La pel·lícula britànica que s'exhibeix aquesta nit a la Mostra de cinema09 (22h) ha aconseguit 6 nominacions als premis britànics de cinema independent (BIFA). IN THE LOOP opta a candidatures tan importants com la millor pel·lícula, guió, director i director novell. El repartiment també ha estat destacat amb les nominacions a millor actor (Peter Capaldi) i millor actor de repartiment (Tom Hollander)

BIFA

:::mostra09::: IN THE LOOP

In the loop. Armando Iannucci (Gran Bretanya, 2009). VOSE, 106’

Fitxa tècnica
Director: Armando Iannucci
Guió: Jesse Amstrong, Simon Blackwell, Armando Ianucci i Tony Rocche.
Producció: Daniel Hank, Paula Jalfon, Christine Langan, Kevin Loader, Adam Tandy i David M. Thomson.
Intèrprets: Peter Capaldi (Malcom Tucker), Tom Hollander (Simon Foster), James Gandolfini (Lt Gen Geroge Miller) Gina McKee (Judy Molly) Anna Chumsly (Liza Weld) Steve Coogan (Paul Michaelson).
Fotografia: Jamie Cairney
Muntatge: Anthony Boys i Billy Sneddon
Vestuari: Ros Little
Web: http://www.intheloopmovie.co.uk
Durada: 106 min, color

Sinopsi
Un jove i novell ministre de desenvolupament anglès és entrevistat en una gran cadena en “prime time”. Allà fa unes desafortunades declaracions que, unides a una sèrie de malentesos i situacions imprevisibles, duran als Estats Units i a la Gran Bretanya cap a una guerra. La diplomàcia i les seves fórmuless, les comissions, comitès, afany de figurar i els grans egos són els protagonistes d’aquesta esbojarrada història.

Notes de producció
“In the Loop” és un film basat en una sèrie de la BBC creada per Alan Partidge i que porta per títol “The Thik of It”. En aquesta sèrie se satiritzen les relacions polítiques entre els Estats Units i Gran Bretanya, i és per això que tant la sèrie com el film remeten a títols com “Teléfono rojo volamos hacia Moscú” i “La cortina de humo”, amb l’estètica de “The Office” i amanit amb el sentit de l’humor dels Monty Pyton. Iannuci volia rodar una història sobre polítics però mostrant-ne la cara absurda. Segons les seves paraules, volia fer “El ala oeste” sense l’èpica i el glamour però amb molt d’humor.
La pel•lícula es va poder veure en el darrer festival de Sundance, al de Tribeca i està dins la selecció oficial del Festival de Cinema de Los Ángeles.

El director
Armando Iannucci ha fet gran part de la seva carrera a la televisió britànica. Va començar com a escriptor i productor de la sèrie “Knowing me, Knowing You with Alan Partidge” des d’on va passar a protagonitzar el seu propi show “The Armando Ianucci Show”. Iannuci és el pare de sèries com “The day today”, “Lab rats” “Genius” o “TheTthik of It”, en la que es basa la pel•lícula “In the loop”, el seu primer film com a director.

En rigorosa estrena a Espanya.



PROGRAMA COMPLET

Tennessee Williams aún navega por el Misisipi
FRANCESC PEIRÓN - Nueva York Corresponsal - 17/10/2009

El festival de Clarksdale permite conocer los lugares en los que se inspiró el dramaturgo Tennessee Williams ya lo intuyó cuando dijo aquello de que "siempre he dependido de la amabilidad de los demás". Sus piezas teatrales siguen muy presentes en la sociedad americana y cualquier curioso puede tropezarse con una representación de La gata sobre el tejado de zinc caliente en el Riverside Park de Nueva York. Sólo es un ejemplo.

Porque este fin de semana se concentra una tropa de admiradores en la localidad de Clarksdale, en Misisipi, lugar donde se inspiró el reconocido dramaturgo, que sigue recibiendo la amabilidad de los demás.

En esta ciudad encontró la inspiración para sus personajes. El nombre de Stella de Un tranvía llamado Deseo correspondía a una amiga de su madre, mientras que Brick, el atleta borracho que inmortalizó Paul Newman de la citada gata sobre el tejado lo cogió de un chico que atemorizaba al niño Williams en la época de la escuela elemental.

El festival tiene como eje el famoso grito de ¡Stella!, y, además de permitir la visita a los lugares del delta del Misisipi en los que jugó el futuro escritor, también se estrenará un documental de la BBC.

El doblemente ganador del Pulitzer nació en 1911 en Columbus como Thomas Lanier Williams. El nombre de Tennessee se lo dieron sus amigos universitarios a causa de su acento del sur. De niño, sin embargo, residió en Clarksdale con rama materna. Su padre era un viajante de zapatos que iba de aquí para allá. Ese entorno marcó su futura producción literaria.

Su abuelo era el pastor de la parroquia y en su compañía supo de muchas de las historias y rumores que circulaban por ese territorio. "A Tennessee le fascinaban las familias Clark y Cutrers", explicó a Associated Pres la experta Panny Mayfield. J. W. Clark obtuvo notoriedad como abogado. A los Cutrers les gustaba la extravagancia, su residencia se convirtió en un centro de recepción de extranjeros y sus bailes de máscaras todavía se recuerdan.

Su mansión, que sirvió de modelo al autor para sus obras, todavía se puede visitar, al igual que la iglesia episcopaliana de St. George´s en la que su abuelo sirvió como pastor o la auténtica Belle Rive del tranvía tennessiano. Como Stella o Brick, él bebió de los nombres del lugar donde vivió para sus relatos.

No es la única inspiración de esos años. Según los analistas, los conflictos morales que se tejen en sus obras encuentran sus raíces en esos años de rectoría, en los que tuvo que reprimir su homosexualidad. Hasta que se trasladó a Nueva Orleans "no pudo vivir libremente", sostiene Mayfield. Pero nunca dejó de visitar su escenario de infancia. El festival demuestra que continúa ahí, desmintiendo lo que el mismo escribió de que "el tiempo es la distancia más larga entre dos lugares".

:::mostra09::: LA PERDIDA DEL DIAMANTE LÁGRIMA

La pérdida del diamante lágrima /The loss of a teadrop diamond. Jodie Markell (EUA, 2008). VOSE, 102’

Fitxa tècnica
Directora: Jodie Markell
Guió: Tennessee Williams
Producció: Brad Michael Gilbert
Música: Jeanine Tesori
Fotografia: Giles Nuttgens
Muntatge: Susan E. Morse
Vestuari: Andrea Sweet, Ashlie Philastre, Chrisi Karvonides-Dushenko, Loretta Harper, Sandra Algood, Suzanne M.B. Chambliss
Intèrprets: Bryce Dallas Howard (Fisher Willow), Chris Evans (Jimmy Bobyne), Ellen Burstyn (Miss Addie), Ann-Margret (Cornelia), Mamie Gummer (Julie), Will Patton, Jessica Collins (Vinnie), Derrick Deniscola (Tommy), Trent Dee (Happy), Peter Gerety (Craig), Marin Ireland (Esmerelda), Zoe Perry (Mathilde)
Durada: 102min, color

Sinopsi
Al tornar d’una estada d’estudis a l’estranger, Fisher Willow (Bryce Dallas Howard), la filla d’un adinerat propietari de plantacions d’un poble del Mississippi, contracta Jimmy Dobyne (Chris Evans), un atractiu jove obrer, per a què es faci passar pel seu pretendent a les festes i actes socials. Amb el temps, Fisher se sentirà cada vegada més atreta per ell, tot i que ell no la correspondrà. La pèrdua del diamant en una de les festes serà el desencadenant de recels i desconfiances que posaran en perill la relació de la parella.
Notes de producció
Nominada al Golden Spike de 2008, aquesta pel•lícula és fruit d’un guió inèdit de Tennessee Williams ambientada al sur dels Estats Units a principis del segle XX. Amb una impecable posada en escena, tant pel que fa a l’ambient, com al vestuari, descriu els últims dies d’una societat a punt de transformar-se i que es resisteix a la modernitat. Destaca la feina de Giles Nuttgens com a director de fotografia, que ha sabut captar els impressionants paisatges del sud dels EUA.
La directora
La pel•lícula és el primer llargmetratge de Jodie Markell com a directora. Va dirigir i escriure el curtmetratge ‘Why I Live at the P.O.’ (1998). Com a actriu ha treballat en diferents pel•lícules com ‘El hijo del mal’ (2007), ‘El fin de la inocencia’ (2005), ‘Sweet Land’ (2005) i sèries de televisió.

En rigorosa estrena a Catalunya.



PROGRAMA COMPLET

:::mostra09::: LOS CONDENADOS

Los condenados. Isaki Lacuesta (Espanya, 2009). VO, 104’

Fitxa tècnica
Director: Isaki Lacuesta
Guió: Isaki Lacuesta i Isa Campos, basat en la novela de Joseph Conrad “Una visión desde Occidente”.
Producció: Xavier atance, Daniel Matamoros i Adrián Guerra.
Intèrprets: Barbara Lennie, Daniel Fanego, Leonor Manso, Arturo Goetz i María Oneto.
Fotografia: Diego Dussuel
Muntatge: Domi Parra
Vestuari: Ariadna Papiò
Durada: 104 min, color

Sinopsi
Dos ex-guerrillers es troben trenta anys després en una excavació il•legal per intentar trobar el cos d’un tercer company que va desaparèixer. La tensió i els secrets aniran aflorant a mesura que avanci la seva feina, i que els acosti a un final totalment sorprenent, on res serà el que semblava.

Notes de producció
Per al seu primer treball de ficció Isaki Lacuesta va triar un text de Joseph Conrad per posar sobre la taula el debat sobre les lluites armades, sobretot quines són les motivacions que fan que la gent iniciï un conflicte armat. La pel•lícula, encara que no ho explica directament, està ambientada a l’Argentina, però el director considera que el que ell vol explicar és aplicable a qualsevol lluita.
En el film, al voltant de l’excavació que porten a terme els protagonistes, es reuneixen personatges de tres generacions, amb diferents maneres d’enfocar la memòria històrica. Però el director, més que parlar de memòria, vol centrar-se en com el present canvia la manera amb la que ens relacionem amb el futur.
El film va ésser premiat en el darrer festival de cinema de Sant Sebastià amb el Premi FIPRESCI de la Crítica.

El director
Isaki Lacuesta va néixer a Girona el 1975. Després de graduar-se a la primera edició del Màster en documental de creació a la Universitat Pompeu Fabra es va dedicar a preparar el seu primer treball, “Cravan vs Cravan”, un treball a mig camí del documental i la ficció amb el que va aconseguir un gran reconeixement, el guardó com a millor director revelació al festival de Sitges i el premi Sant Jordi. El seu segon treball va ser un altre documental, “La Leyenda del tiempo”, presentat a molts festivals com els de Rotterdam, Buenos Aires, i Melbourne. “Los condenados” és el seu tercer treball, el primer íntegrament de ficció.


En rigorosa estrena a Catalunya.



PROGRAMA COMPLET

:::mostra09::: YUKI AND NINA

Yuki & Nina. Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot (França-Japó, 2009). VOSE, 92’

Fitxa tècnica
Director: Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot
Producció: Masa Sawada, Comme des Cinémas. Coproducció de Les Films du Lendemain (França), Arte France(França), Bitters End (Japó)
Guió: Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot
Fotografia: Josée Deshaies
Intèrprets: Noë Sampy, Arielle Moutel, Tsuyu, Hippolyte Girardot, Maryline Canto Durada: 92 min
Format: 35mm / color

Sinopsi
Els pares de Yuki se separen. El seu pare és francès i la seva mare japonesa. I Yuki haurà de marxar amb la seva mare al Japó, i haurà de deixar enrere París i especialment la seva millor amiga, la Nina. A partir d’aquí les dues nenes imaginen estratagemes per tal de tornar-se a veure, i per a què els pares de Yuki no se separin definitivament. Però finalment l’única solució sembla que és escapar-se de casa i el bosc serà la seva nova destinació de vida.
Notes de producció
El film aborda des de l’emoció i la conceptualitat, amb múltiples nivells de lectura, el significat del mestissatge i la barreja de nacionalitats.
El director Suwa, amb experiència, i el novell director Girardot (amb gran experiència però com a actor), barregen també des de la direcció les dues visions, fent servir i traient partit del pla-seqüència i donant gran llibertat als seus actors. La pel•lícula adopta el punt de vista de les nenes i no els posa límits a la seva imaginació. Un exemple és un moment sublim dins de la història: la fuga psicogènica, quasi versió Lynch, que passa dins del bosc. La seqüència encapçala un creuament entre les referències d’un cinema francès ‘Nouvelle Vague’ i el cinema japonès d’en Miyazaki. El mestissatge en la direcció i en tota la pel•lícula produeix la meravella.

El director
‘M/ Other’, el segon llargmetratge de Nobuhiro Suwa, es va presentar a la Quinzena de Realitzadors de Cannes 1999, i va aconseguir el Premi Fipresci. Després va dirigir ‘H Story’ (2001). I al 2005 ‘Un couple parfait’, i un tros de ‘Paris je t’aime’ el 2006. L’actor Hippolyte Girardot va començar a treballar en ‘Le destin de Juliette’, d’Aline Issermann, i després ha treballat amb Godart, Berri, Rochand, Desplechin, Ferran, Gitaï. Amb aquesta pel•lícula Hippolyte Girardot dirigeix per primera vegada.


En rigorosa estrena a Catalunya.



PROGRAMA COMPLET

:::mostra09::: LA MUJER SIN PIANO

La mujer sin piano. Javier Rebollo (Espanya-França, 2009). VO, 95’

Fitxa tècnica
Director: Javier Rebollo
Guió: Lola Mayo i Javier Rebollo
Producció: Stefan Schmitz, María Zamora, Damián París - Avalon P.C. / Lolita Films
Muntatge: Ángel Hernández Zoido
Direcció artística: Miguel Ángel Rebollo
Vestuari: Lena Mossum
Intèrprets: Carmen Machi, Jan Budar, Pep Richart, Cruz López-Cortón, Nadia de Santiago, Esperanza de la Vega, Victoria Sáez, Isabelle Stoffel, Tomás del Estal, Myriam Marine
Durada: 95 min
Web: http://www.lamujersinpiano.com
Format: 35mm / color

Sinopsi
Un retrat d’una mestressa de casa qualsevol de començaments del segle XXI, a Madrid. La seva protagonista és una dona casada per la qual no hi ha res comparable a la íntima satisfacció de veure el plat calent posat a taula amb admirable puntualitat a l’hora de dinar. La pel•lícula explica 24 hores de la seva vida domèstica, laboral i sexual, una vida de la que una nit decideix escapar, i explicat tot el que passa en aquesta fuga que dura el que dura la nit.
Notes de producció
Potser algú digui que aquesta és una pel•lícula sobre l’alienació i la esclavitud d’una mestressa de casa, però en realitat és la història d’una dona que, entrant en la menopausa, sense amistats, ni relacions socials, que ha viscut tota la seva vida bolcada en la família, que no es veu maca, no li agrada el seu cabell, es deixa arrossegar per la nit i les seves rareses. I és que, quan arriba la nit, un altre món apareix, humorístic, negre, absurd.

El director
Amb el seu segon film, Javier Rebollo ha estat guardonat amb el Premi al Millor Director per ‘La mujer sin piano’ en el passat Festival de Cine de San Sebastián. Entre 1966 i 2002, mentre dirigia documentals de gran format per a TVE, va filmar un cicle de curtmetratges al voltant d’un personatge i una actriu, Lola Dueñas, que varen culminar en 2006 amb el llargmetratge ‘Lo que sé Lola’. Es va estrenar a la Secció Oficial del Festival de San Sebastian, va ser nominat al Goya a la Millor Direcció Novel, va rebre el premi FIPRESCI en el Festival de Londres, el Gran Premi de Marsella i Séul i el Premi a la Millor Òpera Prima a Guadalajara (Mèxic) i Chicago. Actualment es troba preparant un nou film escrit juntament amb Lola Mayo i Salvador Rosselli que rodarà a Argentina.



En rigorosa estrena a Catalunya.



PROGRAMA COMPLET

Inauguració de la Mostra de Cinema 2009

Imatges de la presentació de la impressionant City of Life and Death:

:::mostra09::: CITY OF LIFE AND DEATH - INAUGURACIÓ

City of Life and Death. Lu Chuan (Xina, 2009). VOSE, 135’

Fitxa tècnica
Director: Lu Chuan
Producció: Han Sanping, Qui Hona, Zhou Li, John Chong, Andy Zhang, Chuan Production Film, Media Asia Films Ltd.
Guió: Lu Chuan
Música: Liu Tong
Fotografia: Cao Yu
Muntatge: Teng Yun
Intèrprets: Liu Ye, Fan Wei, Hideo Nakaizumi, Gao Yuanyuan
Durada: 135 min./ Blanc i negre

Sinopsi
L’any 1937 l’exèrcit japonès va entrat a la Xina. L’ocupació serà coneguda com la ‘violació de Nanjing’. La pel•lícula explica els fets des dels dos punts de vista, els dels japonesos i els dels xinesos. Un retrat realista i impactant de les condicions de vida quotidiana de la ciutat destruïda, mostrant els dilemes ètics dels que sobreviuen en temps de guerra.

Notes de producció
Rodada en gran angular i en blanc i negre. El director va estar treballant des de l’any 2005 en aquesta pel•lícula, la seva tercera. El blanc i negre li permet treballar des d’un vessant més realista. La guerra no té colors. El director ha pretès que des de la pel•lícula l’espectador prengui consciència de com la guerra torna boig a l’ésser humà, ja sigui des del punt de vista de les víctimes, com des del punt de vista dels botxins. L’horror està en els dos cantons. Igualment el director no ha volgut demonitzar a l’enemic, tal com s’havia fet fins llavors a la filmografia xinesa, i s’ha centrat més en la naturalesa de l’home i en les lleis de la guerra, a través d’alguns dels personatges que la varen viure: un soldat xinès, un altre japonès, una mestra i un missioner estranger.

El director
Lu Chuan va estudiar a l’Acadèmia de cinema de Beijing i va iniciar-se com a guionista de sèries de televisió. El seu primer llargmetratge, com a director, va ser ‘Missing Gun’, l’any 2001, i va ser presentat al Festival de Venècia del 2002. La següent pel•lícula, ‘Mountain Patrol’, del 2004, va guanyar el premi del Gran Jurat del festival de Tokyo, i el de millor pel•lícula en els premis en el Cavall d’or de Taiwán.



En rigorosa estrena a Catalunya.



PROGRAMA COMPLET

Recull de premsa 2

Recull de premsa de la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors 2009:

Una Concha d’Or i una cinta ambientada a Mataró, estrelles de la 31ª Mostra de Cinema

La Mostra de Cinema de Mataró no premiarà aquest any els millors curts


I també algun blog:
Mostra de Cinema 2009 a Mataró

Recull de premsa 1

Recull de premsa de la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors 2009

La recuperació de la memòria centra la programació de la Mostra de Cinema

La guanyadora del festival de San Sebastián obrirà la Mostra de Cinema

La pel·lícula 'Última sesión' de Francesc Páez clausurà la Mostra de Cinema

Els premis de la Mostra de Curtmetratges es queden sense dotació econòmica

Descarrega't el programa complet

Presentada la XXXIa Mostra de Cinema de Mataró del 2009

Aquí podeu descarregar la programació completa de la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors de Mataró 2009.

Descarrega't el programa complet

Una pel·lícula mataronina a la Mosrtra de Mataró 2009

ÚLTIMA SESIÓN, l’opera prima del realitzador mataroní Francesc Páez, es projectarà al certamen dedicat als Nous Realitzadors, que enguany se celebra del 28 d’octubre a l’1 de novembre. El film, rodat íntegrament a Mataró, és el primer llargmetratge de Páez, que ja té certa experiència en la realització de curtmetratges.ÚLTIMA SESION es va començar a rodar a finals del 2007 en escenaris mataronins reconeixibles com el cinema Foment, la plaça Gran, la plaça de Santa Maria o el restaurant la Teulada del carrer Sant Isidor. La pel·lícula presenta les històries de diferents personatges vinculats d’una o altra manera amb un cinema, el Monumental, i l’acció té lloc durant les hores prèvies i posteriors a la darrera sessió i el tancament de la sala. Entre els personatges destaca el de Mauri, l’acomodador del cinema interpretat per Paco Moran.

link: ULTIMA SESIÓN