06 de novembre 2005

Diumenge6 -Primera Sessió: Struggle



Struggle
Ruth Mader, Àustria, 2004
Diumenge 6, a les 6 de la tarda

SINOPSI:
Una immigrant il·legal polonesa i la seva filla petita malviuen amb els diners que la dona guanya fent treballs ocasionals. El film es desenvolupa en els llocs de treballs: camps de maduixes, fàbriques, oficines i cotxes. La vida d’aquesta dona fa un tomb quan es creua per atzar amb un trist agent immobiliari vienès.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
A la mateixa Àustria que retraten Elfriede Jelinek i Michael Haneke, una immigrant i la seva filla lluiten per guanyar-se la vida i substistir fent feines que a ningú agrada saber que existeixen. Al mateix temps, un vienès divorciat busca desesperadament el contacte humà per sortir de la soledat que l'asfixia i el condemna. Aquests dos personatges són la cara i la creu d'una mateixa moneda, la de la desesperació i la lluita.
Ruth Mader explica que per fer aquest film es va inspirar inicialment en els temporers que arriben a Àustria procedents de l’Europa de l’Est. La pel•lícula té lloc prop de la frontera oriental de la Unió Europea, que representa, per aquesta directora, la “frontera entre la riquesa i la pobresa, entre dos sistemes socioeconòmics en un món globalitzat”. La intenció de Mader era, en les seves pròpies paraules, oferir una “detallada, precisa i autèntica descripció de la naturalesa del treball”, però al mateix temps, abordar el tema de la lluita en general: la lluita per la vida, per la existència, per la dignitat.
En menys d'una hora i mitja, amb poc més de tres diàlegs, amb llarguíssimes i angoixants seqüències sobre l'alienació i la desesperació que amenaça la societat contemporània, Struggle ofereix un auster, cru i colpidor retrat sobre l’instint humà més bàsic, el de supervivència.

DIRECTORA:
Ruth Mader (Viena, 1974) va estudiar direcció a l’Acadèmia de Cinema de Viena. Posteriorment va treballar com a ajudant de direcció i directora de càsting a diversos llargmetratges i anuncis publicitaris. El 1999 s’estrena a la direcció amb un curtmetratge, Gfrasta, que va obtenir el premi Max Ophüls del Festival de Cinema de Saarbrücken. El seu segon curt, Null defizit, es va projectar al festival de Cannes del 2001. Struggle és el seu primer llargmetratge.

FITXA TÈCNICA:
Directora: Ruth Mader
Guió: Ruth Mader, Martin Leidenfrost y Barbara Albert
Producció: Ruth Mader
Fotografia: Bernhard Keller
Muntatge: Niki Mossböck
Intèrprets: Aleksandra Justa (Ewa), Gottfried Breitfuss (Roland), Margit Wrobel (Doctora), Martin Brambach (Martin).
Durada: 74 min.

05 de novembre 2005

Dissabte5: 20 Fingers. Un film condemnat públicament a l'Iran



20 fingers (20 angosht)
Mania Akbari, Iran, 2004
Dissabte 5, a les 10 de la nit

SINOPSI:
Set parelles iranianes (interpretades sempre pels mateixos actors) parlen de les seves relacions quasi sempre mentre viatgen en diferents mitjans de locomoció. Els homes representen a l’iranià tradicional mentre que les dones intenten trencar les convencions socials. Ells són presoners de la moralitat i de les formes mentre que elles parlen amb més llibertat. Són discussions d’enamorats però també crítiques a una religió que ofega.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Mania Akbari va protagonitzar Ten, una de les pel•lícules més emblemàtiques del també iranià Abbas Kiarostami. Aquest film innovador presentava deu dones (tal i com el seu títol indica) mentre realitzaven diferents accions. Akbari va invertir l’experiència del rodatge amb Kiarostami a 20 Fingers, una pel•lícula que pretenia anar més lluny en l’anàlisi de la situació de la dona a l’Iran. En només 7 plans planteja diferents situacions possibles entre una parella que està interpretada únicament per dos actors que, al llarg de la cinta, van canviant els seus rols. Els temes tractats a les converses giren al voltant del poder, la debilitat de cada sexe, la independència, el conflicte i les relacions de parella. El resultat d’aquest experiment visual i argumental rodat en format digital és una dinàmica i revolucionària pel•lícula sobre la vida, un destacat exponent d’un cinema modern i trencador de tabús.
20 Fingers va ser presentada a la Mostra Internacional de Cinema de Venècia on va provocar una gran debat social. Mentre que al festival va aconseguir el premi a la Millor pel•lícula Digital, a Iran s’ha convertit en un film prohibit i oficialment condemnat per tractar sobre temes considerats il•legals.

DIRECTORA:
Mania Akbari (Teheran, Iran, 1974) va començar a treballar en el món del cinema l’any 2000. El seu primer projecte va ser com a directora de fotografia de la pel•lícula i, anys més tard, va protagonitzar Ten, un film d’Abbas Kiarostami que retratava deu dones diferents en 10 plans seqüència. Després va passar a la direcció de diferents documentals i vídeos d’art. 20 fingers és la seva òpera prima.

FITXA TÈCNICA:
Directora: Mania Akbari
Guió: Mania Akbari
Producció: Sherezad Media Internattonal
Intèrprets: Bijan Daneshmand, Mania Akbari
Fotografia: Toraj Aslani
Muntatge: Mania Akbari
Durada: 72 min
Links d’interès: http://broadcast.unhosting.com/film20fingers/index.php

04 de novembre 2005

Divendres4: CSA: Confederate States of America



“CSA: Confederate States of America”
Kevin Willmott, Estats Units, 2004
Divendres 4, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI:
Fals documental que intenta explicar la història dels Estats Units a partir d’un present alternatiu en el que el Sud va sortir victoriós de la Guerra de Secessió i l’esclavitud encara és legal. El documental repassa la gran història de la nació confederada des de la victòria a la batalla de Gettysburg fins a la creació d’un poderós imperi tropical. La història està explicada per dos historiadors, un nordamericà blanc i un afrocanadenc, que comenten dècades de victòries i tragèdies, escàndols polítics i lluites racials i dels esforços per preservar l’esclavitud i els valors de preguerra en els temps moderns.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Com hauria estat la història dels Estats Units si els confederats haguessin guanyat la Guerra de Secessió? Aquesta és la pregunta que el director Kevin Willmott intenta respondre, amb finíssima ironia, en aquest fals documental. Amparat per la productora d’Spike Lee, Willmott realitza un exercici de reconstrucció històrica que parteix de la pregunta "que hauria passat si…". Willmott presenta uns Estats Confederats on el Dixie és l’himne nacional, Canàda s’ha convertit en un país enemic i la nació ha adoptat el format d’imperi tropical, amb els esclaus com el pilar d’una societat on els republicans es fan dir demòcrates i els demòcrates s’han convertit en els ideòlegs de la "dreta" radical. Willmot aplica tots els elements propis del gènere documental en un irònic i punyent exercici de política ficció, en la que no costa llegir entre línies una crítica a algunes situacions que es viuen als Estats Units de George W. Bush. CSA destaca també per la seva deliverada estètica televisiva, on el fals documental sobre la grandesa dels Estats Confederats està integrada en un espai televisiu imaginari que s’interromp per donar pas a la publicitat. D’aquesta manera, l’espectador obté una sorprenent visió de la cultura americana a través de falsos programes de televisió, tràilers de pel•lícules i anuncis de productes quotidians en els que no costa trobar una esgarrifosa similitud amb la realitat actual.

DIRECTOR:
Kevin Willmott (Estats Units) és professor de cinematografia a la Universitat de Kansas, ha participat com a actor a diverses pel•lícules i ha rebut alguns guardons per la seva feina de guionista. La seva primera pel•lícula va ser un documental, Ninth Street, que ell mateix va produir l’any 1999.

FITXA TÈCNICA:
Director: Kevin Willmott
Guió: Kevin Willmott
Producció: Rick Cowan
Fotografia: Matthew Jacobson
Música: Kelly Werts
Muntatge: Sean Blake y David Gramly
Intèrprets: Evamarii Johnson (Barbara Johnson), Rupert Pate (Sherman Hoyle), Larry Peterson (Ambroise Fauntroy).
Durada: 91 min.
Links d’interès: www.csathemovie.com

03 de novembre 2005

Dijous 3: L'esquive (Inauguració)




“La escurridiza” o “Cómo esquivar el amor” (L’esquive)
Abdellatif Kechiche, França, 2003
Dijous 3, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI:
Abdelkrim, alias Krimo, viu en un suburbi dels afores de París. Un dia veu passar pel carrer a Lydia, recitant una obra de Marivaux i se n’enamora. Però, com fer per declarar el seu amor a Lydia sense trencar amb la imatge de noi dur que vol donar? Com fer que algú com ella es fixi en un noi com ell? La solució la trobarà en el seu amic Rachid, que li cedeix el paper d’Arlequin en la obra de Marivaux que s’assaja a l’escola i que interpreta Lydia per, amb l’ajuda de les paraules del clàssic pugui expressar allò que sent.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Malgrat comptar ja amb una pel•lícula a les seves esquenes, el camí que va portar a Abdellatif Kechiche a la realització de L’Esquive no va ser gens senzill. Kechiche volia explicar una història que passés al suburbis de París però que no parlés de drogues, violència o matrimonis forçats. Creia que aquesta barris ja estaven prou estigmatitzats i el director volia donar la seva visió personal al que succeeix en ells.
El director va barrejar en el seu film dos móns que semblen antitètics: el del barri on viuen els immigrants i el del teatre clàssic francès. Marivaux, amb les seves històries que parlen de la complexitat del sentiments i que dóna molta importància als personatges del poble (patges, camperols, orfes...) va servir fidelment als propòsits del director.
L’esquive va ser la revelació de la cartellera francesa l’any passat. Sense promoció i només a través del boca-orella va passar d’exhibir-se de forma testimonial a molt poques sales a arrasar als premis Cèsar del 2005, desbancant a films més coneguts com Largo domingo de noviazgo i Los chicos del coro. Va guanyat els Cèsars al millor film, director, guió original i actriu revelació.

DIRECTOR:
Abdellatif Kechiche (Tunísia, 1960), va començar a treballar d’actor l’any 1984 al film Un thé à la menthe, d’Abdelkrim Bahloul, feina que encara realitza a l’actualitat. També ha fet de guionista en films com La graine et le mulet i La faute à Voltaire, que també va dirigir i que va guanyar el premi a la millor Òpera Prima a la Mostra de Venècia de l’any 2000. La escurridiza o cómo esquivar el amor és el seu segon film.

FITXA TÈCNICA:
Director: Abdellatif Kechiche
Producció: Jaques Ouaniche
Guió: Abdellatif Kechiche
Fotografia: Lubomir Bakchev
Muntatge: Ghalya Lacroix i Antonella Bevenja
Musica: Nicolas Washkowski
Intèrprets: Osman Elkharraz (Krimo), Sara Forestier (Lydia), Sabrina Ouzani (Frida), Nanou Benahmou (Nanou), Hafet Ben-Ahmed (Fathi), Aurélie Ganito (Magalie), Carole Franck (professor de francès)
Durada: 117 min.



Aquest dijous dia 3 de novembre s’inaugura a Mataró la XXVII Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, amb la projecció en preestrena de la pel·lícula francesa L’esquive. Aquest film, dirigit per Abdellatif Kechiche, ha estat un film revelació a França, i ha arribat a guanyar el darrer premi Cèsar, per davant d’altres títols com Los niños del coro i Largo domingo de noviazgo.

A banda de L’esquive, des d’avui i fins al proper dia 13 de novembre es projectaran un total de 12 llargmetratges, vuit dels quals són preestrenes. A més, també es dedica un cicle al cinema dirigit per dones titulat Caixes de Pandora.

Per a més informació: web de la XXVII Mostra de Cinema


Moltes gràcies.

La Mostra en altres mitjans no locals

Aquesta setmana parlen de la Mostra de Cinema a dos mitjans especialitzats. Un és el portal de cinema en català Sessio Contínua i l'altre és el portal de cultura de Barcelona i l'àrea metropolitana Ciutat Oci.

26 d’octubre 2005

Sobre la Mostra de Cinema als mitjans locals

portalmataro.com:
Torna la Mostra de cinema, que enguany aposta pels nous realitzadors

El certamen torna a Mataró del 3 al 13 de novembre amb 13 films i un festival de curts paral·lel

La 27a edició de la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors de Mataró que organitza el Patronat Municipal de Cultura es celebrarà entre el 3 i el 13 de novembre al Teatre Monumental. Seguint en la línia encetada a la darrera edició, aquest certamen aposta per l’especialització i es reafirma en la seva voluntat de donar a conèixer nous realitzadors i cinematografies emergents, per això i per primera vegada, aquest concepte s'ha integrat tant al nom com al cartell de la Mostra.

La Mostra d’enguany presentarà una programació en la que destaca una àmplia oferta de films inèdits al nostre país que es projectaran en primícia. Els llargmetratges inclosos es tracten en la seva majoria d’òperes primes, així com segones i terceres pel·lícules de directors poc coneguts i de diferents nacionalitats, es vol donar així sortida a títols internacionals amb poca difusió en sales comercials. En total es veuran 13 films, dels quals més de la meitat seran preestrenes.

Protagonisme del cinema francès
El certamen s’inaugurarà el dijous 3 de novembre amb la preestrena de la pel·lícula francesa L’Esquive, d’Abdellatif Kechiche, el film revelació a França, i que ha guanyat el darrer premi César, per davant de títols com Los niños del coro i Largo domingo de noviazgo. El cinema francès tindrà un pes destacat en la programació de la Mostra, ja que a banda de L’Esquive es podran veure el documental Le Mur i Depuis que Otar est parti. A més, també es dedicarà un cicle monogràfic al cinema dirigit per dones.

Paral·lelament a la 27a Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, els mateixos dies tindrà lloc el 9è Concurs de Curtmetratges. En aquesta edició s’han rebut un total de 120 curts, dels quals es triaran 12 finalistes que es projectaran abans dels llargmetratges en cada sessió.

Redacció // Mataró Notícies


I la notícia al capgros.com:

Una Mostra que farà història

Les pantalles del Monumental acullen del 3 al 13 de novembre la vint-i-setena edició de la Mostra de Cinema

per J. Salicrú - fotos J. S. - 26/10/2005 16:28

Una imatge de la roda de premsa el passat dia 25.
Tot està a punt perquè Mataró visqui una de les millors Mostres de cinema que es recorden. El tema de fons, com l’any passat i ara ja definitivament, són els «nous realitzadors», concepte que els promotors del certamen insisteixen a recordar que no es refereix només a joves directors sinó a autors que comencen a despuntar.

Així, del 3 al 13 de novembre es podran veure al Teatre Monumental tant primeres obres com segones i terceres pel·lícules de directors de diferents nacionalitats a descobrir. Però aquest any la programació destaca sobretot per l’àmplia oferta de films inèdits al nostre país que es projectaran en primícia. En total es podran veure dotze llargmetratges, vuit dels quals seran preestrenes.

De totes maneres, aquesta vint-i-setena edició de la Mostra farà una especial atenció al cinema dirigit per dones, que siguin també noves realitzadores. El cicle, titulat Caixes de Pandora, està format per cinc pel·lícules que tenen en comú el missatge compromès, la mirada personal i crítica i, en molts casos, l’ús del documental com a via d’expressió. El membre de la Comissió de Cinema Jesús González va recalcar en la roda de premsa de presentació el dia 25, que contra el que s’apunta sovint respecte a la Mostra no totes les pel·lícules que s’hi projecten són minoritàries i que justament cadascuna està pensada per arribar a un públic diferent: «Tothom podrà llegir la Mostra a la seva manera», va dir. «En tot cas la gent trobarà pel·lícules que diuen coses diferents al cinema que estem acostumats a veure», va dir Jacint Fornols, un altre membre de la Comissió. «És de les millors Mostres que s’han fet a Mataró i esperem que marqui un abans i un després», va cloure Fornols.

A diferència de l’any passat, ara no perilla la continuïtat del certamen, però igualment serà el públic l’encarregat d’emetre el seu particular judici a la tria de pel·lícules feta per a l’ocasió. De moment es parteix d’una mitjana d’assistència de 120 persones en l’edició passada que enguany s’espera superar.

El pressupost, però, no s’ha mogut respecte als 18.000 euros de l’edició passada, cosa que ha obligat els membres de la Comissió de Cinema a «buscar-se la vida» com han pogut. L’organització de la Mostra ha sofert enguany un gran canvi ja que el Patronat de Cultura (PMC) ha decidit per primera vegada deixar a la Comissió de Cinema que suporti tot el pes de l’organització, quan fins ara el que feia era només suggerir alguns títols que després els tècnics del Patronat miraven d’executar. Ara la Comissió assumeix la gestió integral de la programació, una aposta que traspassa la responsabilitat davant l’èxit o del fracàs del certamen a una comissió externa al Patronat. Una manera, per tant, de treure’s les puces de sobre, tot i que el president del PMC, Jaume Graupera, ha assegurat compartir al cent per cent el projecte presentat per la Comissió.

Coincidència de dates
Un dels elements que poden jugar a la contra de l’èxit de la Mostra és la coincidència de dates amb la Setmana de Música Antiga. El regidor de Cultura, però, no creu que això sigui un problema: «No es planteja com un handicap», va dir. De totes maneres, Jaume Graupera va admetre que segurament hauria estat més convenient separar les dues activitats.

20 d’octubre 2005

Més novetats sobre la programació de la Mostra

Notícia del capgros.com:

La XXVII Mostra de Cinema es fixarà en les pel·lícules dirigides per dones

Cinc pel·lícules, tres de les quals són preestrenes, integren aquest cicle que porta el títol de Caixes de Pandora

per capgros.com - 19/10/2005 12:40
Cinema compromès, que es fixa en els problemes del món actual amb una mirada personal i crítica, on es prioritza el documental i que, a més a més, és dirigit per dones. Aquests tres factors defineixen el cicle de la XVII Mostra de Cinema de Nous Realitzadors que tindrà lloc del 3 al 13 de novembre.

Sota el títol Caixes de Pandora, la Mostra oferirà una selecció de cinc films (tres dels quals són preestrenes) que tracten sobre la immigració, la precarietat laboral, el conflicte d’Israel i Palestina, la soledat i el pas del temps. 20 fingers, Mur, Struggle, Depuis que Otar est parti i El cielo gira són els films que integren el cicle.

La XVII Mostra de Cinema de Nous Realitzadors se celebrarà del 3 a 13 de novembre. En total es projectaran 12 pel·lícules, 8 de les quals són preestrenes. A banda del cicle dedicat a les dones realitzadores, també tindrà una presència destacada el cinema francès i el nou cinema documental. La Mostra s’inaugurarà el proper dia 3 amb la projecció de la producció francesa L’esquive, el film que va guanyar a la passada edició dels premis Cesar.

10 d’octubre 2005

La XXVII Mostra de Cinema pren forma

Notícia publicada al capgros.com:

La Mostra s’especialitza de forma definitiva en els nous realitzadors

En total s'hi podran veure 13 llargmetratges, dels quals més de la meitat seran preestrenes

per J.S. - 05/10/2005 12:39


Del 3 al 13 de novembre tindrà lloc al Teatre Monumental la 27a edició de la Mostra de Cinema, que aquest any passa a anomenar-se «Mostra de Cinema de Nous Realitzadors». El canvi de nom confirma l’aposta per l’especialització que fa el certamen i la voluntat de portar a la capital del Maresme aquelles pel·lícules que difícilment es projectaran a les sales comercials.

En aquest sentit, la programació de la Mostra destaca en aquesta edició per l’àmplia oferta de films inèdits al nostre país que es projectaran en primícia. En total es podran veure 13 llargmetratges, dels quals més de la meitat seran preestrenes. La majoria de pel·lícules seran primeres obres, així com segones i terceres pel·lícules de directors pocs coneguts i de diferents nacionalitats.

Cinema francès
La Mostra de Cinema de Nous Realitzadors s’inaugurarà el 3 de novembre amb la preestrena de la pel·lícula francesa L’Esquive, d’Abdellatif Kechiche, el film revelació a França, i que ha guanyat el darrer premi César, per davant d’altres títols com Los niños del coro i Largo domingo de noviazgo.

El cinema francès tindrà un pes destacat en la programació del certamen, ja que a banda de L’Esquive es podran veure el documental Le Mur i Depuis que Otar est parti. A més, també es dedicarà un cicle al cinema dirigit per dones.

120 curtmetratges
D’altra banda, també tindrà lloc el 9è Concurs de Curtmetratges. En aquesta edició s’han rebut un total de 120 curts, dels quals es triaran 12 finalistes que es projectaran abans del llargmetratge en cada sessió. Aquests finalistes optaran als premis de millor curt en 35 mm i millor curt digital, així com al premi del públic, que s’atorgarà per votació popular.

El cartell de la Mostra, obra de la dissenyadora Elena Filbà, és una claqueta formada per les paraules Mostra de Cinema de Nous Realitzadors en tons blancs i grocs, així com el perfil en blanc d’un cameraman sobre un fons negre.

06 de juny 2005

La Mostra continua....



Graupera rectifica i dóna continuïtat a la Mostra amb l'actual format

La Comissió de Cinema del Patronat prendrà un paper més important en l'organització del certamen

per J.S. - 01/06/2005 19:16
El president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera, ha rectificat en el seus plantejaments respecte el futur de la Mostra de Cinema i ara planteja donar una nova embranzida al certamen en un format que encara cal determinar. Des del PMC es planteja fer una cessió de responsabilitats a la Comissió de Cinema -constituïda ahir-, de manera que aquesta agafi molt més paper a l'hora d'organitzar la Mostra: "Ahir els vam plantejar que facin una proposta sobre la Mostra. La idea és que ells liderin la iniciativa i nosaltres l'executem", ha dit Graupera.

La darrera proposta que l'ecosocialista havia fet pública era que la Mostra de Cinema fos una "marca" que tenyís els continguts de les sessions de cinemes que es fan els dijous i els diumenges habitualment. Però ara Graupera ha rectificat i planteja apostar a fons pel certamen: "Veiem que hi ha bones perspectives amb la Mostra i de fet l'any passat quasi vam doblar l'assistència de mitjana, passant de setanta a 120 persones. No posarem sobre la taula un nou model de Mostra; seria absurd abortar el treball que s'està fent", ha dit Graupera respecte les intencions expressades anteriorment.

La Mostra d'enguany ha de tenir lloc a començaments de novembre i tindrà un pressupost de 35.000 euros, dels quals 14.000 estan destinats a pagar les despeses de material i els premis de la Mostra de Curts.