie Markell com a directora. Va dirigir i escriure el curtmetratge ‘Why I Live at the P.O.’ (1998). Com a actriu ha treballat en diferents pel•lícules com ‘El hijo del mal’ (2007), ‘El fin de la inocencia’ (2005), ‘Sweet Land’ (2005) i sèries de televisió.

En rigorosa estrena a Catalunya.



PROGRAMA COMPLET

30 octubre 2009

:::mostra09::: LOS CONDENADOS



Los condenados. Isaki Lacuesta (Espanya, 2009). VO, 104’

Fitxa tècnica
Director: Isaki Lacuesta
Guió: Isaki Lacuesta i Isa Campos, basat en la novela de Joseph Conrad “Una visión desde Occidente”.
Producció: Xavier atance, Daniel Matamoros i Adrián Guerra.
Intèrprets: Barbara Lennie, Daniel Fanego, Leonor Manso, Arturo Goetz i María Oneto.
Fotografia: Diego Dussuel
Muntatge: Domi Parra
Vestuari: Ariadna Papiò
Durada: 104 min, color

Sinopsi
Dos ex-guerrillers es troben trenta anys després en una excavació il•legal per intentar trobar el cos d’un tercer company que va desaparèixer. La tensió i els secrets aniran aflorant a mesura que avanci la seva feina, i que els acosti a un final totalment sorprenent, on res serà el que semblava.

Notes de producció
Per al seu primer treball de ficció Isaki Lacuesta va triar un text de Joseph Conrad per posar sobre la taula el debat sobre les lluites armades, sobretot quines són les motivacions que fan que la gent iniciï un conflicte armat. La pel•lícula, encara que no ho explica directament, està ambientada a l’Argentina, però el director considera que el que ell vol explicar és aplicable a qualsevol lluita.
En el film, al voltant de l’excavació que porten a terme els protagonistes, es reuneixen personatges de tres generacions, amb diferents maneres d’enfocar la memòria històrica. Però el director, més que parlar de memòria, vol centrar-se en com el present canvia la manera amb la que ens relacionem amb el futur.
El film va ésser premiat en el darrer festival de cinema de Sant Sebastià amb el Premi FIPRESCI de la Crítica.

El director
Isaki Lacuesta va néixer a Girona el 1975. Després de graduar-se a la primera edició del Màster en documental de creació a la Universitat Pompeu Fabra es va dedicar a preparar el seu primer treball, “Cravan vs Cravan”, un treball a mig camí del documental i la ficció amb el que va aconseguir un gran reconeixement, el guardó com a millor director revelació al festival de Sitges i el premi Sant Jordi. El seu segon treball va ser un altre documental, “La Leyenda del tiempo”, presentat a molts festivals com els de Rotterdam, Buenos Aires, i Melbourne. “Los condenados” és el seu tercer treball, el primer íntegrament de ficció.


En rigorosa estrena a Catalunya.



PROGRAMA COMPLET

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,