Un reportatge sobre els curts del Maresme

Curts per amor a l’art, al setè art

Publicat al Portalmataró

Recull de premsa 4

La XXVII Mostra de Cinema baixa el teló premiant els millors curts Portalmataro.com

‘Entre nosotros’ i ‘El futuro està en el porno’, millors curts de la Mostra Capgròs

Satisfacció al Patronat i a la comissió de cinema pel resultat de la Mostra" Capgròs

Diumenge13: Iluminados por el fuego (CLAUSURA)

Iluminados por el fuego
Tristán Bauer, Argentina, 2004
Diumenge 23, a les 7 de la tarda
SINOPSI
Un excombatent de la Guerra de les Malvines intenta suïcidar-se. La seva esposa crida a Esteban, amic i vell company de la guerra que s’ha convertit en periodista. El retrobament, vint anys més tard, farà recordar al protagonista els dies dramàtics viscuts a les illes, quan ell i els seus companys estaven cercats per l’enemic, i amenaçats pel fred, la gana i la por.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ
La pel•lícula està centrada en la guerra de les Malvines que va perdre Argentina davant Gran Bretanya l’any 1982, i que va accelerar la caiguda de la dictadura militar del país sudamericà marcant tota una generació d’argentins. Inspirada en la novel•la del mateix títol d’Edgardo Esteban -que va combatre a la Guerra de les Malvines- i Gustavo Romero Borri, Iluminados por el fuego ha estat un èxit de taquilla a Argentina.
La cinta, rodada en format digital, es va poder filmar a les illes Malvines gràcies a un permís especial del govern britànic. La pel•lícula mostra no solament els patiments propis de la guerra, el fred, la gana i el maltractament dels comandaments militars sinó també les històries d’amistat i companyerisme dels protagonistes. Des de el punt de vista d’Esteban, la pel•lícula posa en evidència la lenta i gradual immersió de la mort en la vida d’uns nois de tans sols 18 anys obligats a combatre. Iluminados por el fuego ha guanyat el Premi Especial del Jurat al Festival de Sant Sebastià de 2005. L’any anterior ja va participar en el mateix certamen aconseguint el premi Cine en construcción, una secció que atorga diners a pel•lícules inacabades per tal que puguin arribar a les sales comercials.

DIRECTOR
Tristán Bauer (Argentina) va estudiar al Centro Experimental del Instituto Nacional de Cinematografía de Argentina. Ha dirigit curtmetratges, documentals i programes per a televisió a Argentina. La seva primera pel•lícula va ser Después de la tormenta, amb la que va aconseguir el premi per a nous realitzadors al Festival de Sant Sebastià. Iluminados por el fuego és la seva segona pel•lícula.

FITXA TÈCNICA
Director: Tristán Bauer
Guió: Miguel Bonasso, Tristán Bauer, Edgardo Esteban, Gustavo Romero Borri
Productor: Carlos Ruta
Fotografia: Javier Juliá
Música: Federico Bonasso
Muntatge: Alejandro Brodersohn
Intèrprets: Gastón Pauls, Virginia Innocenti, Pablo Ribba, César Albarracín, Víctor Hugo Carrizo, Arturo Bonín, Juan Leyrado, Marcelo Chaparro, Tony Lestingi.
Durada: 100’
Links d’interès: http://www.iluminadosporelfuego.com/apertura_flash.php

Dissabte12: My sassy girl (Korea del Sud)

My sassy girl (Yeopgijeogin geunyeo)
Kwak Jae-yong, Corea del Sud, 2001
Dissabte 12, a les 10 de la nit

SINOPSI:
Una nit, Kyun-woo es troba al metro una noia completament borratxa. Tot i que no la coneix de res, per atzar es veu empès a ajudar-la, i així és com s’acaba convertint en la seva parella. Però la relació no és fàcil perquè la noia, de caràcter molt fort i decidit, el sotmet a tota mena d’ordres i situacions ridícules que el jove aguanta sense protestar. En el fons, Kyun-woo intueix que la noia amaga, sota una façana de gran duresa, una profunda vulnerabilitat.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Considerada la comèdia més important del cinema coreà i un dels seus títols més taquillers (cinc milions d’espectadors), My sassy girl s’ha convertit en una de les pel•lícules més influents a Corea i en un títol de culte per la seva encertada combinació de comèdia d’adolescents, melodrama romàntic i paròdia. El film es basa en la història real d’un universitari, Kim Ho-Sik, que explicava en un weblog la seva relació amb una noia. Les seves peripècies tenien tants seguidors que es van convertir en una novel•la d’èxit i posteriorment en pel•lícula. La pel•lícula està protagonitzada per dues joves estrelles coreanes, el cantant pop Cha Tae-Hyeon, i Jeon Ji-Heyon, una popular actriu de televisió. Sobre aquests dos expressius intèrprets recau tot el pes d’una pel•lícula que recorda en la seva primera part a screwball comedies clàssiques com ara La fiera de mi niña. Així, es mostren les situacions esbojarrades i ridícules a què la “noia desvergonyida” del títol sotmet al seu tímid company. La jove també escriu delirants guions de pel•lícules en les que s’imagina de protagonista, i que consistitueixen una divertida paròdia dels gèneres del cinema coreà. En la segona part, però, el film fa un gir cap al melodrama, on es desvetllen els sentiments reprimits i el costat més vulnerable d’una noia que només és dura en aparença. My sassy girl, que ha obtingut nombrosos guardons (entre els que destaca el premi del festival FantAsia), ha estat una de les primeres pel•lícules coreanes en les que Hollywood s’ha fixat per fer-ne un remake, i ja n’ha adquirit els drets la productora Dreamworks d’Steven Spielberg.

DIRECTOR:
Kwak Jae-Yong (Corea del Sud, 1959) va debutar en la direcció al 1989 amb la pel•lícula Dia lluvioso del color del agua. Després d’uns anys inactiu, va tornar a posar-se darrere les càmeres per dirigir My Sassy girl, considerada la comèdia romàntica més important del cinema coreà. Posteriorment ha dirigit un altre film, titulat Windstruck, que no va registrar el mateix èxit que el títol precedent.

FITXA TÈCNICA:
Director: Kwak Jae-yong
Guió: Kwak Jae-yong, basat en la novel•la de Kim Ho-Sik
Producció: Chul Shin
Fotografia: Kim Sung-bok
Música: Kim Hyun-seok
Intèrprets: Jeon Ji-Heyon (noia), Cha Tae-Hyeon (Kyun-woo)
Durada: 137 min.
Link d’interès: http://www.yupgigirl.com/

Recull de premsa 3

Del PortalMataró:

Més de 600 espectadors en els primers quatre dies de la Mostra de Cinema

Divendres11: El cielo gira (Aldeaseñor)

El cielo gira
Mercedes Álvarez, Espanya, 2004
Divendres 11, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI:
A Aldeaseñor, un petit poble de Sòria, la població s’ha anat reduint en els últims anys. Avui només hi queden 14 habitants, que representen l’última generació d’un poble amb més de mil anys d’història. De moment, la vida continua, però ben aviat s’extingirà sense fer soroll i sense deixar cap més testimoni. Els veïns d’Aldeaseñor i el pintor Pello Azketa tenen una cosa en comú: al seu davant, les coses comencen a desaparèixer. Per a la narradora, Aldeaseñor suposa un retorn al seu origen i un intent de recuperar una imatge primera del món.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
El cielo gira és un documental sobre els últims dies d'Aldeaseñor, un petit poble de Sòria condemnat a desaparèixer per la progressiva marxa dels seus habitants. El film reconstrueix, a través del testimoni del pintor hiperrealista Pello Azketa (membre de l'Escuela de Pamplona, als anys setanta, i també natural d’Aldeaseñor), la història quotidiana d'aquest poble de Sòria i dels seus habitants.
Mercedes Àlvarez, alumna de José Luis Guerin i originària d'Aldeaseñor, ha volgut expressar en aquest film una "sensació hipnòtica del temps", segons les seves pròpies paraules. Entre el documental, el diari personal i la poesia, la realitzadora reflexiona a la seva òpera prima sobre l’inexorable pas del temps i les empentes que fan avançar la història: la personal, la d’una petita comunitat i la de tota la Mediterrània. El film estableix un paral•lelisme entre la situació dels veïns d’Aldeaseñor, el futur dels quals es dilueix i desapareix, i la pròpia circumstància de Pello Azketa, que pateix una malaltia que el deixa progressivament cec.
Álvarez va obtenir per aquest film el premi Tigre a la millor direcció novell film al Festival de Cinema de Rotterdam i el Gran Premi del 27è Festival Internacional de Cinéma de Réel celebrat a París.

DIRECTORA:
Mercedes Álvarez (Aldeaseñor, Sòria) va dirigir el curtmetratge titulat El viento africano el 1997, un any abans de participar al Master de Documental de Creació de la Universistat Pompeu Fabra de Barcelona. Fruit de la seva experiència en aquest màster i amb el suport del seu director, Jordi Balló, va impulsar el projecte d’El cielo gira. D’altra banda, Mercedes Álvarez també ha participat com a muntadora en la pel•lícula En construcción, de José Luis Guerín.

FITXA TÈCNICA:
Directora: Mercedes Álvarez
Guió: Mercedes Álvarez y Arturo Redín
Producció: José María Lara
Fotografia: Alberto Rodríguez
Muntatge: Sol López y Guadalupe Pérez.
Intèrprets: Antonino Martínez, Silvano García, José Fernández, Cirilo Fernández, Josefa García, Milagros Monje, Elías Álvarez, Crispina Lamata, Valentina García, Pello Azketa (el pintor).
Durada: 115 min.

Dijous10: Mur

Mur
Simone Bitton, França-Israel, 2004
Dijous 10, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI:
Per defensar-se dels possibles atacs palestins, Israel ha començat a aixecar un mur que està destruint un dels paisatges de més interès històric del món. Aquest mur, alhora, tanca un poble i aïlla un altre. Al peu de la construcció, mentre es va tancant aquesta immensa presó, el documental recull declaracions, ja sigui en àrab o hebreu, de persones que desafien el discurs bèl•lic imperant i gosen obrir-se camí entre l’atordidor soroll dels bulldozers.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Mur és una meditació cinematogràfica personal al voltant del penúltim incident en el conflicte entre Israel i Palestina, signat per una directora que prova d’esborrar les formes simbòliques de l’odi reivindicant la seva doble condició de jueva i d’àrab.
La construcció del mur de separació que divideix els dos pobles enfrontats es converteix en la línia física que ressegueix, amb llarguíssims tràvellings laterals, la càmera de Simone Bitton. La seva mirada respon inicialment a les formes del documental, però va més enllà fins a convertir-se en un sentit lament i una reflexió personal sobre l’odi, la separació, l’aïllament, la ràbia i, en definitiva, la tragèdia implícita en tot conflicte.
Bitton es converteix en la narradora pràcticament omnipresent d’aquest documental personal en el qual el drama polític i social contrasta amb l’enorme bellesa d’un paisatge mil•lenari destruït per l’odi. La realitzadora recull el testimoni de diverses persones que expressen els seus sentiments i impressions sobre la tràgica circumstància que els ha tocat viure.
La bellesa d’aquest històrics territoris i la humanitat dels seus habitants s’ofereixen a l’espectador com a darrer regal just abans de desaparèixer darrera del mur.
La pel•lícula va guanyar el Premi del Jurat a l’edició del Festival de Cinema de Sundance del 2005.

DIRECTORA:
Simone Bitton (Marroc, 1955) pertany a una família jueva que ha viscut tota la seva vida al Marroc. Llicenciada en cinema a l’IDHEC de París, ha realitzat nombrosos documentals per a la televisió des del 1981. Els temes que més l’interessen van des de la investigació històrica fins el retrat íntim d’escriptors, artistes i polítics coneguts, passant pels testimonis periodístics de primera mà que reflecteixin la complexitat de la Història i les cultures d’Orient Pròxim i el Nord d’Àfrica.

FITXA TÈCNICA:
Directora: Simone Bitton
Guió: Simone Bitton
Producció: Cine-Sud Productions, Arna Productions.
Fotografia: Jacques Bouquin
Música: Gilad Atzmon & the Orient House Ensemble.
Intèrprets: Anònims
Durada: 95 min.
Links d’interès: http://www.murlefilm.net/

Dimecres9: Primer

Primer
Shane Carruth, Estats Units, 2004
Dimecres 9, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI:
La perifèria d’una ciutat qualsevol, plena de polígons industrials i fileres de cases idèntiques. En aquest indret, Abe i Aaron, dos enginyers, treballen per a una gran empresa. Però en el seu temps lliure es dediquen a fer experiments en un aparcament. Un dia, treballant en un nou invent, descobreixen accidentalment unes inesperades aplicacions de l’aparell, ja que els permet fer i tenir tot allò que desitgen. El primer repte que se’ls planteja és si aprofitar o no aquesta oportunitat. El segon, fer front a les seves conseqüències.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Shane Carruth és el director, productor, guionista, compositor, editor i protagonista de Primer, una pel•lícula de ciència ficció força inusual rodada amb poquíssims mitjans –ha costat només 7.000 dòlars- i que ha sorprès per la seva atmosfera hipnòtica i minimalista. Carruth, que ambienta el film en el món de la enginyieria que ell mateix va abandonar per dedicar-se al cinema, es va inspirar llegint un llibre sobre grans descobriments: “em vaig adonar que els descobriments més importants es descarten al principi per considerar-se una conseqüència indirecta. Jo volia fer una història que s’assemblés més a la forma com realment es produeix la innovació”, explica el director.
Carruth també confesa haver-se fixat en films com Todos los hombres del presidente per construir l’estructura narrativa del guió, en la que els petits detalls es van desvetllant per crear una tensió creixent lluny d’efectismes i efectes digitals. La pel•lícula està rodada en super 16 mm i després passada a 35 mm, una decisió tècnica que justifica l’estil visual del film, al mateix temps senzill, contemporani, fred i deliveradament sobreexposat, amb el que el director ha volgut retre homenatge al cinema dels anys 70. A més, el film també destaca pel tractament del so, analògic i molt realista.
Primer va aconseguir el premi del Jurat al Festival de Sundance i els premis de millor pel•lícula i director als Spirit Awards.

DIRECTOR:
Shane Carruth (Carolina del Sud, Estats Units, 1974) és fill d’un sargent de les forces aèrees, per la qual cosa es va criar en diversos indrets de la geografia nordamericana. Llicenciat en Matemàtiques, va començar a treballar en el sector de la enginyieria però ho va deixar al cap de poc temps per dedicar-se al món del cinema. De formació autodidacta, Primer és la seva primera pel•lícula.

FITXA TÈCNICA:
Director: Shane Carruth
Guió: Shane Carruth
Producció: Shane Carruth
Fotografia: Shane Carruth, Anand Upadhyaya
Música: Shane Carruth
Intèrprets: Shane Carruth, David Sullivan, Anand Upadhyaya, Casey Gooden
Durada: 77 min
Links d’interès: http://primermovie.com/

Buffalo Boy, candidata vietnamita als Oscars

Us recordem que la pel·lícula que es projectarà aquest dimarts dia 8 a la XXVII Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, Buffalo Boy, és la candidata per representar Vietnam als Oscars. El film competirà amb 57 llargmetratges més per aconseguir una de les cinc nominacions com a millor pel·lícula de parla no anglesa. A la mateixa categoria optarà també la cinta espanyola Obaba.

Buffalo Boy es va poder veure a la passada edició del BAFF però des de llavors no s'ha projectat enlloc més, així que la de Mataró pot ser una de les últimes oportunitats de veure aquest film.

Recull de premsa 2

Manuel Cuyàs publica avui a la contraportada d'El Punt un elogiós article sobre la Mostra de Cinema.

D'altra banda La Guia del Ocio en l'edició d'aquesta setmana també ha destacat la programació de la Mostra.

Dimarts8: Buffalo Boy

Buffalo Boy (Mua Len Trau)
Minh Nguyen-vô, Vietnam-Bèlgica-Francia, 2003
Dimarts 8, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI:
Durant els últims anys de l’ocupació francesa de Vietnam, a la regió arrossera de Cau-Mau, en Kim, un jove camperol, es veu obligat a treballar com a pastor de búfals. Així, Kim es farà càrrec dels dos exemplars dels seus pares, per poder tirar endavant la seva família durant l’estació de les pluges, moment en què les terres de la vall queden negades per l’aigua i els búfals s’han de traslladar a les pastures de les muntanyes.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ
Inspirat en uns contes de Son Nam, un dels escriptors vietnamites més importants, el film mostra la vida tradicional del Vietnam agrícola dels últims anys de l’ocupació francesa, al ritme marcat per l’estació de les pluges, oferint una reflexió ambivalent sobre aquesta realitat. El film destaca per la llum, els paisatges, els cels ennuvolats per l’estació de les pluges, però també per les escenes nocturnes on el director, mitjançant jocs de llums i ombres, aconsegueix mostrar amb major cruesa la dura vida del protagonista.
Buffalo Boy és una pel•lícula plena de simbolismes. Així, destaca el paper simbòlic de l’aigua, que a la cultura vietnamita té un doble significat: per un costat representa la vida, fertilitat i purificació, però per l’altre també porta implícita la destrucció i la mort. De la mateixa manera, la relació entre en Kim i el seu pare és ambivalent, ja que el jove li guarda respecte i reconeix el que li ha ensenyat, però també es revolta i rebutja les seves accions del passat. També la figura del búfal té una interpretació simbòlica ja que al sud del Vietnam està considerat la reencarnació d’una divinitat búdica, per la qual cosa la tasca dels vigilants dels búfals adquireix una dimensió sagrada indubtable.
Buffalo Boy va guanyar al 2004 els premis a la millor opera prima als festivals de Xicago i Locarno, i el premi a la millor pel·lícula al Festival de cinema de Amiens.

DIRECTOR:
Minh Nguyen-vô (Vietnam, 1959) va néixer durant la guerra d’independència i va créixer al petit cine que regentaven els seus pares. Va estudiar física a França i els EUA on després d’uns anys dedicats a la investigació va decidir començar a fer cine. Buffalo Boy és la seva primera pel·lícula llarga, després d’haver rodat, l’any 1999, el curtmetratge Crimson Wings.

FITXA TÈCNICA:
Director: Minh Nguyen-vô
Guió: Minh Nguyen-vô
Producció: Vincent Carnard
Fotografia: Yves Cape
Música: Tôn-Thât Tiêt
Intèrprets: Le The Lu (Kim), Nguyen Thi Kieu Trinh (Ban), Nguyen Huu Thanh (Dinh), Kra Zan Sram (Det), Truong Van Be (Haitich), Nguyen Anh Hoa (Hai).
Durada: 102 min.
Links d’interès: http://www.cineasie.com/Buffalo_Boys.html

Recull de premsa

A continuació, recull d'enllaços a les notícies que ja han sortit publicades sobre la Mostra de Cinema al Capgròs i al Portalmataró:

Prop de 200 persones aplaudeixen el film inaugural de la Mostra de Cinema Capgròs 4/11/05

Més de 100 persones de mitjana en el primer cap de setmana de la Mostra Capgròs 07/11/05

‘L’esquive’ retrata amb mestria l’amor adolescent i suburbial PortalMataro 07/11/05

Dilluns7: Depuis qu'Otar est parti

Depuis qu’Otar est parti (Depuis qu’Otar est parti)
Julie Bartucelli, França-Bèlgica 2003
Dilluns 7, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI
Otar és un immigrant Georgià que treballa a París i que s’ha convertit en l’orgull de la seva mare, Eka, que viu a l’espera de les cartes que el seu fill li envia regularment. La seva germana Marina i la seva filla Ada s’han quedat amb ella al poble de Tblissi per cuidar-la, ara que ja és gran. Un dia les cartes amb notícies deixen d’arribar perquè, degut a un desafortunat accident, Otar ha mort. Marina i Ada inicien aleshores un complicat exercici de funambulisme per ocultar la veritat a la seva mare i, alhora, aprendre a viure amb la marxa definitiva d’Otar.

NOTES DE PRODUCCIÓ
Tot i les aparents similituds del film de Julie Bartucelli amb l’exitosa Goobye Lenin, el seu film se situa a les antípodes. La trama de la història es mou entre la soledat de les tres protagonistes i el retrat de la vida que porten en un país post-comunista. A través de la vida d’aquestes tres dones, la directora retrata tres maneres d’encarar el passat i el futur en aquesta república. Mentre que l’àvia, d’origen francès, segueix essent una fervent comunista, la seva filla es mostra insatisfeta amb vida que porta, i la seva néta mostra el cansament i la dificultat de trobar feina en aquest país, malgrat que posseeix una bona formació.
El film parla també sobre la immigració, sobre aquells que abandonen la seva vida, la seva família i el poble on van néixer per buscar un futur millor en un altre lloc. Otar, l’immigrant, és l’enveja de la seva germana, l’orgull de la seva mare i una esperança per la seva neboda. És per això que la seva mort fa trontollar els pilars d’aquesta família.
Depuis qu’Otar est parti va aconseguir el Gran Premi de la Setmana de la Crítica al festival de Cannes, el premi FIPRESCI de la Viennale i el Cèsar a la millor Òpera Prima l’any 2003.

DIRECTORA
Julie Bartucelli (1968) ha estat ajudant de direcció en molts films abans de fer el pas de dirigir en solitari. Ha treballat a les ordres de grans directors com Krysztof Kieslowski, participant en la trilogía dels colors ( Bléu, Rouge i Blanc ) i com Otar Iosseliani. Amb anterioritat havia dirigit un documental televisiu que portava per títol Un monde en fusion.

FITXA TÈCNICA
Directora: Julie Bartucelli
Producció: Les films du poisson
Edició: Emmanuelle Castro
Guió: Julie Bertucelli i Bernard Renucci
Fotografia: Christophe Pollock
Música: Antoine Duhamel, Dato Evgenidze et Arvo Pärt
Intèrprets: Esther Gorintin (Eka), Nino Khomasuridze (Marina), Dinara Drukarova (Ada), Temur Kalandadze (Tengiz), Mzia Eristadi (Dora), Rusudan Bolqvadze (Rusiko)
Durada : 103 min.

La Mostra a LaMalla.net

La web oficial de la Mostra de Cinema va sortir recomanada a la secció de
la web del dia de LaMalla.net el passat dissabte dia 5 de novembre. Us recordem que la web l'ha dissenyat en Toni Veas i que a banda de tota la informació sobre la programació, hi trobareu un espai per votar els curts i un Fòrum per opinar sobre qualsevol aspecte de la Mostra.

Un dels curts de la Mostra de Cinema guanya a San Sebastián

El curmetratge d'animació La leyenda del espantapájaros, que es va projectar a la sessió inaugural de la XXVII Mostra de Cinema, acaba d'emportar-se el premi Dama al Millor Curtmetratge espanyol a la Semana de cine fantástico y de terror de San Sebastián que va finalitzar ahir dissabte dia 5. El curt, dirigit per Marco Besas, explica la història d'un espantaocells que es vol fer amic dels ocells. El seu director ja va quedar finalista a la Mostra de Curtmetratges de Mataró de l'any passat, on es va projectar el seu anterior film El último secreto de Luís Candelas.

Diumenge6 -Segona Sessió: Anita and Me

Anita and me
Metin Hüsseyin, Gran Bretanya, 2002
Diumenge 6, a les 8 del vespre

SINOPSI:
Meena és una espavilada noia de 12 anys d’una família d’immigrants Punjabis instal·lats a l’Anglaterra dels anys 70, i que viu envoltada de familiars i amics excèntrics. La seva vida donarà un gir de 360 graus quan Anita Rutter i la seva disfuncional família es traslladi a viure al barri. Anita representa tot allò que Meena voldria ser: rossa, extrovertida i extravagant. Per això, Meena farà tot el possible perquè Anita entri a la seva vida. No obstant, les hormones adolescents, l’arribada d’un germanet i el canvi d’escola no posarà les coses fàcils a les dues noies.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Anita and me està basada en una popular novel·la de l’escriptora juvenil Meera Syal que retrata, amb un estil semblant al del film Oriente es Oriente, la vida dels immigrants hindús a l’Anglaterra de la dècada dels 70. Syal també ha estat l’encarregada d’escriure el guió, fet que garantitza la fidelitat de la pel·lícula a la història original. Partint del xoc de cultures entre hindús i anglesos i utilitzant la comèdia com a vehicle, Syal fa un retrat dels difícils anys de la adolescència de dues noies amb orígens i famílies totalment diferents i que estan unides per una forta relació d’amistat. Només l’aparició d’un noi, Neddy posarà cap per avall totes les creences i conviccions de les dues amigues.
El film ha estat rodat a Nottinghamshire per la seva similitud amb el lloc de naixement de l’escriptora, que va basar parcialment la novel•la en la seva vida. La majoria d’actors utilitzen l’accent de la zona anomenat “ black country” que també es troba present en el llibre de Syal. Anita and me ofereix, també, un viu i colorista retrat de la vida quotidiana en un poble anglès.
Els protagonistes estan interpretats tant per actors poc coneguts, com és el cas de Meena i Anita, que comparteixen pantalla amb actrius consagrades com la veterana Lynn Redgrave. La pròpia Meera Syal també es reserva una breu aparició en la pel•lícula, fent el paper d’una de les tietes de Meena.

DIRECTOR:
Metin Hüsseyyn prové del món de la televisió anglesa. Responsable de nombrosos programes, minisèries i shows còmics, ha dirigit, entre d’altres, The all new Alexander Sayle Show, el show de l’actor que interpretava al senyor Balowsky a la mítica sèrie Els joves i un dels seus guionistes.

FITXA TÈCNICA:
Director: Metin Hüsseyin
Guió: Meera Syal, basat en la seva novel•la
Producció: Paul Raphael
Fotografia: Cinders Forshaw
Música: Barry Blue, Lynsey de Paul i Nitin Swahney
Intèrprets: Chandeep Uppal (Meena), Kabir Bedi (Yeti) ,Max Beesley (Hairy Neddy), Sanjeev Bhaskar (senyor Kumar), Anna Brewster (Anita Rutter), Kathy Burke (senyora Rutter), Lynn Redgrave (senyora Omerod)
Durada : 92 min.

Diumenge6 -Primera Sessió: Struggle

Struggle
Ruth Mader, Àustria, 2004
Diumenge 6, a les 6 de la tarda

SINOPSI:
Una immigrant il·legal polonesa i la seva filla petita malviuen amb els diners que la dona guanya fent treballs ocasionals. El film es desenvolupa en els llocs de treballs: camps de maduixes, fàbriques, oficines i cotxes. La vida d’aquesta dona fa un tomb quan es creua per atzar amb un trist agent immobiliari vienès.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
A la mateixa Àustria que retraten Elfriede Jelinek i Michael Haneke, una immigrant i la seva filla lluiten per guanyar-se la vida i substistir fent feines que a ningú agrada saber que existeixen. Al mateix temps, un vienès divorciat busca desesperadament el contacte humà per sortir de la soledat que l'asfixia i el condemna. Aquests dos personatges són la cara i la creu d'una mateixa moneda, la de la desesperació i la lluita.
Ruth Mader explica que per fer aquest film es va inspirar inicialment en els temporers que arriben a Àustria procedents de l’Europa de l’Est. La pel•lícula té lloc prop de la frontera oriental de la Unió Europea, que representa, per aquesta directora, la “frontera entre la riquesa i la pobresa, entre dos sistemes socioeconòmics en un món globalitzat”. La intenció de Mader era, en les seves pròpies paraules, oferir una “detallada, precisa i autèntica descripció de la naturalesa del treball”, però al mateix temps, abordar el tema de la lluita en general: la lluita per la vida, per la existència, per la dignitat.
En menys d'una hora i mitja, amb poc més de tres diàlegs, amb llarguíssimes i angoixants seqüències sobre l'alienació i la desesperació que amenaça la societat contemporània, Struggle ofereix un auster, cru i colpidor retrat sobre l’instint humà més bàsic, el de supervivència.

DIRECTORA:
Ruth Mader (Viena, 1974) va estudiar direcció a l’Acadèmia de Cinema de Viena. Posteriorment va treballar com a ajudant de direcció i directora de càsting a diversos llargmetratges i anuncis publicitaris. El 1999 s’estrena a la direcció amb un curtmetratge, Gfrasta, que va obtenir el premi Max Ophüls del Festival de Cinema de Saarbrücken. El seu segon curt, Null defizit, es va projectar al festival de Cannes del 2001. Struggle és el seu primer llargmetratge.

FITXA TÈCNICA:
Directora: Ruth Mader
Guió: Ruth Mader, Martin Leidenfrost y Barbara Albert
Producció: Ruth Mader
Fotografia: Bernhard Keller
Muntatge: Niki Mossböck
Intèrprets: Aleksandra Justa (Ewa), Gottfried Breitfuss (Roland), Margit Wrobel (Doctora), Martin Brambach (Martin).
Durada: 74 min.

Dissabte5: 20 Fingers. Un film condemnat públicament a l'Iran

20 fingers (20 angosht)
Mania Akbari, Iran, 2004
Dissabte 5, a les 10 de la nit

SINOPSI:
Set parelles iranianes (interpretades sempre pels mateixos actors) parlen de les seves relacions quasi sempre mentre viatgen en diferents mitjans de locomoció. Els homes representen a l’iranià tradicional mentre que les dones intenten trencar les convencions socials. Ells són presoners de la moralitat i de les formes mentre que elles parlen amb més llibertat. Són discussions d’enamorats però també crítiques a una religió que ofega.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Mania Akbari va protagonitzar Ten, una de les pel•lícules més emblemàtiques del també iranià Abbas Kiarostami. Aquest film innovador presentava deu dones (tal i com el seu títol indica) mentre realitzaven diferents accions. Akbari va invertir l’experiència del rodatge amb Kiarostami a 20 Fingers, una pel•lícula que pretenia anar més lluny en l’anàlisi de la situació de la dona a l’Iran. En només 7 plans planteja diferents situacions possibles entre una parella que està interpretada únicament per dos actors que, al llarg de la cinta, van canviant els seus rols. Els temes tractats a les converses giren al voltant del poder, la debilitat de cada sexe, la independència, el conflicte i les relacions de parella. El resultat d’aquest experiment visual i argumental rodat en format digital és una dinàmica i revolucionària pel•lícula sobre la vida, un destacat exponent d’un cinema modern i trencador de tabús.
20 Fingers va ser presentada a la Mostra Internacional de Cinema de Venècia on va provocar una gran debat social. Mentre que al festival va aconseguir el premi a la Millor pel•lícula Digital, a Iran s’ha convertit en un film prohibit i oficialment condemnat per tractar sobre temes considerats il•legals.

DIRECTORA:
Mania Akbari (Teheran, Iran, 1974) va començar a treballar en el món del cinema l’any 2000. El seu primer projecte va ser com a directora de fotografia de la pel•lícula i, anys més tard, va protagonitzar Ten, un film d’Abbas Kiarostami que retratava deu dones diferents en 10 plans seqüència. Després va passar a la direcció de diferents documentals i vídeos d’art. 20 fingers és la seva òpera prima.

FITXA TÈCNICA:
Directora: Mania Akbari
Guió: Mania Akbari
Producció: Sherezad Media Internattonal
Intèrprets: Bijan Daneshmand, Mania Akbari
Fotografia: Toraj Aslani
Muntatge: Mania Akbari
Durada: 72 min
Links d’interès: http://broadcast.unhosting.com/film20fingers/index.php

Divendres4: CSA: Confederate States of America

“CSA: Confederate States of America”
Kevin Willmott, Estats Units, 2004
Divendres 4, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI:
Fals documental que intenta explicar la història dels Estats Units a partir d’un present alternatiu en el que el Sud va sortir victoriós de la Guerra de Secessió i l’esclavitud encara és legal. El documental repassa la gran història de la nació confederada des de la victòria a la batalla de Gettysburg fins a la creació d’un poderós imperi tropical. La història està explicada per dos historiadors, un nordamericà blanc i un afrocanadenc, que comenten dècades de victòries i tragèdies, escàndols polítics i lluites racials i dels esforços per preservar l’esclavitud i els valors de preguerra en els temps moderns.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Com hauria estat la història dels Estats Units si els confederats haguessin guanyat la Guerra de Secessió? Aquesta és la pregunta que el director Kevin Willmott intenta respondre, amb finíssima ironia, en aquest fals documental. Amparat per la productora d’Spike Lee, Willmott realitza un exercici de reconstrucció històrica que parteix de la pregunta "que hauria passat si…". Willmott presenta uns Estats Confederats on el Dixie és l’himne nacional, Canàda s’ha convertit en un país enemic i la nació ha adoptat el format d’imperi tropical, amb els esclaus com el pilar d’una societat on els republicans es fan dir demòcrates i els demòcrates s’han convertit en els ideòlegs de la "dreta" radical. Willmot aplica tots els elements propis del gènere documental en un irònic i punyent exercici de política ficció, en la que no costa llegir entre línies una crítica a algunes situacions que es viuen als Estats Units de George W. Bush. CSA destaca també per la seva deliverada estètica televisiva, on el fals documental sobre la grandesa dels Estats Confederats està integrada en un espai televisiu imaginari que s’interromp per donar pas a la publicitat. D’aquesta manera, l’espectador obté una sorprenent visió de la cultura americana a través de falsos programes de televisió, tràilers de pel•lícules i anuncis de productes quotidians en els que no costa trobar una esgarrifosa similitud amb la realitat actual.

DIRECTOR:
Kevin Willmott (Estats Units) és professor de cinematografia a la Universitat de Kansas, ha participat com a actor a diverses pel•lícules i ha rebut alguns guardons per la seva feina de guionista. La seva primera pel•lícula va ser un documental, Ninth Street, que ell mateix va produir l’any 1999.

FITXA TÈCNICA:
Director: Kevin Willmott
Guió: Kevin Willmott
Producció: Rick Cowan
Fotografia: Matthew Jacobson
Música: Kelly Werts
Muntatge: Sean Blake y David Gramly
Intèrprets: Evamarii Johnson (Barbara Johnson), Rupert Pate (Sherman Hoyle), Larry Peterson (Ambroise Fauntroy).
Durada: 91 min.
Links d’interès: www.csathemovie.com

Dijous 3: L'esquive (Inauguració)

“La escurridiza” o “Cómo esquivar el amor” (L’esquive)
Abdellatif Kechiche, França, 2003
Dijous 3, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI:
Abdelkrim, alias Krimo, viu en un suburbi dels afores de París. Un dia veu passar pel carrer a Lydia, recitant una obra de Marivaux i se n’enamora. Però, com fer per declarar el seu amor a Lydia sense trencar amb la imatge de noi dur que vol donar? Com fer que algú com ella es fixi en un noi com ell? La solució la trobarà en el seu amic Rachid, que li cedeix el paper d’Arlequin en la obra de Marivaux que s’assaja a l’escola i que interpreta Lydia per, amb l’ajuda de les paraules del clàssic pugui expressar allò que sent.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Malgrat comptar ja amb una pel•lícula a les seves esquenes, el camí que va portar a Abdellatif Kechiche a la realització de L’Esquive no va ser gens senzill. Kechiche volia explicar una història que passés al suburbis de París però que no parlés de drogues, violència o matrimonis forçats. Creia que aquesta barris ja estaven prou estigmatitzats i el director volia donar la seva visió personal al que succeeix en ells.
El director va barrejar en el seu film dos móns que semblen antitètics: el del barri on viuen els immigrants i el del teatre clàssic francès. Marivaux, amb les seves històries que parlen de la complexitat del sentiments i que dóna molta importància als personatges del poble (patges, camperols, orfes...) va servir fidelment als propòsits del director.
L’esquive va ser la revelació de la cartellera francesa l’any passat. Sense promoció i només a través del boca-orella va passar d’exhibir-se de forma testimonial a molt poques sales a arrasar als premis Cèsar del 2005, desbancant a films més coneguts com Largo domingo de noviazgo i Los chicos del coro. Va guanyat els Cèsars al millor film, director, guió original i actriu revelació.

DIRECTOR:
Abdellatif Kechiche (Tunísia, 1960), va començar a treballar d’actor l’any 1984 al film Un thé à la menthe, d’Abdelkrim Bahloul, feina que encara realitza a l’actualitat. També ha fet de guionista en films com La graine et le mulet i La faute à Voltaire, que també va dirigir i que va guanyar el premi a la millor Òpera Prima a la Mostra de Venècia de l’any 2000. La escurridiza o cómo esquivar el amor és el seu segon film.

FITXA TÈCNICA:
Director: Abdellatif Kechiche
Producció: Jaques Ouaniche
Guió: Abdellatif Kechiche
Fotografia: Lubomir Bakchev
Muntatge: Ghalya Lacroix i Antonella Bevenja
Musica: Nicolas Washkowski
Intèrprets: Osman Elkharraz (Krimo), Sara Forestier (Lydia), Sabrina Ouzani (Frida), Nanou Benahmou (Nanou), Hafet Ben-Ahmed (Fathi), Aurélie Ganito (Magalie), Carole Franck (professor de francès)
Durada: 117 min.

Aquest dijous dia 3 de novembre s’inaugura a Mataró la XXVII Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, amb la projecció en preestrena de la pel·lícula francesa L’esquive. Aquest film, dirigit per Abdellatif Kechiche, ha estat un film revelació a França, i ha arribat a guanyar el darrer premi Cèsar, per davant d’altres títols com Los niños del coro i Largo domingo de noviazgo.

A banda de L’esquive, des d’avui i fins al proper dia 13 de novembre es projectaran un total de 12 llargmetratges, vuit dels quals són preestrenes. A més, també es dedica un cicle al cinema dirigit per dones titulat Caixes de Pandora.

Per a més informació: web de la XXVII Mostra de Cinema


Moltes gràcies.

La Mostra en altres mitjans no locals

Aquesta setmana parlen de la Mostra de Cinema a dos mitjans especialitzats. Un és el portal de cinema en català Sessio Contínua i l'altre és el portal de cultura de Barcelona i l'àrea metropolitana Ciutat Oci.

Sobre la Mostra de Cinema als mitjans locals

portalmataro.com:
Torna la Mostra de cinema, que enguany aposta pels nous realitzadors

El certamen torna a Mataró del 3 al 13 de novembre amb 13 films i un festival de curts paral·lel

La 27a edició de la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors de Mataró que organitza el Patronat Municipal de Cultura es celebrarà entre el 3 i el 13 de novembre al Teatre Monumental. Seguint en la línia encetada a la darrera edició, aquest certamen aposta per l’especialització i es reafirma en la seva voluntat de donar a conèixer nous realitzadors i cinematografies emergents, per això i per primera vegada, aquest concepte s'ha integrat tant al nom com al cartell de la Mostra.

La Mostra d’enguany presentarà una programació en la que destaca una àmplia oferta de films inèdits al nostre país que es projectaran en primícia. Els llargmetratges inclosos es tracten en la seva majoria d’òperes primes, així com segones i terceres pel·lícules de directors poc coneguts i de diferents nacionalitats, es vol donar així sortida a títols internacionals amb poca difusió en sales comercials. En total es veuran 13 films, dels quals més de la meitat seran preestrenes.

Protagonisme del cinema francès
El certamen s’inaugurarà el dijous 3 de novembre amb la preestrena de la pel·lícula francesa L’Esquive, d’Abdellatif Kechiche, el film revelació a França, i que ha guanyat el darrer premi César, per davant de títols com Los niños del coro i Largo domingo de noviazgo. El cinema francès tindrà un pes destacat en la programació de la Mostra, ja que a banda de L’Esquive es podran veure el documental Le Mur i Depuis que Otar est parti. A més, també es dedicarà un cicle monogràfic al cinema dirigit per dones.

Paral·lelament a la 27a Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, els mateixos dies tindrà lloc el 9è Concurs de Curtmetratges. En aquesta edició s’han rebut un total de 120 curts, dels quals es triaran 12 finalistes que es projectaran abans dels llargmetratges en cada sessió.

Redacció // Mataró Notícies


I la notícia al capgros.com:

Una Mostra que farà història

Les pantalles del Monumental acullen del 3 al 13 de novembre la vint-i-setena edició de la Mostra de Cinema

per J. Salicrú - fotos J. S. - 26/10/2005 16:28

Una imatge de la roda de premsa el passat dia 25.
Tot està a punt perquè Mataró visqui una de les millors Mostres de cinema que es recorden. El tema de fons, com l’any passat i ara ja definitivament, són els «nous realitzadors», concepte que els promotors del certamen insisteixen a recordar que no es refereix només a joves directors sinó a autors que comencen a despuntar.

Així, del 3 al 13 de novembre es podran veure al Teatre Monumental tant primeres obres com segones i terceres pel·lícules de directors de diferents nacionalitats a descobrir. Però aquest any la programació destaca sobretot per l’àmplia oferta de films inèdits al nostre país que es projectaran en primícia. En total es podran veure dotze llargmetratges, vuit dels quals seran preestrenes.

De totes maneres, aquesta vint-i-setena edició de la Mostra farà una especial atenció al cinema dirigit per dones, que siguin també noves realitzadores. El cicle, titulat Caixes de Pandora, està format per cinc pel·lícules que tenen en comú el missatge compromès, la mirada personal i crítica i, en molts casos, l’ús del documental com a via d’expressió. El membre de la Comissió de Cinema Jesús González va recalcar en la roda de premsa de presentació el dia 25, que contra el que s’apunta sovint respecte a la Mostra no totes les pel·lícules que s’hi projecten són minoritàries i que justament cadascuna està pensada per arribar a un públic diferent: «Tothom podrà llegir la Mostra a la seva manera», va dir. «En tot cas la gent trobarà pel·lícules que diuen coses diferents al cinema que estem acostumats a veure», va dir Jacint Fornols, un altre membre de la Comissió. «És de les millors Mostres que s’han fet a Mataró i esperem que marqui un abans i un després», va cloure Fornols.

A diferència de l’any passat, ara no perilla la continuïtat del certamen, però igualment serà el públic l’encarregat d’emetre el seu particular judici a la tria de pel·lícules feta per a l’ocasió. De moment es parteix d’una mitjana d’assistència de 120 persones en l’edició passada que enguany s’espera superar.

El pressupost, però, no s’ha mogut respecte als 18.000 euros de l’edició passada, cosa que ha obligat els membres de la Comissió de Cinema a «buscar-se la vida» com han pogut. L’organització de la Mostra ha sofert enguany un gran canvi ja que el Patronat de Cultura (PMC) ha decidit per primera vegada deixar a la Comissió de Cinema que suporti tot el pes de l’organització, quan fins ara el que feia era només suggerir alguns títols que després els tècnics del Patronat miraven d’executar. Ara la Comissió assumeix la gestió integral de la programació, una aposta que traspassa la responsabilitat davant l’èxit o del fracàs del certamen a una comissió externa al Patronat. Una manera, per tant, de treure’s les puces de sobre, tot i que el president del PMC, Jaume Graupera, ha assegurat compartir al cent per cent el projecte presentat per la Comissió.

Coincidència de dates
Un dels elements que poden jugar a la contra de l’èxit de la Mostra és la coincidència de dates amb la Setmana de Música Antiga. El regidor de Cultura, però, no creu que això sigui un problema: «No es planteja com un handicap», va dir. De totes maneres, Jaume Graupera va admetre que segurament hauria estat més convenient separar les dues activitats.

Més novetats sobre la programació de la Mostra

Notícia del capgros.com:

La XXVII Mostra de Cinema es fixarà en les pel·lícules dirigides per dones

Cinc pel·lícules, tres de les quals són preestrenes, integren aquest cicle que porta el títol de Caixes de Pandora

per capgros.com - 19/10/2005 12:40
Cinema compromès, que es fixa en els problemes del món actual amb una mirada personal i crítica, on es prioritza el documental i que, a més a més, és dirigit per dones. Aquests tres factors defineixen el cicle de la XVII Mostra de Cinema de Nous Realitzadors que tindrà lloc del 3 al 13 de novembre.

Sota el títol Caixes de Pandora, la Mostra oferirà una selecció de cinc films (tres dels quals són preestrenes) que tracten sobre la immigració, la precarietat laboral, el conflicte d’Israel i Palestina, la soledat i el pas del temps. 20 fingers, Mur, Struggle, Depuis que Otar est parti i El cielo gira són els films que integren el cicle.

La XVII Mostra de Cinema de Nous Realitzadors se celebrarà del 3 a 13 de novembre. En total es projectaran 12 pel·lícules, 8 de les quals són preestrenes. A banda del cicle dedicat a les dones realitzadores, també tindrà una presència destacada el cinema francès i el nou cinema documental. La Mostra s’inaugurarà el proper dia 3 amb la projecció de la producció francesa L’esquive, el film que va guanyar a la passada edició dels premis Cesar.

La XXVII Mostra de Cinema pren forma

Notícia publicada al capgros.com:

La Mostra s’especialitza de forma definitiva en els nous realitzadors

En total s'hi podran veure 13 llargmetratges, dels quals més de la meitat seran preestrenes

per J.S. - 05/10/2005 12:39


Del 3 al 13 de novembre tindrà lloc al Teatre Monumental la 27a edició de la Mostra de Cinema, que aquest any passa a anomenar-se «Mostra de Cinema de Nous Realitzadors». El canvi de nom confirma l’aposta per l’especialització que fa el certamen i la voluntat de portar a la capital del Maresme aquelles pel·lícules que difícilment es projectaran a les sales comercials.

En aquest sentit, la programació de la Mostra destaca en aquesta edició per l’àmplia oferta de films inèdits al nostre país que es projectaran en primícia. En total es podran veure 13 llargmetratges, dels quals més de la meitat seran preestrenes. La majoria de pel·lícules seran primeres obres, així com segones i terceres pel·lícules de directors pocs coneguts i de diferents nacionalitats.

Cinema francès
La Mostra de Cinema de Nous Realitzadors s’inaugurarà el 3 de novembre amb la preestrena de la pel·lícula francesa L’Esquive, d’Abdellatif Kechiche, el film revelació a França, i que ha guanyat el darrer premi César, per davant d’altres títols com Los niños del coro i Largo domingo de noviazgo.

El cinema francès tindrà un pes destacat en la programació del certamen, ja que a banda de L’Esquive es podran veure el documental Le Mur i Depuis que Otar est parti. A més, també es dedicarà un cicle al cinema dirigit per dones.

120 curtmetratges
D’altra banda, també tindrà lloc el 9è Concurs de Curtmetratges. En aquesta edició s’han rebut un total de 120 curts, dels quals es triaran 12 finalistes que es projectaran abans del llargmetratge en cada sessió. Aquests finalistes optaran als premis de millor curt en 35 mm i millor curt digital, així com al premi del públic, que s’atorgarà per votació popular.

El cartell de la Mostra, obra de la dissenyadora Elena Filbà, és una claqueta formada per les paraules Mostra de Cinema de Nous Realitzadors en tons blancs i grocs, així com el perfil en blanc d’un cameraman sobre un fons negre.

La Mostra continua....

Graupera rectifica i dóna continuïtat a la Mostra amb l'actual format

La Comissió de Cinema del Patronat prendrà un paper més important en l'organització del certamen

per J.S. - 01/06/2005 19:16
El president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera, ha rectificat en el seus plantejaments respecte el futur de la Mostra de Cinema i ara planteja donar una nova embranzida al certamen en un format que encara cal determinar. Des del PMC es planteja fer una cessió de responsabilitats a la Comissió de Cinema -constituïda ahir-, de manera que aquesta agafi molt més paper a l'hora d'organitzar la Mostra: "Ahir els vam plantejar que facin una proposta sobre la Mostra. La idea és que ells liderin la iniciativa i nosaltres l'executem", ha dit Graupera.

La darrera proposta que l'ecosocialista havia fet pública era que la Mostra de Cinema fos una "marca" que tenyís els continguts de les sessions de cinemes que es fan els dijous i els diumenges habitualment. Però ara Graupera ha rectificat i planteja apostar a fons pel certamen: "Veiem que hi ha bones perspectives amb la Mostra i de fet l'any passat quasi vam doblar l'assistència de mitjana, passant de setanta a 120 persones. No posarem sobre la taula un nou model de Mostra; seria absurd abortar el treball que s'està fent", ha dit Graupera respecte les intencions expressades anteriorment.

La Mostra d'enguany ha de tenir lloc a començaments de novembre i tindrà un pressupost de 35.000 euros, dels quals 14.000 estan destinats a pagar les despeses de material i els premis de la Mostra de Curts.