Dissabte 22, 22h. (Teatre Monumental)

Estómago(Brasil-Itàlia, 2007)

FITXA:

Director: Marcos Jorge

Guió: Lusa Silvestre,

Marcos Jorge.

Claudia Da Natividade i Fabrizio Donvito

basat en un argument de Lusa Silvestre i Marcos Jorge.

Producció: Claudia Da Natividade,

Fabrizio Donvito

Marco Cohen i Gabriele Muccino

Intèrprets: João Miguel (Raimundo Nonato), Fabiula Nascimiento (Iria), Carlo Briani (Giovanni), Babu Santana (Bujiú), Zeca Cenovicz (Zulmiro), Paulo Miklos (Etcétera), Jean Pierre Noher (Duque), Alexander Sil (Lino), Marcel Szymanski (Valtão), Sidy Correa (Bocazas) i Rodrigo Ferrarini (Flacucho).

Fotografia: Toca Seabra

Direcció artística: Jussara Perussol

Muntatge: Luca Alverdi

Música: Giovanni Venosta

Vestuari: Marisol Grossi

Durada: 112 min, color

SINOPSI:

El món es composa dels que mengen i els que són menjats. Raimundo Nonato ha trobat una via alternativa: es dedica a cuinar. Primer cuina en un bar, després en un restaurant italià i, anualment, a la presó. Però, com ha acabat a la presó?

Raimundo cuina mentre aprèn a defensar-se i descobreix una sèrie de normes que utilitzen el benefici propi: abans o després el cuiner també vol la seva ració i ningú millor que ell sap quines porcions són més bones.

Estómago és un conte per adults que tracta els temes del poder, el sexe i la gastronomia.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

El film de Marcos Jorge és una coproducció italo-brasilera que és tot un cant al bon menjar, a la nova cuina, a l’educació del paladar i que mostra el món culinari com una forma de tirar endavant. Joao Miguel interpreta Raimundo Nonato, i el segueixen actors com Carlo Briani o Fabiula Nascimento. Estómago és una bona pel·lícula, arriscada i divertida, que durant les seves dues hores de durada explica l’evolució des del punt de vista professional i personal de Raimundo i com aquest afrontarà els reptes que se li presenten. A molts els recordarà films com Un toque de canela o El Perfum per la seva fixació pel purisme en un dels plaers més bàsics com és el menjar i els olors. Marcos Jorge ha guanyat l’Espiga d’Or de la 53a Setmana Internacional de Cinema de Valladolid 2008 (Seminici) per decisió unànime del jurat. Així mateix, el protagonista del film, João Miguel, és premiat com a millor actor exaequo amb l’actor basc Unax Ugalde.

EL DIRECTOR:

Estómago és la primera pel·lícula del brasiler Marcos Jorge. Va estudiar periodisme a Brasil i cinema a Itàlia. La seves pel·lícules i vídeos han guanyat més de 50 premis internacionals. Les seves videoinstal·lacions han estat exhibides a França, Itàlia, Holanda i Japó. Ha dirigit documentals que han rebut bones crítiques com O Ateliê de Luzia i Brasil Rupestre. Tot i les seves incursions en el món del cinema, dels videoclips i dels documentals, és la seva faceta com a director d’anuncis publicitaris la més fructífera, en què ha treballat per a grans marques al Brasil i a tot el món, i ha guanyat importants premis com el Globo Networks “Professional of the Year” i dues medalles d’or a The New York Film Festival.

Dissabte 22, 19h. (Teatre Monumental)

Los próximos pasados

(Argentina, 2007).

FITXA:

Directora: Lorena Muñoz

Guió: Lorena Muñoz

Fotografia: Iván Gierasinchuk

Muntatge: Alejandra Almirón i Benjamín Ávila

Investigació: Alejandra Grinspun

Web: www.losproximospasados.com.ar/

Durada: 85 min, color

SINOPSI:

Argentina, any 1933. L’artista plàstic mexicà David Alfaro Siqueiros pinta el mural Ejercicio plástico al soterrani de la mansió de Natalio Botana, un excèntric milionari argentí. L’obra roman fragmentada i tancada dins de cinc grans contenidors exposats a les inclemències del temps. Setanta anys després, la pel—lícula intenta reconstruir la història de la realització i destrucció d’aquesta singular obra mestra. Una fàbula sobre allò que ara ja no és res més que un passat proper.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

David Alfaro Siqueiros va pintar per la Quinta de los Granados de Natalio Botanas un impressionant fresc titulat Ejercicio plástico. La fama de la peça era tan gran que, mort el seu propietari, es va dividir en set parts per ser exhibida per tota l’Argentina en una mostra itinerant. Com a conseqüència d’una controvèrsia judicial, les distintes parts del mural es van dipositar en diversos contenidors fa 17 anys. Gràcies a la influència i gran èxit del documental Los próximos pasados, s’ha presentat un projecte d’expropiació del mural per tal de recuperar-lo i convertir-lo en patrimoni nacional argentí. Los próximos pasados ha estat guardonada amb dos premis Condor de plata, l’equivalent argentí dels Òscar, al millor guió i al millor documental i amb el
distingit premi FIPRESCI de la crítica internacional al Festival de Buenos Aires (BAFICI).

LA DIRECTORA:

Lorena Muñoz (Buenos Aires, Argentina, 1972) es va formar al Centro de Investigación en vídeo y cine de Buenos Aires. L’any 2000 va realitzar un postgrau cinematogràfic a l’Escuela internacional de Cine de San Antonio de los Baños de Cuba, de la qual també han sortit directors com Jaime Rosales i Benito Zambrano.Los próximos pasados és el seu segon documental després de Yo no sé qué me han hecho tus ojos

Mostra de Cinema 2008: El perquè de tot plegat

La festa del cinema arriba novament a Mataró. Enguany, a més, celebrant una efemèride important com són els 30 anys d’història. Tres dècades de programació apassionada que, després d’una atenta revisió de les cintes projectades, permet apreciar l’evolució del cinema local i mundial. En aquest temps hem assistit des de la recuperació de les pel·lícules que no es van poder veure durant la dictadura fins la necessària repesca dels títols estrenats a Barcelona que no arribaven habitualment a les pantalles comercials del la ciutat (quan encara teníem cinemes urbans!). Així la Mostra es va crear un públic culte, fidel i conscienciat. I entusiasta, com la gent que la organitza. Iniciat el segle XXI la Mostra va tornar a plantejar-se una nova mutació. Consolidada la temporada estable auspiciada pels cinemes Verdi i amb la possibilitat de recuperar títols imprescindibles en DVD (qui no se’n recorda del ja mític i malaguanyat videoclub IDEV) el gir era necessari si no imprescindible. Així va néixer la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, un certamen amb vocació de reivindicar els nous creadors, locals i foranis, en un intent de discriminar positivament aquells qui, per nouvinguts, tenen menys possibilitats de fer-se ressò en les pantalles comercials o a la premsa. En aquests darrers anys hem assistit com a testimonis privilegiats a grans canvis cinematogràfics com l’estancament de les fórmules de Hollywood han provocat l’interès per noves cinematografies europees (Romania, Hongria, Escandinàvia...) o la ja imparable emergència dels mercats de l’extrem orient (Hong Kong i Corea del sud, com les grans potències i les cinematografies petites però interessants de Tailàndia, Japó o Filipines). Ja a l’horitzó comença a entrellucar-se el gegant africà que, esperem, ens portarà moltes sorpreses cinèfiles. Molts d’aquests fenòmens han desfilat per la sempre present pantalla del Teatre Monumental, testimoni pacient d’aquest signes dels temps culturals. Els programes de compartició d’arxius en xarxa i els populars Home cinema són el nou camp de batalla de la Mostra, de tots els festivals en particular i dels audiovisuals en general. Els programes P2P -no entrarem en valoracions sobre la pirateria o el discursos del “qui roba a qui”- has permès l’accés a filmografies recòndites o a cintes que eren ignorades per les distribuïdores però també han fet mal difonent (quasi sempre amb poca o nefasta qualitat) alguns títols abans d’arribar la gran pantalla. Per la seva banda, el cinema a casa apel·la a les comoditats de mirar pel·lícules a casa (gràcies també a la poca qualitat dels cineplex o multisales escampats pel país). Tots dos fenòmens es poden combatre amb la projecció en primícia de pel·lícules a les que encara no es pot accedir en cap altre format de qualitat. Una opció que s’han proposat moltes institucions i Ajuntaments, en col·laboració amb les distribuïdores, tal i com demostra l’auge en els darrers anys de festivals i festivalets de tota mena d’especialitats. Un tercera via que podria donar fruits en el futur en el suposat cas que totes les mostres s’unissin per fer front a la fragmentada i capriciosa distribució cinematogràfica espanyola (que encara ens nega l’estrena de films tan esperats com les darreres pel·lícules de pesos pesats com Francis Ford Coppola, Wong Kar-Wai o Gus van Sant). Serveixin aquestes pinzellades de la història i el més rabiós present de la Mostra de cinema per entendre que cal, com a espectadors, canviar la mentalitat i prendre consciència de que els camins per acostar-se al cinema actual són diversos. Les 9 pel·lícules que es presenten, així com els curts programats, proposen diferents itineraris per conèixer un món que es transforma de la mateixa manera que ho fa el cinema.

Divendres 21, 22h. (Teatre Monumental)

La clase

Entre les murs (França, 2008).

FITXA:

Director: Laurent Cantet

Guió: Laurent Cantet

François Bégaudeau i Robin Campillo

inspirat en la novel·la “Entre les murs” de François Bégaudeau.

Producció: Carole Scotta

Caroline Benjo

Barbara Letellier i Simon Arnal

Intèrprets: François Bégaudeau (François), Vincent Caire, Olivier Dupeyron, Patrick Dureuil, Frédéric Faujas, Laura Basqueda, Juliette Demaille, Dalla Doucoure, Esmeralda Ouertani i Franck Keïta.

Fotografia: Pierre Milon

Muntatge: Robin Campillo

Vestuari: Marie Le Garrec

Durada: 128 min, color

SINOPSI:

S’inicia un nou curs en un institut situat en un barri conflictiu de França. En François és professor i està ple de bones intencions i preparat, com el seus companys, per oferir una bona educació que faci front al desencís.

Les cultures i les actituds s’enfronten a l’aula, com si fos un microcosmos de la França d’avui.Els adolescents són divertits i estimulants, però poden tallar d’arrel l’entusiasme d’un professor.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

La pel·lícula ha guanyat la Palma d’or al Festival de Cannes de 2008. La clase (Entre les murs) és un drama de producció francesa de 124 minuts de durada, dirigit per Laurent Cantet. Amb guió del mateix Cantet, de François Bégaudeau i de Robin Campillo sobre una novel·la de François Bégaudeau, el qual també interpreta com a actor principal el professor François, recull les seves experiències personals. La resta d’actors són alumnes d’un institut francès que s’interpreten a ells mateixos. El director explica que la pel·lícula recull la vida d’una comunitat de vint-i-cinc persones que no han escollit estar juntes, però que treballaran entre quatre parets durant tot l’any escolar, aportant el seu propi món, cultura i conflictes dins els murs de la classe.

EL DIRECTOR:

Laurent Cantet, nascut a França l’any 1961 , va dirigir Recursos humanos l’any 1999, que va obtenir el Premi Nous Directors del Festival de San Sebastián, i també el Cèsar a la Millor Primera Pel·lícula. Després dirigirà El empleo del tiempo el 2001, que va obtenir el Lleó d’Or a Venècia. L’any 2005 va realitzar Hacia el sur. És un dels directors francesos novells més reconeguts atesa la qualitat indubtable de la seva obra.

Ja tenim Web!!!

Finalment aquesta és la web de la XXXa Mostra!

http://cultura.mataro.cat/mostracinema/

La Mostra a Robafaves!!!

Ja només falta un dia per la inauguració de la XXXa Mostra de Cinema de Nous Realitzadors... Serà demà amb la superestrena de LA CLASE de Laurent Cantet. Una institució de Mataró com Robafaves també s'ha unit a nosaltres per celebrar-ho...
Han dissenyat un aparedor vinculat a les dues pel·lícules basades en llibres editades al nostra país: A CIEGAS (basat en la novel·la original Ensayo sobre la ceguera de Saramago) i Déjame entrar (novel·la d'homònim títol escrita per Ajvide Linqvist)...

Us esperem demà al teatre Monumental!!!

La MOSTRA ja ha arribat als carrers

Els cartells que ha dissenyat en Jordi Navarro ja volten pels carrers de Mataró!!!

XXXa MOSTRA DE CINEMA DE NOUS REALITZADORS DE MATARÓ.

La mostra de cinema nous realitzadors torna a omplir de bon cinema la pantalla del Teatre Monumental. El certamen tindrà lloc entre els dies 21 i 30 de novembre i presenta un recull de propostes que pretenen donar una visió conjunta de l’estat del cinema actual.

Una de les pel•lícules que més destaca de tota la programació és la que s’exhibirà el dia de la seva inauguració. Es tracta del film francès LA CLASSE, la darrera palma d’or del Festival de Cinema de Cannes. Dirigida pel sempre compromès Laurent Cantet, la pel•lícula intenta copsar el dia a dia en una classe de secundària d’un institut situat a la perifèria de París.

Dins de la línia compromesa, desenvolupada en els darrers anys per la Mostra trobem dues cintes documentals que reflecteixen aspectes curiosos o injustos del món contemporani. Per un costat tenim BAJO JUÁREZ, un documental mexicà que intenta explica el que està passant a Ciudad Juárez, situada a la zona fronterera amb Estats Units. Diversos testimonis són convocats per il•luminar els casos de feminicidis i violència contra les dones. L’altre documental, LOS PRÓXIMOS PASADOS, denuncia l’abandonament d’unes pintures del muralista David Alfaro Siqueiros.

El nou cinema català pertanyent a l’anomenada “connexió Girona” també serà present a la Mostra. En una mateixa jornada podrem veure dos dels títols claus com PAS A NIVELL, cinta que explica el malestar indefinit d’un jove de comarques que no sap què fer amb la seva vida. Per l’altra tenim la pel•lícula catalana més aclamada en els festivals: EL CANT DELS OCELLS D’Albert Serra. Es tracta d’una visió personal del Camí que van fer els reis mags fins arribar al pessebre.. La cinta està rodada a mig espectacular escenaris de Catalunya, Las Palmas i Islàndia.

El cinema més mediàtic està representat per BLINDNES/A CIEGAS una cinta realitzada pel brasiler Fernando Meirelle, autor de CIUDAD DE DIOS, que està basada en l’ENSAYO SOBRE LA CEGUERA de Saramago. Procedeixen del festival de Valladolid, on ha aconseguit l’espiga d’or a la millor pel•lícula trobem ESTÓMAGO, una pel•lícula sobre com els secrets de la cuina poden ajudar un home a complir la seva venjança.

El cinema de gènere fantàstic, poc cultivat a la Mostra, estarà present amb DÉJAME ENTRAR la que ha estat considerada la millor pel•lícula de terror europea del 2008. Es tracta d’una cinta de vampirs sueca que explica una tendra relació entre un adolescent problemàtic i una vampira. El film triat per cloure la mostra ha estat VALS CON BASHIR, una pel•lícula d’animació sobre el conflicte bèl•lic entre Israel i el Líban. Una pel•lícula que ha guanyat sis premis de l’Acadèmia israeliana i és una de les fermes candidates als oscar com a la millor pel•lícula de parla no anglesa.

Però a la Mostra també hi ha lloc pel record. En aquesta XXXa edició es farà una revisió del Maig del 68 des d’una perspectiva més critica. Es projectar Week-End de Godard, una pel•lícula premonició de la revolta parisenca produïda un any després. La resta de films compten amb més distància respecte els fets. Per un costat MiLOU EN MAYO de Louis Malle, que explica com es va viure la revolta fora de París. Les Amants Reguliers, de Phillipe Garrel completa el trio referent al maig del 68. Es tracta d’una àcida visió sobre l’època i les conseqüències posteriors.

Els curtmetrages seran presents també en dues competicions diferents. L’oficial que premia el curts de tota la península, que en aquesta ocasió s’han presentat més de 140 i una altra categoria per als curts locals presentats per L’Escula Universitària Politècnica.

El suport als joves creadors també es farà a través d’unes jornades sobre videocreació organitzades per Can Xalant i el col•lectiu Hamaca, especialitzat en distribució d’art per la xarxa.

Avenç Mostra de Cinema de Mataró 08

La 30a Mostra de Cinema de Nous Realitzadors s’inaugurarà

el 21 de novembre amb el film “La clase” del director

francès Laurent Cantet, que va guanyar la Palma

d’Or al Festival de Cinema de Cannes (França). Els espectadors

podran veure aquesta pel·lícula centrada en una escola

de París, a mig camí entre la ficció i el documental, abans de

la seva estrena comercial. La programació està formada per 9

pel·lícules entre les quals hi ha “Pas a nivell” del català Pere

Vilà, el film brasiler “Estómago”, “Déjame entrar” de Thomas

Alfredson, “Los próximos pasados” de l’argentina Lorena

Muñoz i el film mexicà “Bajo Juárez. La ciudad devorando a

sus hijas”. El títol que tancarà la 30a Mostra de Cinema serà

“Vals con Bashir”, un film d’animació que s’ha produït entre

França, Israel i Alemanya que explica la vida d’un adolescent

després de la guerra del Líban de 1982.

Abans de la projecció dels films seleccionats, que es podran

veure del 21 al 30 de novembre, es projectaran dos curts. En

primer lloc, els espectadors podran veure curtmetratges realitzats

per estudiants de l’Escola Universitària Politècnica de

Mataró (EUPM) i després creacions participants en la 12a

Mostra de Curtmetratges. Aquests darrers opten a tres premis,

dos atorgats pel jurat i un pel públic. Mitja hora abans de l’inici

de cada sessió, a les 19 i a les 22 h, també es podrà prendre un

cafè al vestíbul on es presentarà cada pel·lícula. El preu de les

entrades és de 5,50 euros i també hi ha la possibilitat d’adquirir

l’abonament per a 5 sessions que té un cost de 17,50 euros.

Com a activitat complementària els dies 24, 25 i 26 de novembre

el Foment Mataroní projectarà films relacionats amb els 40

anys del Maig del 68

La guanyadora de la Palma d’Or de Cannes obrirà la Mostra de Cinema
‘La clase’, el film francès de Laurent Cantet, inaugurarà la XXXa edició del certamen el dia 21 de novembre

per V. B.

La Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, que enguany celebra la seva XXXa edició, s’inaugurarà amb un dels films més destacats de la temporada. Es tracta de La clase, del director francès Laurent Cantet, que va guanyar la Palma d’Or a la darrera edició del Festival de Cannes. Segons han anunciat els organitzadors de la Mostra a través del seu grup de Facebook, la pel·lícula es projectarà el dia 21 de novembre, abans de la seva estrena comercial.

A mig camí entre el documental i la ficció, La clase està protagonitzada per un professor de francès (François Bégaudeau) d’una escola ubicada en una Zona d’Educació Prioritària (ZEP) de París, integrada per alumnes d’orígens geogràfics, lingüístics i socials molt variats. El film s’endinsa en el microcosmos escolar de la conflictiva perifèria de la capital francesa, amb un mestre disposat a establir “batalles” verbals amb els seus alumnes per incentivar-los a conèixer millor el món on viuen. La pel·lícula està basada en una novel·la semi-autobiogràfica en què el propi actor principal del film, François Bégaudeau, explica la seva experiència com a professor de literatura en un institut de París. Tot i que ha estat amb La clase quan ha aconseguit més ressò, la trajectòria de Laurent Cantet (1961) destaca especialment per dos films, El empleo del tiempo, que es va endur el Lleó a la secció Cinema del Present al festival de Venecia 2001, i Hacia el sur (2005), que també va aconseguir un premi al festival italià, en aquest cas al millor actor revelació.

L’organització anunciarà properament el conjunt de pel·lícules que integraran el cartell de la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, que aquest 2008 compleix 30 anys, i que se celebrarà entre el 21 i el 30 de novembre al Teatre Monumental.