Un reportatge sobre els curts del Maresme

Curts per amor a l’art, al setè art

Publicat al Portalmataró

Recull de premsa 4

La XXVII Mostra de Cinema baixa el teló premiant els millors curts Portalmataro.com

‘Entre nosotros’ i ‘El futuro està en el porno’, millors curts de la Mostra Capgròs

Satisfacció al Patronat i a la comissió de cinema pel resultat de la Mostra" Capgròs

Diumenge13: Iluminados por el fuego (CLAUSURA)

Iluminados por el fuego
Tristán Bauer, Argentina, 2004
Diumenge 23, a les 7 de la tarda
SINOPSI
Un excombatent de la Guerra de les Malvines intenta suïcidar-se. La seva esposa crida a Esteban, amic i vell company de la guerra que s’ha convertit en periodista. El retrobament, vint anys més tard, farà recordar al protagonista els dies dramàtics viscuts a les illes, quan ell i els seus companys estaven cercats per l’enemic, i amenaçats pel fred, la gana i la por.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ
La pel•lícula està centrada en la guerra de les Malvines que va perdre Argentina davant Gran Bretanya l’any 1982, i que va accelerar la caiguda de la dictadura militar del país sudamericà marcant tota una generació d’argentins. Inspirada en la novel•la del mateix títol d’Edgardo Esteban -que va combatre a la Guerra de les Malvines- i Gustavo Romero Borri, Iluminados por el fuego ha estat un èxit de taquilla a Argentina.
La cinta, rodada en format digital, es va poder filmar a les illes Malvines gràcies a un permís especial del govern britànic. La pel•lícula mostra no solament els patiments propis de la guerra, el fred, la gana i el maltractament dels comandaments militars sinó també les històries d’amistat i companyerisme dels protagonistes. Des de el punt de vista d’Esteban, la pel•lícula posa en evidència la lenta i gradual immersió de la mort en la vida d’uns nois de tans sols 18 anys obligats a combatre. Iluminados por el fuego ha guanyat el Premi Especial del Jurat al Festival de Sant Sebastià de 2005. L’any anterior ja va participar en el mateix certamen aconseguint el premi Cine en construcción, una secció que atorga diners a pel•lícules inacabades per tal que puguin arribar a les sales comercials.

DIRECTOR
Tristán Bauer (Argentina) va estudiar al Centro Experimental del Instituto Nacional de Cinematografía de Argentina. Ha dirigit curtmetratges, documentals i programes per a televisió a Argentina. La seva primera pel•lícula va ser Después de la tormenta, amb la que va aconseguir el premi per a nous realitzadors al Festival de Sant Sebastià. Iluminados por el fuego és la seva segona pel•lícula.

FITXA TÈCNICA
Director: Tristán Bauer
Guió: Miguel Bonasso, Tristán Bauer, Edgardo Esteban, Gustavo Romero Borri
Productor: Carlos Ruta
Fotografia: Javier Juliá
Música: Federico Bonasso
Muntatge: Alejandro Brodersohn
Intèrprets: Gastón Pauls, Virginia Innocenti, Pablo Ribba, César Albarracín, Víctor Hugo Carrizo, Arturo Bonín, Juan Leyrado, Marcelo Chaparro, Tony Lestingi.
Durada: 100’
Links d’interès: http://www.iluminadosporelfuego.com/apertura_flash.php

Dissabte12: My sassy girl (Korea del Sud)

My sassy girl (Yeopgijeogin geunyeo)
Kwak Jae-yong, Corea del Sud, 2001
Dissabte 12, a les 10 de la nit

SINOPSI:
Una nit, Kyun-woo es troba al metro una noia completament borratxa. Tot i que no la coneix de res, per atzar es veu empès a ajudar-la, i així és com s’acaba convertint en la seva parella. Però la relació no és fàcil perquè la noia, de caràcter molt fort i decidit, el sotmet a tota mena d’ordres i situacions ridícules que el jove aguanta sense protestar. En el fons, Kyun-woo intueix que la noia amaga, sota una façana de gran duresa, una profunda vulnerabilitat.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Considerada la comèdia més important del cinema coreà i un dels seus títols més taquillers (cinc milions d’espectadors), My sassy girl s’ha convertit en una de les pel•lícules més influents a Corea i en un títol de culte per la seva encertada combinació de comèdia d’adolescents, melodrama romàntic i paròdia. El film es basa en la història real d’un universitari, Kim Ho-Sik, que explicava en un weblog la seva relació amb una noia. Les seves peripècies tenien tants seguidors que es van convertir en una novel•la d’èxit i posteriorment en pel•lícula. La pel•lícula està protagonitzada per dues joves estrelles coreanes, el cantant pop Cha Tae-Hyeon, i Jeon Ji-Heyon, una popular actriu de televisió. Sobre aquests dos expressius intèrprets recau tot el pes d’una pel•lícula que recorda en la seva primera part a screwball comedies clàssiques com ara La fiera de mi niña. Així, es mostren les situacions esbojarrades i ridícules a què la “noia desvergonyida” del títol sotmet al seu tímid company. La jove també escriu delirants guions de pel•lícules en les que s’imagina de protagonista, i que consistitueixen una divertida paròdia dels gèneres del cinema coreà. En la segona part, però, el film fa un gir cap al melodrama, on es desvetllen els sentiments reprimits i el costat més vulnerable d’una noia que només és dura en aparença. My sassy girl, que ha obtingut nombrosos guardons (entre els que destaca el premi del festival FantAsia), ha estat una de les primeres pel•lícules coreanes en les que Hollywood s’ha fixat per fer-ne un remake, i ja n’ha adquirit els drets la productora Dreamworks d’Steven Spielberg.

DIRECTOR:
Kwak Jae-Yong (Corea del Sud, 1959) va debutar en la direcció al 1989 amb la pel•lícula Dia lluvioso del color del agua. Després d’uns anys inactiu, va tornar a posar-se darrere les càmeres per dirigir My Sassy girl, considerada la comèdia romàntica més important del cinema coreà. Posteriorment ha dirigit un altre film, titulat Windstruck, que no va registrar el mateix èxit que el títol precedent.

FITXA TÈCNICA:
Director: Kwak Jae-yong
Guió: Kwak Jae-yong, basat en la novel•la de Kim Ho-Sik
Producció: Chul Shin
Fotografia: Kim Sung-bok
Música: Kim Hyun-seok
Intèrprets: Jeon Ji-Heyon (noia), Cha Tae-Hyeon (Kyun-woo)
Durada: 137 min.
Link d’interès: http://www.yupgigirl.com/

Recull de premsa 3

Del PortalMataró:

Més de 600 espectadors en els primers quatre dies de la Mostra de Cinema

Divendres11: El cielo gira (Aldeaseñor)

El cielo gira
Mercedes Álvarez, Espanya, 2004
Divendres 11, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI:
A Aldeaseñor, un petit poble de Sòria, la població s’ha anat reduint en els últims anys. Avui només hi queden 14 habitants, que representen l’última generació d’un poble amb més de mil anys d’història. De moment, la vida continua, però ben aviat s’extingirà sense fer soroll i sense deixar cap més testimoni. Els veïns d’Aldeaseñor i el pintor Pello Azketa tenen una cosa en comú: al seu davant, les coses comencen a desaparèixer. Per a la narradora, Aldeaseñor suposa un retorn al seu origen i un intent de recuperar una imatge primera del món.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
El cielo gira és un documental sobre els últims dies d'Aldeaseñor, un petit poble de Sòria condemnat a desaparèixer per la progressiva marxa dels seus habitants. El film reconstrueix, a través del testimoni del pintor hiperrealista Pello Azketa (membre de l'Escuela de Pamplona, als anys setanta, i també natural d’Aldeaseñor), la història quotidiana d'aquest poble de Sòria i dels seus habitants.
Mercedes Àlvarez, alumna de José Luis Guerin i originària d'Aldeaseñor, ha volgut expressar en aquest film una "sensació hipnòtica del temps", segons les seves pròpies paraules. Entre el documental, el diari personal i la poesia, la realitzadora reflexiona a la seva òpera prima sobre l’inexorable pas del temps i les empentes que fan avançar la història: la personal, la d’una petita comunitat i la de tota la Mediterrània. El film estableix un paral•lelisme entre la situació dels veïns d’Aldeaseñor, el futur dels quals es dilueix i desapareix, i la pròpia circumstància de Pello Azketa, que pateix una malaltia que el deixa progressivament cec.
Álvarez va obtenir per aquest film el premi Tigre a la millor direcció novell film al Festival de Cinema de Rotterdam i el Gran Premi del 27è Festival Internacional de Cinéma de Réel celebrat a París.

DIRECTORA:
Mercedes Álvarez (Aldeaseñor, Sòria) va dirigir el curtmetratge titulat El viento africano el 1997, un any abans de participar al Master de Documental de Creació de la Universistat Pompeu Fabra de Barcelona. Fruit de la seva experiència en aquest màster i amb el suport del seu director, Jordi Balló, va impulsar el projecte d’El cielo gira. D’altra banda, Mercedes Álvarez també ha participat com a muntadora en la pel•lícula En construcción, de José Luis Guerín.

FITXA TÈCNICA:
Directora: Mercedes Álvarez
Guió: Mercedes Álvarez y Arturo Redín
Producció: José María Lara
Fotografia: Alberto Rodríguez
Muntatge: Sol López y Guadalupe Pérez.
Intèrprets: Antonino Martínez, Silvano García, José Fernández, Cirilo Fernández, Josefa García, Milagros Monje, Elías Álvarez, Crispina Lamata, Valentina García, Pello Azketa (el pintor).
Durada: 115 min.

Dijous10: Mur

Mur
Simone Bitton, França-Israel, 2004
Dijous 10, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI:
Per defensar-se dels possibles atacs palestins, Israel ha començat a aixecar un mur que està destruint un dels paisatges de més interès històric del món. Aquest mur, alhora, tanca un poble i aïlla un altre. Al peu de la construcció, mentre es va tancant aquesta immensa presó, el documental recull declaracions, ja sigui en àrab o hebreu, de persones que desafien el discurs bèl•lic imperant i gosen obrir-se camí entre l’atordidor soroll dels bulldozers.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Mur és una meditació cinematogràfica personal al voltant del penúltim incident en el conflicte entre Israel i Palestina, signat per una directora que prova d’esborrar les formes simbòliques de l’odi reivindicant la seva doble condició de jueva i d’àrab.
La construcció del mur de separació que divideix els dos pobles enfrontats es converteix en la línia física que ressegueix, amb llarguíssims tràvellings laterals, la càmera de Simone Bitton. La seva mirada respon inicialment a les formes del documental, però va més enllà fins a convertir-se en un sentit lament i una reflexió personal sobre l’odi, la separació, l’aïllament, la ràbia i, en definitiva, la tragèdia implícita en tot conflicte.
Bitton es converteix en la narradora pràcticament omnipresent d’aquest documental personal en el qual el drama polític i social contrasta amb l’enorme bellesa d’un paisatge mil•lenari destruït per l’odi. La realitzadora recull el testimoni de diverses persones que expressen els seus sentiments i impressions sobre la tràgica circumstància que els ha tocat viure.
La bellesa d’aquest històrics territoris i la humanitat dels seus habitants s’ofereixen a l’espectador com a darrer regal just abans de desaparèixer darrera del mur.
La pel•lícula va guanyar el Premi del Jurat a l’edició del Festival de Cinema de Sundance del 2005.

DIRECTORA:
Simone Bitton (Marroc, 1955) pertany a una família jueva que ha viscut tota la seva vida al Marroc. Llicenciada en cinema a l’IDHEC de París, ha realitzat nombrosos documentals per a la televisió des del 1981. Els temes que més l’interessen van des de la investigació històrica fins el retrat íntim d’escriptors, artistes i polítics coneguts, passant pels testimonis periodístics de primera mà que reflecteixin la complexitat de la Història i les cultures d’Orient Pròxim i el Nord d’Àfrica.

FITXA TÈCNICA:
Directora: Simone Bitton
Guió: Simone Bitton
Producció: Cine-Sud Productions, Arna Productions.
Fotografia: Jacques Bouquin
Música: Gilad Atzmon & the Orient House Ensemble.
Intèrprets: Anònims
Durada: 95 min.
Links d’interès: http://www.murlefilm.net/

Dimecres9: Primer

Primer
Shane Carruth, Estats Units, 2004
Dimecres 9, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI:
La perifèria d’una ciutat qualsevol, plena de polígons industrials i fileres de cases idèntiques. En aquest indret, Abe i Aaron, dos enginyers, treballen per a una gran empresa. Però en el seu temps lliure es dediquen a fer experiments en un aparcament. Un dia, treballant en un nou invent, descobreixen accidentalment unes inesperades aplicacions de l’aparell, ja que els permet fer i tenir tot allò que desitgen. El primer repte que se’ls planteja és si aprofitar o no aquesta oportunitat. El segon, fer front a les seves conseqüències.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Shane Carruth és el director, productor, guionista, compositor, editor i protagonista de Primer, una pel•lícula de ciència ficció força inusual rodada amb poquíssims mitjans –ha costat només 7.000 dòlars- i que ha sorprès per la seva atmosfera hipnòtica i minimalista. Carruth, que ambienta el film en el món de la enginyieria que ell mateix va abandonar per dedicar-se al cinema, es va inspirar llegint un llibre sobre grans descobriments: “em vaig adonar que els descobriments més importants es descarten al principi per considerar-se una conseqüència indirecta. Jo volia fer una història que s’assemblés més a la forma com realment es produeix la innovació”, explica el director.
Carruth també confesa haver-se fixat en films com Todos los hombres del presidente per construir l’estructura narrativa del guió, en la que els petits detalls es van desvetllant per crear una tensió creixent lluny d’efectismes i efectes digitals. La pel•lícula està rodada en super 16 mm i després passada a 35 mm, una decisió tècnica que justifica l’estil visual del film, al mateix temps senzill, contemporani, fred i deliveradament sobreexposat, amb el que el director ha volgut retre homenatge al cinema dels anys 70. A més, el film també destaca pel tractament del so, analògic i molt realista.
Primer va aconseguir el premi del Jurat al Festival de Sundance i els premis de millor pel•lícula i director als Spirit Awards.

DIRECTOR:
Shane Carruth (Carolina del Sud, Estats Units, 1974) és fill d’un sargent de les forces aèrees, per la qual cosa es va criar en diversos indrets de la geografia nordamericana. Llicenciat en Matemàtiques, va començar a treballar en el sector de la enginyieria però ho va deixar al cap de poc temps per dedicar-se al món del cinema. De formació autodidacta, Primer és la seva primera pel•lícula.

FITXA TÈCNICA:
Director: Shane Carruth
Guió: Shane Carruth
Producció: Shane Carruth
Fotografia: Shane Carruth, Anand Upadhyaya
Música: Shane Carruth
Intèrprets: Shane Carruth, David Sullivan, Anand Upadhyaya, Casey Gooden
Durada: 77 min
Links d’interès: http://primermovie.com/

Buffalo Boy, candidata vietnamita als Oscars

Us recordem que la pel·lícula que es projectarà aquest dimarts dia 8 a la XXVII Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, Buffalo Boy, és la candidata per representar Vietnam als Oscars. El film competirà amb 57 llargmetratges més per aconseguir una de les cinc nominacions com a millor pel·lícula de parla no anglesa. A la mateixa categoria optarà també la cinta espanyola Obaba.

Buffalo Boy es va poder veure a la passada edició del BAFF però des de llavors no s'ha projectat enlloc més, així que la de Mataró pot ser una de les últimes oportunitats de veure aquest film.

Recull de premsa 2

Manuel Cuyàs publica avui a la contraportada d'El Punt un elogiós article sobre la Mostra de Cinema.

D'altra banda La Guia del Ocio en l'edició d'aquesta setmana també ha destacat la programació de la Mostra.