Dilluns7: Depuis qu'Otar est parti

Depuis qu’Otar est parti (Depuis qu’Otar est parti)
Julie Bartucelli, França-Bèlgica 2003
Dilluns 7, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI
Otar és un immigrant Georgià que treballa a París i que s’ha convertit en l’orgull de la seva mare, Eka, que viu a l’espera de les cartes que el seu fill li envia regularment. La seva germana Marina i la seva filla Ada s’han quedat amb ella al poble de Tblissi per cuidar-la, ara que ja és gran. Un dia les cartes amb notícies deixen d’arribar perquè, degut a un desafortunat accident, Otar ha mort. Marina i Ada inicien aleshores un complicat exercici de funambulisme per ocultar la veritat a la seva mare i, alhora, aprendre a viure amb la marxa definitiva d’Otar.

NOTES DE PRODUCCIÓ
Tot i les aparents similituds del film de Julie Bartucelli amb l’exitosa Goobye Lenin, el seu film se situa a les antípodes. La trama de la història es mou entre la soledat de les tres protagonistes i el retrat de la vida que porten en un país post-comunista. A través de la vida d’aquestes tres dones, la directora retrata tres maneres d’encarar el passat i el futur en aquesta república. Mentre que l’àvia, d’origen francès, segueix essent una fervent comunista, la seva filla es mostra insatisfeta amb vida que porta, i la seva néta mostra el cansament i la dificultat de trobar feina en aquest país, malgrat que posseeix una bona formació.
El film parla també sobre la immigració, sobre aquells que abandonen la seva vida, la seva família i el poble on van néixer per buscar un futur millor en un altre lloc. Otar, l’immigrant, és l’enveja de la seva germana, l’orgull de la seva mare i una esperança per la seva neboda. És per això que la seva mort fa trontollar els pilars d’aquesta família.
Depuis qu’Otar est parti va aconseguir el Gran Premi de la Setmana de la Crítica al festival de Cannes, el premi FIPRESCI de la Viennale i el Cèsar a la millor Òpera Prima l’any 2003.

DIRECTORA
Julie Bartucelli (1968) ha estat ajudant de direcció en molts films abans de fer el pas de dirigir en solitari. Ha treballat a les ordres de grans directors com Krysztof Kieslowski, participant en la trilogía dels colors ( Bléu, Rouge i Blanc ) i com Otar Iosseliani. Amb anterioritat havia dirigit un documental televisiu que portava per títol Un monde en fusion.

FITXA TÈCNICA
Directora: Julie Bartucelli
Producció: Les films du poisson
Edició: Emmanuelle Castro
Guió: Julie Bertucelli i Bernard Renucci
Fotografia: Christophe Pollock
Música: Antoine Duhamel, Dato Evgenidze et Arvo Pärt
Intèrprets: Esther Gorintin (Eka), Nino Khomasuridze (Marina), Dinara Drukarova (Ada), Temur Kalandadze (Tengiz), Mzia Eristadi (Dora), Rusudan Bolqvadze (Rusiko)
Durada : 103 min.