:::mostra09::: ÚLTIMA SESIÓN - CLAUSURA

Última sesión. Francesc Páez (Mataró, 2008). VO, 90’

Fitxa tècnica
Director: Francesc Páez
Producció: M. Carmen Sanfrancisco
Guió: Javier Rebollo, Lola Mayo
Intèrprets:Paco Morán, Carmen Paez, Rocío Berenguer, Marta Eres, Miguel de Molina, Iván Andrade, Katia Klein, Ruth Garcia, Enric Boixadera. Atlant Barbaflorit, Lourdes Folgarona
Fotografia: Ferrán Casterà
Muntatge: Eloi Tomàs
Vestuario: Marina Pineda y Elena Font
Maquillaje y peluquería: Laura Zamacois
Durada: 90 min, color

Sinopsi
El Monumental, un cinema de tota la vida, tanca les seves portes demà. La vida de Mauri, l’acomodador, s’enfonsa. Teresa segueix netejant i Carol, la taquillera, segueix enamorada en silenci de Bruno, el projeccionista. La darrera nit és llarga, el destí capritxós i els amics estan preparats per fer que aquest dia sigui quelcom inoblidable.

Notes de producció
‘Última Sessió’ es va començar a rodar a finals del 2007 en escenaris mataronins reconeixibles, com el cinema Foment, la plaça Gran, la plaça de Santa Maria o el restaurant Teulada del carrer de Sant Isidor. Aquesta és una història coral, centrada en diversos personatges relacionats i lligats emocionalment i físicament a una sala de cinema que tancarà les seves portes en breu.

El projecte compta amb el suport de la productora barcelonesa Activa Films i l’Ajuntament de Mataró, que té l’objectiu d’impulsar el sector audiovisual i convertir la ciutat en un plató de rodatge.


El director
El cineasta mataroní Francesc Páez, el qual ha destacat en la direcció de diversos curts, s’estrena en el llargmetratge amb la seva ciutat com a teló de fons. Páez, llicenciat en Sociologia i graduat en Cinema, dirigeix i guionitza una història coral amb un gran reclam: la presència del veterà actor Paco Morán en el repartiment.

Ara mateix es troba rodant amb l’actor Boris Ruiz un curtmetratge becat per Can Xalant Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró. L’obra, titulada “Ombres d’ahir”, és en un curtmetratge experimental, una manifestació artística a mig camí entre el curtmetratge clàssic de ficció i el videoart.

En rigorosa estrena a Catalunya.



PROGRAMA COMPLET

Tennessee Williams aún navega por el Misisipi
FRANCESC PEIRÓN - Nueva York Corresponsal - 17/10/2009

El festival de Clarksdale permite conocer los lugares en los que se inspiró el dramaturgo Tennessee Williams ya lo intuyó cuando dijo aquello de que "siempre he dependido de la amabilidad de los demás". Sus piezas teatrales siguen muy presentes en la sociedad americana y cualquier curioso puede tropezarse con una representación de La gata sobre el tejado de zinc caliente en el Riverside Park de Nueva York. Sólo es un ejemplo.

Porque este fin de semana se concentra una tropa de admiradores en la localidad de Clarksdale, en Misisipi, lugar donde se inspiró el reconocido dramaturgo, que sigue recibiendo la amabilidad de los demás.

En esta ciudad encontró la inspiración para sus personajes. El nombre de Stella de Un tranvía llamado Deseo correspondía a una amiga de su madre, mientras que Brick, el atleta borracho que inmortalizó Paul Newman de la citada gata sobre el tejado lo cogió de un chico que atemorizaba al niño Williams en la época de la escuela elemental.

El festival tiene como eje el famoso grito de ¡Stella!, y, además de permitir la visita a los lugares del delta del Misisipi en los que jugó el futuro escritor, también se estrenará un documental de la BBC.

El doblemente ganador del Pulitzer nació en 1911 en Columbus como Thomas Lanier Williams. El nombre de Tennessee se lo dieron sus amigos universitarios a causa de su acento del sur. De niño, sin embargo, residió en Clarksdale con rama materna. Su padre era un viajante de zapatos que iba de aquí para allá. Ese entorno marcó su futura producción literaria.

Su abuelo era el pastor de la parroquia y en su compañía supo de muchas de las historias y rumores que circulaban por ese territorio. "A Tennessee le fascinaban las familias Clark y Cutrers", explicó a Associated Pres la experta Panny Mayfield. J. W. Clark obtuvo notoriedad como abogado. A los Cutrers les gustaba la extravagancia, su residencia se convirtió en un centro de recepción de extranjeros y sus bailes de máscaras todavía se recuerdan.

Su mansión, que sirvió de modelo al autor para sus obras, todavía se puede visitar, al igual que la iglesia episcopaliana de St. George´s en la que su abuelo sirvió como pastor o la auténtica Belle Rive del tranvía tennessiano. Como Stella o Brick, él bebió de los nombres del lugar donde vivió para sus relatos.

No es la única inspiración de esos años. Según los analistas, los conflictos morales que se tejen en sus obras encuentran sus raíces en esos años de rectoría, en los que tuvo que reprimir su homosexualidad. Hasta que se trasladó a Nueva Orleans "no pudo vivir libremente", sostiene Mayfield. Pero nunca dejó de visitar su escenario de infancia. El festival demuestra que continúa ahí, desmintiendo lo que el mismo escribió de que "el tiempo es la distancia más larga entre dos lugares".

:::mostra09::: YUKI AND NINA

Yuki & Nina. Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot (França-Japó, 2009). VOSE, 92’

Fitxa tècnica
Director: Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot
Producció: Masa Sawada, Comme des Cinémas. Coproducció de Les Films du Lendemain (França), Arte France(França), Bitters End (Japó)
Guió: Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot
Fotografia: Josée Deshaies
Intèrprets: Noë Sampy, Arielle Moutel, Tsuyu, Hippolyte Girardot, Maryline Canto Durada: 92 min
Format: 35mm / color

Sinopsi
Els pares de Yuki se separen. El seu pare és francès i la seva mare japonesa. I Yuki haurà de marxar amb la seva mare al Japó, i haurà de deixar enrere París i especialment la seva millor amiga, la Nina. A partir d’aquí les dues nenes imaginen estratagemes per tal de tornar-se a veure, i per a què els pares de Yuki no se separin definitivament. Però finalment l’única solució sembla que és escapar-se de casa i el bosc serà la seva nova destinació de vida.
Notes de producció
El film aborda des de l’emoció i la conceptualitat, amb múltiples nivells de lectura, el significat del mestissatge i la barreja de nacionalitats.
El director Suwa, amb experiència, i el novell director Girardot (amb gran experiència però com a actor), barregen també des de la direcció les dues visions, fent servir i traient partit del pla-seqüència i donant gran llibertat als seus actors. La pel•lícula adopta el punt de vista de les nenes i no els posa límits a la seva imaginació. Un exemple és un moment sublim dins de la història: la fuga psicogènica, quasi versió Lynch, que passa dins del bosc. La seqüència encapçala un creuament entre les referències d’un cinema francès ‘Nouvelle Vague’ i el cinema japonès d’en Miyazaki. El mestissatge en la direcció i en tota la pel•lícula produeix la meravella.

El director
‘M/ Other’, el segon llargmetratge de Nobuhiro Suwa, es va presentar a la Quinzena de Realitzadors de Cannes 1999, i va aconseguir el Premi Fipresci. Després va dirigir ‘H Story’ (2001). I al 2005 ‘Un couple parfait’, i un tros de ‘Paris je t’aime’ el 2006. L’actor Hippolyte Girardot va començar a treballar en ‘Le destin de Juliette’, d’Aline Issermann, i després ha treballat amb Godart, Berri, Rochand, Desplechin, Ferran, Gitaï. Amb aquesta pel•lícula Hippolyte Girardot dirigeix per primera vegada.


En rigorosa estrena a Catalunya.



PROGRAMA COMPLET

XXXa MOSTRA DE CINEMA DE NOUS REALITZADORS DE MATARÓ.

La mostra de cinema nous realitzadors torna a omplir de bon cinema la pantalla del Teatre Monumental. El certamen tindrà lloc entre els dies 21 i 30 de novembre i presenta un recull de propostes que pretenen donar una visió conjunta de l’estat del cinema actual.

Una de les pel•lícules que més destaca de tota la programació és la que s’exhibirà el dia de la seva inauguració. Es tracta del film francès LA CLASSE, la darrera palma d’or del Festival de Cinema de Cannes. Dirigida pel sempre compromès Laurent Cantet, la pel•lícula intenta copsar el dia a dia en una classe de secundària d’un institut situat a la perifèria de París.

Dins de la línia compromesa, desenvolupada en els darrers anys per la Mostra trobem dues cintes documentals que reflecteixen aspectes curiosos o injustos del món contemporani. Per un costat tenim BAJO JUÁREZ, un documental mexicà que intenta explica el que està passant a Ciudad Juárez, situada a la zona fronterera amb Estats Units. Diversos testimonis són convocats per il•luminar els casos de feminicidis i violència contra les dones. L’altre documental, LOS PRÓXIMOS PASADOS, denuncia l’abandonament d’unes pintures del muralista David Alfaro Siqueiros.

El nou cinema català pertanyent a l’anomenada “connexió Girona” també serà present a la Mostra. En una mateixa jornada podrem veure dos dels títols claus com PAS A NIVELL, cinta que explica el malestar indefinit d’un jove de comarques que no sap què fer amb la seva vida. Per l’altra tenim la pel•lícula catalana més aclamada en els festivals: EL CANT DELS OCELLS D’Albert Serra. Es tracta d’una visió personal del Camí que van fer els reis mags fins arribar al pessebre.. La cinta està rodada a mig espectacular escenaris de Catalunya, Las Palmas i Islàndia.

El cinema més mediàtic està representat per BLINDNES/A CIEGAS una cinta realitzada pel brasiler Fernando Meirelle, autor de CIUDAD DE DIOS, que està basada en l’ENSAYO SOBRE LA CEGUERA de Saramago. Procedeixen del festival de Valladolid, on ha aconseguit l’espiga d’or a la millor pel•lícula trobem ESTÓMAGO, una pel•lícula sobre com els secrets de la cuina poden ajudar un home a complir la seva venjança.

El cinema de gènere fantàstic, poc cultivat a la Mostra, estarà present amb DÉJAME ENTRAR la que ha estat considerada la millor pel•lícula de terror europea del 2008. Es tracta d’una cinta de vampirs sueca que explica una tendra relació entre un adolescent problemàtic i una vampira. El film triat per cloure la mostra ha estat VALS CON BASHIR, una pel•lícula d’animació sobre el conflicte bèl•lic entre Israel i el Líban. Una pel•lícula que ha guanyat sis premis de l’Acadèmia israeliana i és una de les fermes candidates als oscar com a la millor pel•lícula de parla no anglesa.

Però a la Mostra també hi ha lloc pel record. En aquesta XXXa edició es farà una revisió del Maig del 68 des d’una perspectiva més critica. Es projectar Week-End de Godard, una pel•lícula premonició de la revolta parisenca produïda un any després. La resta de films compten amb més distància respecte els fets. Per un costat MiLOU EN MAYO de Louis Malle, que explica com es va viure la revolta fora de París. Les Amants Reguliers, de Phillipe Garrel completa el trio referent al maig del 68. Es tracta d’una àcida visió sobre l’època i les conseqüències posteriors.

Els curtmetrages seran presents també en dues competicions diferents. L’oficial que premia el curts de tota la península, que en aquesta ocasió s’han presentat més de 140 i una altra categoria per als curts locals presentats per L’Escula Universitària Politècnica.

El suport als joves creadors també es farà a través d’unes jornades sobre videocreació organitzades per Can Xalant i el col•lectiu Hamaca, especialitzat en distribució d’art per la xarxa.