Nous premis per VALS CON BASHIR

Avui es projecta com a Clausura de la XXXa Mostra de Cinema el film israelí d'animació VALS CON BASHIR.
Aquesta cinta d'Ari Folman acaba d'obtenir dos premis al recent acabat Festival de Gijón (FIC Xixón08):
-Direcció artística
-Millor Pel·lícula segons el Jurat Jove.

Us convidem a veure avui aquesta pel·lícula que no s'estrenarà fins el febrer de 2009.

Diumenge 30, 19h. (Teatre Monumental)

Vals con Bashir

Waltz with Bashir (Israel, 2008).

FITXA:

Director: Ari Folman

Producció: Ari Folman, Serge Lalou, Gerhard Meixner, Roman Paul i Yael Nahlieli

Guió: Ari Folman

Música: Max Richer

Muntatge: Feller Nili

Direcció artística: David Polonsky

Intèrprets: (veus) Ron Ben-Yisai, Ronny Dayag, Ari Folman, Dror Harazi i Ori Sivan.

Durada: 90 min

Web: www.waltzwithbashir.com

SINOPSI:

Ari va ingressar a l’exèrcit als 17 anys. El setembre de 1982 va arribar a l’oest de Beirut amb l’armada israeliana, just el dia en què va ser assassinat el president Bechir Yemayel, quan acabava d’ésser elegit. Quan va deixar la ciutat tres dies més tard, ja era una altra persona. Vint anys després, explica la seva història.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

La pel·lícula és un documental animat a través de la tècnica de la rotoanimació (animació sobre imatges reals) sobre la matança de palestins a les ciutats de Sabra i Chatila. Segons el director, aquesta no és una pel·lícula política, sinó que vol convertir-se en la història personal d’uns soldats. Folman creu que l’animació és l’única manera d’explicar aquesta història de records, somnis, al·lucinacions i subconscients. El film compta amb testimonis reals dels soldats i explica els remordiments davant dels fets succeïts. Waltz with Bashir es va poder veure a la secció oficial de Cannes, ha guanyat 6 premis de l’Acadèmia de Cinema d’Israel i aspira a competir per l’Òscar al millor film de parla no anglesa.

EL DIRECTOR:

Ari Folman va néixer a Israel l’any 1962. Després d’acabar el servei militar i d’intentar fer la volta al món, va descobrir que la seva imaginació el podia portar pel camí del cinema i es va matricular a la universitat. Guionista de nombrosos films i episodis de televisió, es va inicar en la direcció el 1996 amb la pel·lícula Santa Clara que va guanyar el premi especial del jurat al festival de Karlovy Vary. Després va signar Made in Israel (2001) i, finalment, Waltz with Bashir.

Dissabte 29, 22h. (Teatre Monumental)

El cant dels ocells

(Catalunya, 2008)

FITXA:

Director: Albert Serra

Guió: Albert Serra

Productors executius: Montse Triola

i Lluís Miñarro

Imatge: Neus Ollé i Jimmy Gimferrer

So: Joan Pons i Jordi Ribas

Muntatge: Àngel Martín

Direcció artística: Jimmy Gimferrer

Intèrprets: Lluís Serrat Masanellas, Lluís Serrat Batlle, Lluís Carbó, Montse Triola, Mark Peranson i Victòria Aragonès.

Durada: 99 m

SINOPSI:

L’obra neix de la inspiració d’un paràgraf de la Bíblia, que descriu el llegendari viatge dels tres Reis d’Orient cap el portal de Betlem, on acaba de néixer el Messies. Explica el director que ha intentat dur a terme un treball eteri i abstracte, i que per ell els tres personatges estan desposseïts de característiques psicològiques, per tal de recollir la seva idea de fer una pel·lícula religiosa i que per això s’ha imbuït de l’esperit dels retaules de l’antiguitat.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

El cant dels ocells, dirigida per Albert Serra, és una producció barcelonina de Luis Miñarro, amb guió del mateix Albert Serra. La fotografia és de Jimmy Gimferrer i Neus Ollé. La música, en clara referència al títol, és de Pau Casals. Amb la interpretació, d’actors no professionals, Lluís Carbó, Lluís Serrat Batlle, Lluís Serrat Masanelles, Montse Triola, i Mark Peranson. La pel·lícula va ser rodada a Islàndia, Fuerteventura i França, en localitzacions que el mateix director va buscar al Google Earth. S’ha pretès realitzar un cinema primitiu, fet amb la màxima senzillesa possible.

EL DIRECTOR:

Albert Serra neix a Banyoles l’any 1975. L’any 2001 funda la productora Andergraun Films. L’any 2002 escriu i dirigeix el seu primer llargmetratge, Crespià, the Film not the Village. Al 2003, escriu i produeix la peça teatral Setsuko, en homenatge a l’actriu fetitx de Yasujiro Ozu. El 2004, escriu Mi querido Bernard Berenson. La seva segona pel·lícula Honor de cavalleria (2006), va obtenir el Fipresci a la Biennale de Venècia i va ser presentada a Cannes, així com la seva tercera realització El cant dels ocells.

Dissabte 29, 19h. (Teatre Monumental)

Pas a nivell

(Catalunya, 2007)

FITXA:

Director: Pere Vilà

Producció: Mar Vilà i Diego Rojas

Guió: Pere Vilà

Fotografia: Diego Dussuel

Muntatge: David Pérez

Intèrprets: Marc Homs, Mercè Compte, Joan Martí, Maite Buenafuente, Georgina Cardona, Cristina Cervià i Paula Vives.

Durada: 103 min

Format: 35mm

SINOPSI:

Marc és un noi que no sap com enfocar la seva vida un cop ha finalitzat la seva carrera universitària. Perdut en un mar de dubtes, acaba acceptant una curiosa feina en un poble turític on viu la seva àvia. La relació entre tots dos i una sobtada desgràcia faran que el noi comenci a prendre consciència de les seves decisions i iniciï el seu camí cap a la vida adulta.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

Pas a nivell és la història d’una iniciació partint de la base dels nous adolescents, aquells joves que ja han superat la vintena, que han viscut sempre sota l’aixopluc dels pares, i que veuen com han de començar a caminar sols a la vida. Per rodar aquest film, Pere Vilà va comptar amb l’ajuda de la seva família, que va fer tot tipus de feines (producció, scripts, etc.) per poder-la acabar.

El director va començar a filmar traduint el guió en imatges i va aconseguir tres hores de pel·lícula. Segons comenta Vilà, va ser amb el procés d’edició de la pel·lícula que va acabar construint la història a través de les imatges filmades anteriorment, ja que va poder trencar la linealitat narrativa del seu guió.

La pel·lícula s’ha pogut veure als festivals de cinema de Donostia, de Gijón i de Tarragona. Actualment encara no té distribuïdora que l’estreni comercialment.

EL DIRECTOR:

Pere Vilà va estudiar cinema a la Universitat Calassanç de Barcelona. Allà va conèixer Joaquim Jordà, amb qui va col·laborar en l’escriptura d’alguns guions. L’any 2004 va guanyar un premi pel guió del curtmetratge Los peces del rio Leteo, que li va permetre la realització del curt i, més endavant, guanyar el premi al Millor curt que atorga la Fundació Elsa Peretti. Els diners d’aquest premi són els que han servit per finançar Pas a nivell.

Actualment Pere Vilà està preparant una sèrie de televisió.

Presentació
Hamaca
Distribuïdora de videoart i media art.
Presentació a càrrec de Jaron Rowan

HAMACA és una entitat al servei d'autors i usuaris que té per objectiu incentivar la difusió de les obres presents al seu catàleg i generar un flux econòmic que reverteixi sobre la producció dels artistes. Amb aquesta finalitat s'ha creat hamacaonline on es poden consultar i seleccionar les obres de 120 dels artistes més importants que han treballat en l'Estat espanyol.

HAMACA és l'intermediari que facilita i incentiva la presència de les produccions videogràfiques actuals i històriques en les programacions nacionals i internacionals a més d'obrir mercat en els nous mitjans de comunicació i informació.

El projecte d'HAMACA és un projecte únic a tot l'estat espanyol i una de les poques distribuïdores que hi han en tot el món especialitzades en videoart i mediart.

Dijous 27, 22h. (Teatre Monumental)

A ciegas

Blindness (Canadà-Brasil-Japó, 2008)

FITXA:

Director: Fernando Meirelles

Producció: Andrea Barata Ribeiro,

Niv Finchman, Sonoko Sakai

Guió: Don Mckellar

Música: Marco Antonio Guimarfes ( Utaki )

Muntatge: Daniel Rezende

Direcció artística: César Charlone

Intèrprets: Julianne Moore, Mark Ruffalo, Danny Glover, Gael Garcia Bernal, Alice Braga, Don McKellar i Sandra Oh.

Durada: 120 min

Web : www.blindness-themovie.com

Format: 35mm / color

SINOPSI:

Un home que condueix de la feina cap a casa queda repentinament cec. De mica en mica, totes les persones amb les quals s’ha creuat van perdent la vista repentinament i el pànic i la paranoia es va extenent entre la gent. Els afectats per aquesta estranya epidèmia són clausurats en un psiquiàtric abandonat. Allà, un grup de set persones iniciarà una fuga cap a una ciutat devastada on creuen que hi ha la seva darrera esperança.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

La pel·lícula està basada en el llibre del Premi Nobel José Saramago Assaig sobre la ceguera. Durant molts anys Saramago havia rebutjat totes les propostes que li feien per portar el llibre a la pantalla. Deia que en ser un llibre violent sobre la degradació social no volia que caigués en mans equivocades. Don McKellar, el guionista, el va convèncer pel fet que no treballaven per un gran estudi i per tant, tindrien llibertat creativa. Aleshores Saramago va acceptar. El gran repte de traslladar el llibre a la pel·lícula és que els lectors, com la majoria de personatges del llibre, són cecs a tot excepte a allò que els explica la dona del metge, que és l’única que pot veure-hi. Al film, el punt de vista canvia perquè els espectadors es converteixen en vouyeristes de l’horror, com la dona del metge.

EL DIRECTOR:

Fernando Meirelles va néixer a Sfo Paulo l’any 1955. A la Universitat es va començar a interessar pel cinema i juntament amb uns amics va fundar la productora Olhar Eletrgnico, amb la qual va elaborar molts programes televisius. El 1997 va llegir la novel·la Ciudad de Dios i va fer el salt a la direcció. El film a ser presentat al Festival de Cannes i als Òscars. El seu segon film va ser l’adaptació de El jardinero fiel, que va aconseguir un Òscar. Blindness és la seva tercera pel·lícula.

Dimecres 26, 22h. (Foment Mataroní)

Les amants réguliers

(França, 2005)

FITXA:

Director: Philippe Garrel

Guió: Philippe Garrel,

Marc Cholodenko i Arlette Langmann

Fotografia: Jean-Claude Vannier

Muntatge: François Collin i Philippe Garrel

Intèrprets: Louis Garrel, Clotilde Hesme, Éric Rulliat, Julien Lucas, Mathieu Jenet, Nicolas Bridet.

Durada: 178 min, blanc i negre

SINOPSI:

François, un jove i prometedor poeta, participa en la revolta dels carrers de París durant el maig del 68. Entre els fums i la confusió veu la bella Lilie, una jove estudiant que acabarà coneixent, un any després, en una festa a casa d’un amic. Entre ells naixerà l’amor que restaurarà la il·lusió després del desencant de la revolució perduda. El sexe, l’opi, la poesia i la pintura seran els nous territoris freqüentats pel nou grup de joves revolucionaris.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

La llarga i misteriosa trajectòria cinematogràfica de Philippe Garrel viu, en aquest inici de mil·lenni un nou renaixement. El director gal, però, no ha deixat de practicar mai el seu estil críptic i contemplatiu. Però ara, amb el gran i unànime èxit de crítica i públic de Les amants réguliers, ha ascendit a l’olimp dels grans directors.

Garrel ha practicat, al llarg de la seva carrera, des de cinema aïllacionista fins al retrat de diferents passatges de la història mundial més recent. La parella, i la seva crisi, és el tema que més ha inquietat la seva pulsió cinematogràfica. Aquest tema també és present a Les amants réguliers combinat amb una revisió melangiosa del Maig del 68 francès que suposa una rèplica a Bernardo Bertolucci i la seva superficial Soñadores.

EL DIRECTOR:

Philippe Garrel (París, França, 1948) és una de les figures més independents del panorama cinematogràfic francès dels darrers 40 anys. És un descendent directe de la nouvelle vague però també està molt influenciat per Robert Bresson i Jean Eustache. Preocupat per les relacions de parella, la droga o la pròpia activitat cinematogràfica ha dirigit altres cintes com Le révelateur, Le lit de la vierge i Le berceau de Cristal.

Enguany ha presentat el seu darrer film: La frontière de l’Aube.

Dimarts 25, 22h. (Foment Mataroní)

Weekend

(França, 1967)

FITXA:

Direcció: Jean-Luc Godard

Guió: Jean-Luc Godard

Intèrprets: Mirellie Darc, Jean Yanne, Jean-Pierre Kalfon, Yves Beneyton, Valerie Lagrange, Jean-Pierre Léayd, Juliet Berto, Anne Wiazembsky.

Fotografia: Raoul Coutard

Muntatge: Agnes Guillemot

So: René Levert

Durada: 105 min, color

Format: 35 mm

SINOPSI:

Una jove parella surt de casa per passar el cap de setmana al camp. Els espera un terrible embús que sembla més aviat un malson. En fugir-ne, enlloc de trobar-se al camp, es veuen involucrats en una guerra civil promoguda per revolucionaris, caníbals i assassins.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

Els crèdits inicials ja donen una idea del que pot passar: "una pel·lícula trobada a la brossa". El film és una fàbula apocalítica, desencantada i satírica, narrada com si és tractés del viatge de dos Gullivers contemporanis i carrega de forma furibunda sobre el colapse de la societat occidental de finals dels anys seixanta: la societat de consum, la burgesia acomodada i el capitalisme. Rodada l'any 1967, anticipa en cert manera el que passaria l'any següent a les principals ciutats del món quan els joves descontents van sortir al carrer.

I com sempre en la cinematografia de Godard no podien faltar les referències al cinema, en un curiós diàleg on es discuteix entre el llenguatge literari i el llenguatge cinematogràfic. La pel·lícula és un autèntic calidoscopi que desborda imaginació i humor.

EL DIRECTOR:

Jean-Luc Godard (París, 1930) és considerat un dels directors més influents de la nouvelle vague, cultivant un cinema avantguardista i experimental respecte al muntatge que s'ha carateritzat per la seva irreverència i rebel·lia. Entre la seva extensa filmografia es poden destacar pel·lícules com À bout de souffle (1960), Pierrot le fou (1965), La Chinoise (1967) o més recentment Éloge de l'amour (2001).

Dilluns 24, 22h. (Foment Mataroní)

Milou en Mayo

Milou en mai (França, 1989).

FITXA:

Director: Louise Malle

Guió: Louise Malle i Jean-Claude Carrière

Intèrprets: Michel Piccoli, Miou Miou, Michel Duchaussoy, Dominique Blanch, Harriet Walter, Bruno Carette, Françoise Berléand.

Fotografia: Renato Berta

Música: Stéphane Grappelli

Durada: 108 min, color

SINOPSI:

Amb els canvis del maig del 68 com a teló de fons, en una casa al camp una família es reuneix amb motiu de l’enterrament de l’àvia, que per les vagues, no es podrà fer.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

Louis Malle es va mantenir, en el seu moment, allunyat dels convulsos esdeveniments lligats al Maig del 68. Va esperar més de 20 anys per oferir la seva peculiar mirada cap a aquell moment històric sense caure en la melangia que sí va afectar altres companys seus de l’anomenada Nouvelle vague. Malle, tot i ambientar Milou en Mayo en una casa aïllada, manté present l’ambient dels carrers o dels pobles del 68 a través de veus en off radiofòniques o per les consignes que repeteixen alguns dels protagonistes.

La revolució al film és interna: Milou ha de defensar la seva forma d’entendre el món contra la que li vol imposar la seva família, encapçalada per la seva conservadora i materialista filla, freda i sense escrúpols. Milou comptarà com a aliades la néta i la cunyada. Cal destacar també la gran partitura del violinista Stéphane Grappelli.

EL DIRECTOR:

Louis Malle (França, 1932-Los Angeles, 1995) és un dels membres més reputats de la Nouvelle vague. La majoria de crítics coincideixen a considerar-lo un dels directors més eclèctics de la seva generació. D’aquesta època destaquen films com Un ascensor para el cadalso, Fuego Fatuo o Viva Maria!

Malle també és un dels seus supervivents ja que ha aconseguit mantenir una digna trajectòria cinematogràfica catapultada internacionalment per títols com Lacombe Lucien, Herida o Vanya en la calle 42.

Diumenge 23, 22h. (Teatre Monumental)

Déjame entrar

Låt den rätte komma in (Suècia, 2008)

FITXA:

Direcció: Tomas Alfredson

Guió: John Ajvide Lindqvist

Producció: John Nordling i Carl Molinder

Intèrprets: Kåre Hedebrant (Oskar), Lina Leandersson (Eli), Per Ragnar (Håkan), Henrik Dahl (Erik), Karin Bergquist (Yvonne), Peter Carlberg (Lacke), Ika Nord (Virginia), Mikael Rahm (Jocke), Anders T. Peedu (Morgan) i Pale Olofsson (Larry).

Fotografia: Hoyte Van Hoytema

Muntatge: Dino Jonsäter i Tomas Alfredson

Disseny de producció: Eva Norén

Música: Johan Söderqvist

Vestuari: Maria Strid

Durada: 114 min

Format: 35 mm / color

SINOPSI:

Oskar és un noi de 12 anys que pateix contínuament maltractaments dels seus companys de classe. Un dia coneix Eli, una nena de la seva mateixa edat. Però Eli és una nena misteriosa: és molt seriosa, és pàl·lida, només surt de nit i aparentment no li afecten les temporades de les gelades. Una sèrie de desaparicions i assassinats coincideixen amb la seva arribada.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

El film ha arrasat allà on ha anat. Premi a la Millor pel·lícula al Festival de Tribeca, Millor pel—lícula i Millor fotografia al Festival de Goteborg, i durant el darrer Festival de Sitges va rebre el Meliès d’Or. També compta amb un Meliès de Plata d’un festival suís.

El film, dirigit per Tomas Alfredson, recrea l’amistat i l’amor entre un nen solitari i assetjat d’un barri de les rodalies d’Estocolm i la seva veïna, una nena que es comporta d’una manera estranya i que resulta ser una vampira. Alfredson ha adaptat la novel·la de John Ajvide Lindqvist Déjame entrar per, a banda d’explicar una història de vampirs, aprofitar per mostrar el teló de fons de la Suècia més grisa, les dures condicions socials, la violència i l’assetjament dels anys 80.

Kare Hedebrant i Lina Leandersson protagonitzen aquesta història romàntica, amb violència, elements sobrenaturals i un desenllaç feliç, que passa durant l’hivern de 1982 en un suburbi d’Estocolm.

EL DIRECTOR:

Tomas Alfredson va néixer a Estocolm l’any 1965. Cineasta autodidacta, ha desenvolupat bona part de la seva carrera a la televisió i en publicitat al seu país natal. Let the right one in és el seu quart film després de Four Shades of Brown, que va guanyar nombrosos premis locals i internacionals.

Diumenge 23, 19h. (Teatre Monumental)

Bajo Juárez. La ciudad devorando a sus hijas

(Mèxic, 2006)

FITXA:

Direcció: Alejandra Sánchez i José Antonio Cordero

Guió: Alejandra Sánchezi José Antonio Cordero

Fotografia: Erica Licea

Muntatge: Alejandra Sánchezi José Antonio Cordero

So: Rogelio Villanueva

Música: Tareke Ortiz

Web: www.bajojuarez.com

Durada: 97 min

Format: 35 mm / color

SINOPSI:

La història de Bajo Juarez es construeix seguint la trajectòria de Norma, una de les nombroses mares que han perdut una filla en aquell territori.El film recull el seu itinerari just després del descobriment del cadàver de la seva filla, amb el dolor i la ràbia en estat pur.

Després ens mostra, uns anys més tard, la transformació d'aquesta dona en una de les activistes més importants de Chihuahua, una veu que s'ha deixat escoltar reclamant justícia davant la impunitat de les autoritats que es fan còmplices per comissió o omissió dels nombrosos feminicidis que es produeixen a la ciutat mexicana.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

Ciudad Juárez és una ciutat que es troba al costat de la frontera amb els Estats Units que ha vist créixer la seva població de forma descontrolada a causa de "las maquilas", les fàbriques de les grans multinacionals nord-americanes, on diàriament arriben milers de dones per treballar i intentar subsistir. Però Ciudad Juárez sobretot s'ha fet tràgicament cèlebre a causa dels nombrosos feminicidis comesos els últims anys, que han fet que s'escriguin centenars d'articles i fins i tot sigui part central d'una de les novel·les més importants que s'han escrit els últims anys, 2666 de Roberto Bolaño.

El documental dividit en cinc capítols segueix tant el pelegrinatge dolorós de les famílies de les víctimes reclamant justícia com la passivitat de les autoritats i la denúncia d'acusacions falses que han portat a la presó innocents acusats dels assassinats, gent de baixos recursos econòmics igual que les noies assassinades, víctimes de les víctimes.

Des d’una òptica molt crítica amb les autoritats mexicanes, el documental, que es va rodar entre 2001 i 2005, intenta oferir en paraules de la mateixa directora més claredat davant d'un procés complexe, però amb un mapa criminal que senyala que hi estan implicats fins i tot alts grups de poder i funcionaris.

ELS DIRECTORS:

Alejandra Sánchez (Chihuahua, Mèxic 1973) ha treballat com a realitzadora per programes de televisió. Bajo Juarez és la seva opera prima i amb ella ha guanyat el premi al millor documental als festivals de Chicago Latino Film Festival (2007) i CINESUL (2008).

José Antonio Cordero (Aguascalientes, Mèxic, 1971) és director de teatre, videoartista i documentalista. L’any 2002 va dirigir el documental La cuarta casa, un retrato de Elena Garró.

Un fantàstic document de Francesc Páez sobre nous creadors o la descoberta de la ingenuïtat de la mirada compartida com a experiència col·lectiva.

Dissabte 22, 22h. (Teatre Monumental)

Estómago(Brasil-Itàlia, 2007)

FITXA:

Director: Marcos Jorge

Guió: Lusa Silvestre,

Marcos Jorge.

Claudia Da Natividade i Fabrizio Donvito

basat en un argument de Lusa Silvestre i Marcos Jorge.

Producció: Claudia Da Natividade,

Fabrizio Donvito

Marco Cohen i Gabriele Muccino

Intèrprets: João Miguel (Raimundo Nonato), Fabiula Nascimiento (Iria), Carlo Briani (Giovanni), Babu Santana (Bujiú), Zeca Cenovicz (Zulmiro), Paulo Miklos (Etcétera), Jean Pierre Noher (Duque), Alexander Sil (Lino), Marcel Szymanski (Valtão), Sidy Correa (Bocazas) i Rodrigo Ferrarini (Flacucho).

Fotografia: Toca Seabra

Direcció artística: Jussara Perussol

Muntatge: Luca Alverdi

Música: Giovanni Venosta

Vestuari: Marisol Grossi

Durada: 112 min, color

SINOPSI:

El món es composa dels que mengen i els que són menjats. Raimundo Nonato ha trobat una via alternativa: es dedica a cuinar. Primer cuina en un bar, després en un restaurant italià i, anualment, a la presó. Però, com ha acabat a la presó?

Raimundo cuina mentre aprèn a defensar-se i descobreix una sèrie de normes que utilitzen el benefici propi: abans o després el cuiner també vol la seva ració i ningú millor que ell sap quines porcions són més bones.

Estómago és un conte per adults que tracta els temes del poder, el sexe i la gastronomia.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

El film de Marcos Jorge és una coproducció italo-brasilera que és tot un cant al bon menjar, a la nova cuina, a l’educació del paladar i que mostra el món culinari com una forma de tirar endavant. Joao Miguel interpreta Raimundo Nonato, i el segueixen actors com Carlo Briani o Fabiula Nascimento. Estómago és una bona pel·lícula, arriscada i divertida, que durant les seves dues hores de durada explica l’evolució des del punt de vista professional i personal de Raimundo i com aquest afrontarà els reptes que se li presenten. A molts els recordarà films com Un toque de canela o El Perfum per la seva fixació pel purisme en un dels plaers més bàsics com és el menjar i els olors. Marcos Jorge ha guanyat l’Espiga d’Or de la 53a Setmana Internacional de Cinema de Valladolid 2008 (Seminici) per decisió unànime del jurat. Així mateix, el protagonista del film, João Miguel, és premiat com a millor actor exaequo amb l’actor basc Unax Ugalde.

EL DIRECTOR:

Estómago és la primera pel·lícula del brasiler Marcos Jorge. Va estudiar periodisme a Brasil i cinema a Itàlia. La seves pel·lícules i vídeos han guanyat més de 50 premis internacionals. Les seves videoinstal·lacions han estat exhibides a França, Itàlia, Holanda i Japó. Ha dirigit documentals que han rebut bones crítiques com O Ateliê de Luzia i Brasil Rupestre. Tot i les seves incursions en el món del cinema, dels videoclips i dels documentals, és la seva faceta com a director d’anuncis publicitaris la més fructífera, en què ha treballat per a grans marques al Brasil i a tot el món, i ha guanyat importants premis com el Globo Networks “Professional of the Year” i dues medalles d’or a The New York Film Festival.

Dissabte 22, 19h. (Teatre Monumental)

Los próximos pasados

(Argentina, 2007).

FITXA:

Directora: Lorena Muñoz

Guió: Lorena Muñoz

Fotografia: Iván Gierasinchuk

Muntatge: Alejandra Almirón i Benjamín Ávila

Investigació: Alejandra Grinspun

Web: www.losproximospasados.com.ar/

Durada: 85 min, color

SINOPSI:

Argentina, any 1933. L’artista plàstic mexicà David Alfaro Siqueiros pinta el mural Ejercicio plástico al soterrani de la mansió de Natalio Botana, un excèntric milionari argentí. L’obra roman fragmentada i tancada dins de cinc grans contenidors exposats a les inclemències del temps. Setanta anys després, la pel—lícula intenta reconstruir la història de la realització i destrucció d’aquesta singular obra mestra. Una fàbula sobre allò que ara ja no és res més que un passat proper.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

David Alfaro Siqueiros va pintar per la Quinta de los Granados de Natalio Botanas un impressionant fresc titulat Ejercicio plástico. La fama de la peça era tan gran que, mort el seu propietari, es va dividir en set parts per ser exhibida per tota l’Argentina en una mostra itinerant. Com a conseqüència d’una controvèrsia judicial, les distintes parts del mural es van dipositar en diversos contenidors fa 17 anys. Gràcies a la influència i gran èxit del documental Los próximos pasados, s’ha presentat un projecte d’expropiació del mural per tal de recuperar-lo i convertir-lo en patrimoni nacional argentí. Los próximos pasados ha estat guardonada amb dos premis Condor de plata, l’equivalent argentí dels Òscar, al millor guió i al millor documental i amb el
distingit premi FIPRESCI de la crítica internacional al Festival de Buenos Aires (BAFICI).

LA DIRECTORA:

Lorena Muñoz (Buenos Aires, Argentina, 1972) es va formar al Centro de Investigación en vídeo y cine de Buenos Aires. L’any 2000 va realitzar un postgrau cinematogràfic a l’Escuela internacional de Cine de San Antonio de los Baños de Cuba, de la qual també han sortit directors com Jaime Rosales i Benito Zambrano.Los próximos pasados és el seu segon documental després de Yo no sé qué me han hecho tus ojos

Mostra de Cinema 2008: El perquè de tot plegat

La festa del cinema arriba novament a Mataró. Enguany, a més, celebrant una efemèride important com són els 30 anys d’història. Tres dècades de programació apassionada que, després d’una atenta revisió de les cintes projectades, permet apreciar l’evolució del cinema local i mundial. En aquest temps hem assistit des de la recuperació de les pel·lícules que no es van poder veure durant la dictadura fins la necessària repesca dels títols estrenats a Barcelona que no arribaven habitualment a les pantalles comercials del la ciutat (quan encara teníem cinemes urbans!). Així la Mostra es va crear un públic culte, fidel i conscienciat. I entusiasta, com la gent que la organitza. Iniciat el segle XXI la Mostra va tornar a plantejar-se una nova mutació. Consolidada la temporada estable auspiciada pels cinemes Verdi i amb la possibilitat de recuperar títols imprescindibles en DVD (qui no se’n recorda del ja mític i malaguanyat videoclub IDEV) el gir era necessari si no imprescindible. Així va néixer la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, un certamen amb vocació de reivindicar els nous creadors, locals i foranis, en un intent de discriminar positivament aquells qui, per nouvinguts, tenen menys possibilitats de fer-se ressò en les pantalles comercials o a la premsa. En aquests darrers anys hem assistit com a testimonis privilegiats a grans canvis cinematogràfics com l’estancament de les fórmules de Hollywood han provocat l’interès per noves cinematografies europees (Romania, Hongria, Escandinàvia...) o la ja imparable emergència dels mercats de l’extrem orient (Hong Kong i Corea del sud, com les grans potències i les cinematografies petites però interessants de Tailàndia, Japó o Filipines). Ja a l’horitzó comença a entrellucar-se el gegant africà que, esperem, ens portarà moltes sorpreses cinèfiles. Molts d’aquests fenòmens han desfilat per la sempre present pantalla del Teatre Monumental, testimoni pacient d’aquest signes dels temps culturals. Els programes de compartició d’arxius en xarxa i els populars Home cinema són el nou camp de batalla de la Mostra, de tots els festivals en particular i dels audiovisuals en general. Els programes P2P -no entrarem en valoracions sobre la pirateria o el discursos del “qui roba a qui”- has permès l’accés a filmografies recòndites o a cintes que eren ignorades per les distribuïdores però també han fet mal difonent (quasi sempre amb poca o nefasta qualitat) alguns títols abans d’arribar la gran pantalla. Per la seva banda, el cinema a casa apel·la a les comoditats de mirar pel·lícules a casa (gràcies també a la poca qualitat dels cineplex o multisales escampats pel país). Tots dos fenòmens es poden combatre amb la projecció en primícia de pel·lícules a les que encara no es pot accedir en cap altre format de qualitat. Una opció que s’han proposat moltes institucions i Ajuntaments, en col·laboració amb les distribuïdores, tal i com demostra l’auge en els darrers anys de festivals i festivalets de tota mena d’especialitats. Un tercera via que podria donar fruits en el futur en el suposat cas que totes les mostres s’unissin per fer front a la fragmentada i capriciosa distribució cinematogràfica espanyola (que encara ens nega l’estrena de films tan esperats com les darreres pel·lícules de pesos pesats com Francis Ford Coppola, Wong Kar-Wai o Gus van Sant). Serveixin aquestes pinzellades de la història i el més rabiós present de la Mostra de cinema per entendre que cal, com a espectadors, canviar la mentalitat i prendre consciència de que els camins per acostar-se al cinema actual són diversos. Les 9 pel·lícules que es presenten, així com els curts programats, proposen diferents itineraris per conèixer un món que es transforma de la mateixa manera que ho fa el cinema.

Divendres 21, 22h. (Teatre Monumental)

La clase

Entre les murs (França, 2008).

FITXA:

Director: Laurent Cantet

Guió: Laurent Cantet

François Bégaudeau i Robin Campillo

inspirat en la novel·la “Entre les murs” de François Bégaudeau.

Producció: Carole Scotta

Caroline Benjo

Barbara Letellier i Simon Arnal

Intèrprets: François Bégaudeau (François), Vincent Caire, Olivier Dupeyron, Patrick Dureuil, Frédéric Faujas, Laura Basqueda, Juliette Demaille, Dalla Doucoure, Esmeralda Ouertani i Franck Keïta.

Fotografia: Pierre Milon

Muntatge: Robin Campillo

Vestuari: Marie Le Garrec

Durada: 128 min, color

SINOPSI:

S’inicia un nou curs en un institut situat en un barri conflictiu de França. En François és professor i està ple de bones intencions i preparat, com el seus companys, per oferir una bona educació que faci front al desencís.

Les cultures i les actituds s’enfronten a l’aula, com si fos un microcosmos de la França d’avui.Els adolescents són divertits i estimulants, però poden tallar d’arrel l’entusiasme d’un professor.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

La pel·lícula ha guanyat la Palma d’or al Festival de Cannes de 2008. La clase (Entre les murs) és un drama de producció francesa de 124 minuts de durada, dirigit per Laurent Cantet. Amb guió del mateix Cantet, de François Bégaudeau i de Robin Campillo sobre una novel·la de François Bégaudeau, el qual també interpreta com a actor principal el professor François, recull les seves experiències personals. La resta d’actors són alumnes d’un institut francès que s’interpreten a ells mateixos. El director explica que la pel·lícula recull la vida d’una comunitat de vint-i-cinc persones que no han escollit estar juntes, però que treballaran entre quatre parets durant tot l’any escolar, aportant el seu propi món, cultura i conflictes dins els murs de la classe.

EL DIRECTOR:

Laurent Cantet, nascut a França l’any 1961 , va dirigir Recursos humanos l’any 1999, que va obtenir el Premi Nous Directors del Festival de San Sebastián, i també el Cèsar a la Millor Primera Pel·lícula. Després dirigirà El empleo del tiempo el 2001, que va obtenir el Lleó d’Or a Venècia. L’any 2005 va realitzar Hacia el sur. És un dels directors francesos novells més reconeguts atesa la qualitat indubtable de la seva obra.

Ja tenim Web!!!

Finalment aquesta és la web de la XXXa Mostra!

http://cultura.mataro.cat/mostracinema/

La Mostra a Robafaves!!!

Ja només falta un dia per la inauguració de la XXXa Mostra de Cinema de Nous Realitzadors... Serà demà amb la superestrena de LA CLASE de Laurent Cantet. Una institució de Mataró com Robafaves també s'ha unit a nosaltres per celebrar-ho...
Han dissenyat un aparedor vinculat a les dues pel·lícules basades en llibres editades al nostra país: A CIEGAS (basat en la novel·la original Ensayo sobre la ceguera de Saramago) i Déjame entrar (novel·la d'homònim títol escrita per Ajvide Linqvist)...

Us esperem demà al teatre Monumental!!!

La MOSTRA ja ha arribat als carrers

Els cartells que ha dissenyat en Jordi Navarro ja volten pels carrers de Mataró!!!

XXXa MOSTRA DE CINEMA DE NOUS REALITZADORS DE MATARÓ.

La mostra de cinema nous realitzadors torna a omplir de bon cinema la pantalla del Teatre Monumental. El certamen tindrà lloc entre els dies 21 i 30 de novembre i presenta un recull de propostes que pretenen donar una visió conjunta de l’estat del cinema actual.

Una de les pel•lícules que més destaca de tota la programació és la que s’exhibirà el dia de la seva inauguració. Es tracta del film francès LA CLASSE, la darrera palma d’or del Festival de Cinema de Cannes. Dirigida pel sempre compromès Laurent Cantet, la pel•lícula intenta copsar el dia a dia en una classe de secundària d’un institut situat a la perifèria de París.

Dins de la línia compromesa, desenvolupada en els darrers anys per la Mostra trobem dues cintes documentals que reflecteixen aspectes curiosos o injustos del món contemporani. Per un costat tenim BAJO JUÁREZ, un documental mexicà que intenta explica el que està passant a Ciudad Juárez, situada a la zona fronterera amb Estats Units. Diversos testimonis són convocats per il•luminar els casos de feminicidis i violència contra les dones. L’altre documental, LOS PRÓXIMOS PASADOS, denuncia l’abandonament d’unes pintures del muralista David Alfaro Siqueiros.

El nou cinema català pertanyent a l’anomenada “connexió Girona” també serà present a la Mostra. En una mateixa jornada podrem veure dos dels títols claus com PAS A NIVELL, cinta que explica el malestar indefinit d’un jove de comarques que no sap què fer amb la seva vida. Per l’altra tenim la pel•lícula catalana més aclamada en els festivals: EL CANT DELS OCELLS D’Albert Serra. Es tracta d’una visió personal del Camí que van fer els reis mags fins arribar al pessebre.. La cinta està rodada a mig espectacular escenaris de Catalunya, Las Palmas i Islàndia.

El cinema més mediàtic està representat per BLINDNES/A CIEGAS una cinta realitzada pel brasiler Fernando Meirelle, autor de CIUDAD DE DIOS, que està basada en l’ENSAYO SOBRE LA CEGUERA de Saramago. Procedeixen del festival de Valladolid, on ha aconseguit l’espiga d’or a la millor pel•lícula trobem ESTÓMAGO, una pel•lícula sobre com els secrets de la cuina poden ajudar un home a complir la seva venjança.

El cinema de gènere fantàstic, poc cultivat a la Mostra, estarà present amb DÉJAME ENTRAR la que ha estat considerada la millor pel•lícula de terror europea del 2008. Es tracta d’una cinta de vampirs sueca que explica una tendra relació entre un adolescent problemàtic i una vampira. El film triat per cloure la mostra ha estat VALS CON BASHIR, una pel•lícula d’animació sobre el conflicte bèl•lic entre Israel i el Líban. Una pel•lícula que ha guanyat sis premis de l’Acadèmia israeliana i és una de les fermes candidates als oscar com a la millor pel•lícula de parla no anglesa.

Però a la Mostra també hi ha lloc pel record. En aquesta XXXa edició es farà una revisió del Maig del 68 des d’una perspectiva més critica. Es projectar Week-End de Godard, una pel•lícula premonició de la revolta parisenca produïda un any després. La resta de films compten amb més distància respecte els fets. Per un costat MiLOU EN MAYO de Louis Malle, que explica com es va viure la revolta fora de París. Les Amants Reguliers, de Phillipe Garrel completa el trio referent al maig del 68. Es tracta d’una àcida visió sobre l’època i les conseqüències posteriors.

Els curtmetrages seran presents també en dues competicions diferents. L’oficial que premia el curts de tota la península, que en aquesta ocasió s’han presentat més de 140 i una altra categoria per als curts locals presentats per L’Escula Universitària Politècnica.

El suport als joves creadors també es farà a través d’unes jornades sobre videocreació organitzades per Can Xalant i el col•lectiu Hamaca, especialitzat en distribució d’art per la xarxa.

Avenç Mostra de Cinema de Mataró 08

La 30a Mostra de Cinema de Nous Realitzadors s’inaugurarà

el 21 de novembre amb el film “La clase” del director

francès Laurent Cantet, que va guanyar la Palma

d’Or al Festival de Cinema de Cannes (França). Els espectadors

podran veure aquesta pel·lícula centrada en una escola

de París, a mig camí entre la ficció i el documental, abans de

la seva estrena comercial. La programació està formada per 9

pel·lícules entre les quals hi ha “Pas a nivell” del català Pere

Vilà, el film brasiler “Estómago”, “Déjame entrar” de Thomas

Alfredson, “Los próximos pasados” de l’argentina Lorena

Muñoz i el film mexicà “Bajo Juárez. La ciudad devorando a

sus hijas”. El títol que tancarà la 30a Mostra de Cinema serà

“Vals con Bashir”, un film d’animació que s’ha produït entre

França, Israel i Alemanya que explica la vida d’un adolescent

després de la guerra del Líban de 1982.

Abans de la projecció dels films seleccionats, que es podran

veure del 21 al 30 de novembre, es projectaran dos curts. En

primer lloc, els espectadors podran veure curtmetratges realitzats

per estudiants de l’Escola Universitària Politècnica de

Mataró (EUPM) i després creacions participants en la 12a

Mostra de Curtmetratges. Aquests darrers opten a tres premis,

dos atorgats pel jurat i un pel públic. Mitja hora abans de l’inici

de cada sessió, a les 19 i a les 22 h, també es podrà prendre un

cafè al vestíbul on es presentarà cada pel·lícula. El preu de les

entrades és de 5,50 euros i també hi ha la possibilitat d’adquirir

l’abonament per a 5 sessions que té un cost de 17,50 euros.

Com a activitat complementària els dies 24, 25 i 26 de novembre

el Foment Mataroní projectarà films relacionats amb els 40

anys del Maig del 68