Milou en Mayo
Milou en mai (França, 1989).
FITXA:
Director: Louise Malle
Guió: Louise Malle i Jean-Claude Carrière
Intèrprets: Michel Piccoli, Miou Miou, Michel Duchaussoy, Dominique Blanch, Harriet Walter, Bruno Carette, Françoise Berléand.
Fotografia: Renato Berta
Música: Stéphane Grappelli
Durada: 108 min, color
SINOPSI:
Amb els canvis del maig del 68 com a teló de fons, en una casa al camp una família es reuneix amb motiu de l’enterrament de l’àvia, que per les vagues, no es podrà fer.
NOTES DE PRODUCCIÓ:
Louis Malle es va mantenir, en el seu moment, allunyat dels convulsos esdeveniments lligats al Maig del 68. Va esperar més de 20 anys per oferir la seva peculiar mirada cap a aquell moment històric sense caure en la melangia que sí va afectar altres companys seus de l’anomenada Nouvelle vague. Malle, tot i ambientar Milou en Mayo en una casa aïllada, manté present l’ambient dels carrers o dels pobles del 68 a través de veus en off radiofòniques o per les consignes que repeteixen alguns dels protagonistes.
La revolució al film és interna: Milou ha de defensar la seva forma d’entendre el món contra la que li vol imposar la seva família, encapçalada per la seva conservadora i materialista filla, freda i sense escrúpols. Milou comptarà com a aliades la néta i la cunyada. Cal destacar també la gran partitura del violinista Stéphane Grappelli.
EL DIRECTOR:
Louis Malle (França, 1932-Los Angeles, 1995) és un dels membres més reputats de la Nouvelle vague. La majoria de crítics coincideixen a considerar-lo un dels directors més eclèctics de la seva generació. D’aquesta època destaquen films com Un ascensor para el cadalso, Fuego Fatuo o Viva Maria!
Malle també és un dels seus supervivents ja que ha aconseguit mantenir una digna trajectòria cinematogràfica catapultada internacionalment per títols com Lacombe Lucien, Herida o Vanya en la calle 42.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada