:::mostra09::: LA MUJER SIN PIANO

La mujer sin piano. Javier Rebollo (Espanya-França, 2009). VO, 95’

Fitxa tècnica
Director: Javier Rebollo
Guió: Lola Mayo i Javier Rebollo
Producció: Stefan Schmitz, María Zamora, Damián París - Avalon P.C. / Lolita Films
Muntatge: Ángel Hernández Zoido
Direcció artística: Miguel Ángel Rebollo
Vestuari: Lena Mossum
Intèrprets: Carmen Machi, Jan Budar, Pep Richart, Cruz López-Cortón, Nadia de Santiago, Esperanza de la Vega, Victoria Sáez, Isabelle Stoffel, Tomás del Estal, Myriam Marine
Durada: 95 min
Web: http://www.lamujersinpiano.com
Format: 35mm / color

Sinopsi
Un retrat d’una mestressa de casa qualsevol de començaments del segle XXI, a Madrid. La seva protagonista és una dona casada per la qual no hi ha res comparable a la íntima satisfacció de veure el plat calent posat a taula amb admirable puntualitat a l’hora de dinar. La pel•lícula explica 24 hores de la seva vida domèstica, laboral i sexual, una vida de la que una nit decideix escapar, i explicat tot el que passa en aquesta fuga que dura el que dura la nit.
Notes de producció
Potser algú digui que aquesta és una pel•lícula sobre l’alienació i la esclavitud d’una mestressa de casa, però en realitat és la història d’una dona que, entrant en la menopausa, sense amistats, ni relacions socials, que ha viscut tota la seva vida bolcada en la família, que no es veu maca, no li agrada el seu cabell, es deixa arrossegar per la nit i les seves rareses. I és que, quan arriba la nit, un altre món apareix, humorístic, negre, absurd.

El director
Amb el seu segon film, Javier Rebollo ha estat guardonat amb el Premi al Millor Director per ‘La mujer sin piano’ en el passat Festival de Cine de San Sebastián. Entre 1966 i 2002, mentre dirigia documentals de gran format per a TVE, va filmar un cicle de curtmetratges al voltant d’un personatge i una actriu, Lola Dueñas, que varen culminar en 2006 amb el llargmetratge ‘Lo que sé Lola’. Es va estrenar a la Secció Oficial del Festival de San Sebastian, va ser nominat al Goya a la Millor Direcció Novel, va rebre el premi FIPRESCI en el Festival de Londres, el Gran Premi de Marsella i Séul i el Premi a la Millor Òpera Prima a Guadalajara (Mèxic) i Chicago. Actualment es troba preparant un nou film escrit juntament amb Lola Mayo i Salvador Rosselli que rodarà a Argentina.



En rigorosa estrena a Catalunya.



PROGRAMA COMPLET

Inauguració de la Mostra de Cinema 2009

Imatges de la presentació de la impressionant City of Life and Death:

:::mostra09::: CITY OF LIFE AND DEATH - INAUGURACIÓ

City of Life and Death. Lu Chuan (Xina, 2009). VOSE, 135’

Fitxa tècnica
Director: Lu Chuan
Producció: Han Sanping, Qui Hona, Zhou Li, John Chong, Andy Zhang, Chuan Production Film, Media Asia Films Ltd.
Guió: Lu Chuan
Música: Liu Tong
Fotografia: Cao Yu
Muntatge: Teng Yun
Intèrprets: Liu Ye, Fan Wei, Hideo Nakaizumi, Gao Yuanyuan
Durada: 135 min./ Blanc i negre

Sinopsi
L’any 1937 l’exèrcit japonès va entrat a la Xina. L’ocupació serà coneguda com la ‘violació de Nanjing’. La pel•lícula explica els fets des dels dos punts de vista, els dels japonesos i els dels xinesos. Un retrat realista i impactant de les condicions de vida quotidiana de la ciutat destruïda, mostrant els dilemes ètics dels que sobreviuen en temps de guerra.

Notes de producció
Rodada en gran angular i en blanc i negre. El director va estar treballant des de l’any 2005 en aquesta pel•lícula, la seva tercera. El blanc i negre li permet treballar des d’un vessant més realista. La guerra no té colors. El director ha pretès que des de la pel•lícula l’espectador prengui consciència de com la guerra torna boig a l’ésser humà, ja sigui des del punt de vista de les víctimes, com des del punt de vista dels botxins. L’horror està en els dos cantons. Igualment el director no ha volgut demonitzar a l’enemic, tal com s’havia fet fins llavors a la filmografia xinesa, i s’ha centrat més en la naturalesa de l’home i en les lleis de la guerra, a través d’alguns dels personatges que la varen viure: un soldat xinès, un altre japonès, una mestra i un missioner estranger.

El director
Lu Chuan va estudiar a l’Acadèmia de cinema de Beijing i va iniciar-se com a guionista de sèries de televisió. El seu primer llargmetratge, com a director, va ser ‘Missing Gun’, l’any 2001, i va ser presentat al Festival de Venècia del 2002. La següent pel•lícula, ‘Mountain Patrol’, del 2004, va guanyar el premi del Gran Jurat del festival de Tokyo, i el de millor pel•lícula en els premis en el Cavall d’or de Taiwán.



En rigorosa estrena a Catalunya.



PROGRAMA COMPLET

Recull de premsa 2

Recull de premsa de la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors 2009:

Una Concha d’Or i una cinta ambientada a Mataró, estrelles de la 31ª Mostra de Cinema

La Mostra de Cinema de Mataró no premiarà aquest any els millors curts


I també algun blog:
Mostra de Cinema 2009 a Mataró

Recull de premsa 1

Recull de premsa de la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors 2009

La recuperació de la memòria centra la programació de la Mostra de Cinema

La guanyadora del festival de San Sebastián obrirà la Mostra de Cinema

La pel·lícula 'Última sesión' de Francesc Páez clausurà la Mostra de Cinema

Els premis de la Mostra de Curtmetratges es queden sense dotació econòmica

Descarrega't el programa complet

Presentada la XXXIa Mostra de Cinema de Mataró del 2009

Aquí podeu descarregar la programació completa de la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors de Mataró 2009.

Descarrega't el programa complet

Una pel·lícula mataronina a la Mosrtra de Mataró 2009

ÚLTIMA SESIÓN, l’opera prima del realitzador mataroní Francesc Páez, es projectarà al certamen dedicat als Nous Realitzadors, que enguany se celebra del 28 d’octubre a l’1 de novembre. El film, rodat íntegrament a Mataró, és el primer llargmetratge de Páez, que ja té certa experiència en la realització de curtmetratges.ÚLTIMA SESION es va començar a rodar a finals del 2007 en escenaris mataronins reconeixibles com el cinema Foment, la plaça Gran, la plaça de Santa Maria o el restaurant la Teulada del carrer Sant Isidor. La pel·lícula presenta les històries de diferents personatges vinculats d’una o altra manera amb un cinema, el Monumental, i l’acció té lloc durant les hores prèvies i posteriors a la darrera sessió i el tancament de la sala. Entre els personatges destaca el de Mauri, l’acomodador del cinema interpretat per Paco Moran.

link: ULTIMA SESIÓN

XXXI Mostra de cinema - DATES!

Dates definitives de la XXXI Mostra de Cinema de Nous Realitzadors de Mataró: del 28 d'Octubre a l'1 de Novembre... Us hi esperem!!!
També us recordem que el plaç per presentar el curts a la Mostra de curtmetratges acaba el proper diumenge 2...0 de setembre.
Bases: http://www.mataro.org/web/portal/ca/Cultura/content/MOSTRA_CURTMETRATGES_09

Primera projecció a Mataró: 2 de febrer de 1897

El 2 de febrer de 1897 el cinematògraf arriba a Mataró... Aquesta va ser la crònica de l'event:
"El espectáculo presentado ayer, por la tarde en el teatro Euterpe y por la noche en el Principal, resultó variado y en general del agrado del numeroso público que asistió a las funciones... Uno de los señores que tomaron parte en dicha función, el señor Balaguer, ejecutó algunas suertes de prestidigitación y luego-esto fue lo más notable de ambas sesiones, mostró la portentosa retención de que está dotado repitiendo sin titubear los veinte y los treinta nombres que numerados previamente acababan de citar igual número de espectadores. El señor Mauri hizo con feliz resultado varios experimentos de adivinación y transmisión de pensamiento, y otro señor, cuyo nombre no recordamos, ejecutó algunos juegos de escamoteo, algunos de ellos con poca limpieza, pero en cambio otros de naipes con sorprendente habilidad.
Una audición del "Graphophono" figuró encada una de dichas funciones. Este aparato, una modificación del "Fonógrafo" de Edison, tiene la particularidad de dejar percibir sin necesidad de auriculares, por medio de una especie de bocina, los sonidos que retiene: piezas musicales, cantos, discursos, etc.
El espectáculo finalizó con la presentación de las tan celebradas "fotografías animadadas por medio del "kinematógrafo". Esta exhibición gusto sin duda y fue aplaudida como lo fueron también los otros números del programa, pero no produjo todo el efecto que podía: los cuadros eran de tamaño sobrado reducido y faltos de luz y de fijeza muchos de ellos, debido todo, según parece, a que por no poderse disponer de un potente foco eléctrico hubo de echarse mano de luz Drumont, y a que el foco lumínico no pudo colocarse a la distancia conveniente por no permitirlo las reducidas dimensiones del escenario.
Las vistas fotográficas presentadas por medio del "Cinematógrafo" causan una completa ilusión de la realidad; algunos cuadros llamaron mucho la atención, sobre todo la reproducción de la Danza Serpentina, pero merece la mayor censura el que se exhibiera alguno más que li¡bre, obsceno. Abusar de la buena fe con que un público decente y de buenas costumbres, acude confiado a un espectáculo sin sospechar que se le pueda escandalizar con exhibiciones indecorosas, es altamente reprobable e indigno, y por tanto es de esperar que en lo sucesivo se corresponda más dignamente al favor que el público dispensa a los espectáculos que se presentan en nuestros teatros."

imatge: Danse Serpentine, un de les "fotografies animades" que s'hi van projectar.

:::: NOU GRUP DE FACEBOOK DE LA MOSTRA DE CINEMA DE MATARÓ ::::

La maquinària de la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors de Mataró es comença a engegar.
Molt aviat podrem avançar les dates i alguna notícia més.

Aquest grup deixarà d'estar actiu aviat perquè hem encetat una nova pàgina molt més dinàmica i interactiva a Facebook:
http://www.facebook.com/home.php?#/pages/Mostra-de-Cinema-de-Mataro/80789127694?ref=ts

Us convidem a que us apunteu allà si voleu estar al dia de les novetats de la Mostra d'enguany.