Los abandonados de Nacho Cerdà (10/11/06)

Teatre Monumental: 10/11/2006 a les 22:00
A més tindrem la presència del director Nacho Cerdà.



Los abandonados (The Abandoned)
Espanya, 2006

FITXA:
Director: Nacho Cerdà
Guió: Karim Hussain, Nachó Cerdà i Richard Stanley
Fotografia: Xavi Giménez
Muntatge: Jorge Macaya
Intèrprets: Anastasia Hille (Marie), Karel Roden (Nikolai), Valentin Ganev (Misharin), Paraskeva Djukelova (Olga Kaidavosky), Carlos Reig-Plaza (Anatoly)
94 min. Color

SINOPSI:
Marie està disposada a investigar en el seu passat fosc. Per això, decideix tornar a una vella granja de la Rússia rural que acaba d’heretar de la seva mare, a la que no va arribar a conèixer, i que ha mort en estranyes circumstàncies. A la casa, aïllada i misteriosa, Maria descobrirà un passat marcat per un terrible secret familiar que està a punt de repetir-se.

NOTES DE PRODUCCIÓ:
Nacho Cerdà explica que l’afecció pel cinema de terror li ve des de molt petit, quan amb només sis anys va veure Tiburón. “Des de que em vaig posar a dirigir, sempre torna amb força el record d’aquell terror de nen. Les emocions fortes em dominen i sens dubte, el cinema és el millor mètode per estimular-les”, confessa. Fruit d’aquest desig neix Los abandonados, pel•lícula en la que el realitzador català ha volgut evocar les pors de la seva infantesa, a la foscor, a la soledat i a la mort. Cerdà descriu el viatge a Rússia de la seva protagonista, Marie, com “l’inici de la seva propia destrucció. Aïllada en un país amb un idioma i una cultura estranys, una nació que va estar blindada pel comunisme i on tot allò estranger era una amenaça. Aquesta incomunicació serà la base per una atmosfera de malson, un laberint del que serà impossible sortir”.

DIRECTOR:
Nacho Cerdà (Catalunya) es va interessar pel cinema des de molt jove rodant pel•lícules en Super 8 i video. Després de llicenciar-se en Periodisme, va fer diversos cursos a l’Escola de Cinema de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC), on va rodar el curt Aftermath, que li va donar fama internacional. Posteriorment va aconseguir gran ressò amb Días sin luz i Génesis. Los abandonados és el seu primer llargmetratge.

Eve and the Firehorse de Julia Kwan (9/11/06)

Eve and the firehorse
Canadà 2005

FITXA:
Director: Julia Kwan
Producció: Ives J. Ma, Erik Paulsson i Shan Tam


Guió: Julia Kwan
Fotografia: Nicolas Bolduc
Muntatge: Michael Brockington i Kerry Davie
Música: Mychael Danna i Rob Simonsen
Intèrprets: Phoebe Jojo Kut (Eve), Hollie Lo (Karena), Chester Chit-Man Chang (Frank), Vivian Wu (Mai Ling)
92 min. Format 35mm
Web: http://www.eveandthefirehorse.com
SINOPSI:
Eve és una nena de 9 anys nascuda en una família d’inmigrants xinesos que viuen a vancorver als anys 70. Ella va néixer l’any del cavall de foc, famós a la Xina perquè els nens que neixen sota aquest signe són nens problemàtics i ha estat educada en les creences de confuci i en antigues supersticions orientals. No obstant, quan a l’escola entri en contacte amb les creences catòliques, el seu món quedarà transtornat.

NOTES DE PRODUCCIÓ:
Eve and the fire horse és una pel•lícula que retrata amb fantasia i humor el xoc de dues cultures tant antagòniques com la xinesa i la catòlica que la propia directora va poder experimentar. A través de les experiències de les dues germanes protagonistes del film, Karena, la gran i Eve, la més petita, Julia retrata les diferents maneres d’enfrontar-se al xoc cultural de la inmigració en un moment on tot just els primers xinesos començaven a arribar a Vancouver.
Mentre Karena veu la religió com una manera d’integrar-se al seu entorn, i per això es refugia en el catolicisme i inicia un camí cap a la santedat, Eve intenta fer encaixar totes les creences xineses i catòliques en la seva manera d’entendreel món, un món format d’imatges fantàstiques on és possible veure ballar un vals entre Buda i Jesus.
Eve and the fire horse va guanyar el premi especial del Jurat al festival de Sundance d’enguany. També es va fer amb el premi del públic a la passada edició del Festival de cinema de Vancouver


DIRECTORA:
Julia Kwan es va donar a conéixer en el món del cinema amb els seus curts 10.000 desilutions. A aquesta la va seguir Three Sisters on a Moon Lake, que va guanyar el premi del públic al millor curt al festival de Toronto de l’any 2002. Eve and the firehorse és la seva primera pel•lícula

Can Xalant: Hibridacions entre cinema i videoart

Desacord sobre els límits que separen el cinema de l'art

Les hibridacions entre aquestes dues formes d'expressió van centrar la segona jornada d'art i cinema de Can Xalant

De quina manera els elements procedents del llenguatge artísitic s’han infiltrat en el cinema i com el setè art intenta trobar el seu lloc en museus i altres espais propis de l’art. Aquesta va ser una de les grans qüestions que es va debatre en la segona taula rodona de les Jornades sobre art i cinema que s’han celebrat a Can Xalant. La de dijous, dia 9, va aplegar al director Albert Serra, al crític i comissari d’exposicions Andrés Hispano i a l’artista Claudio Zulián, i va estar moderada per Delícia Burset.

Serra, director de la pel·lícula Honor de cavalleria va explicar que hi ha algunes pel·lícules "on els elements del món de l’art s’han infiltrat en ficcions més o menys tradicionals, però sense acabar de creuar la frontera que porta aquestes obres directament a un museu". En aquest sentit, Zulián va parlar "d’un abans i un després de les relacions entre l’art i el cinema marcat per l’aparició del digital". Segons va afegir, la hibridació que es dóna actualment no es deu tant a "la voluntat del creador” com a l’aparició d’aquests nous formats.

Hispano, per la seva banda, va parlar de la "inferioritat" en la que es troba un determinat cinema més artístic davant el cinema d'entreteniment de masses i va explicar com els museus intenten ara "integrar aquest cinema en el seu discurs". Hispano, que va parlar de les dificultats que això comporta, també es va mostrar poc partidari a traslladar el cinema a un museu ja que això "comporta la seva mort".

Tot i algunes coincidències inicials, els participants a la jornada van topar en el moment en què van entrar a discutir quins són els criteris estètics segons els quals un film mereix o no ser considerat una peça d'art. A més, durant la taula rodona també es van abordar altres temes relacionats amb el cinema i la videocreació, com les dificultats per trobar finançament per als projectes o els espais per a fer difusió de les obres. La taula rodona va derivar en un animat debat entre els assistents, molts dels quals representants del món artístic.

(Crònica extreta de capgros.com)

Can Xalant: Nous Formats Cinematogràfics

Directors i crítics conclouen que el format digital democratitza el cinema

Els participants a la primera taula rodona de Can Xalant coincideixen en destacar els nous formats de representació de la realitat

La implantació dels formats digitals ha fet possible la democratització de les formes de fer cinema, però també de veure el cinema. Aquesta és una de les conclusions a les quals van arribar dimecres dia 8 els participants a la primera de les taules rodones programades en les jornades sobre art i cinema de Can Xalant. L’acte, que s’emmarca en la XXVIII Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, va seure en la mateixa taula als realitzadors Isaki Lacuesta i Lupe Pérez, al director del festival de Sitges Àngel Sala i al crític i professor de cinema Joan Pons.

Els quatre van acordar en què s’està donant un canvi en els formats cinematogràfics, tot i que amb matisos. Així, segons Lacuesta, gràcies als formats digitals ja es poden rodar diaris íntims o obres personals que en cinema tradicional mai haurien estat possibles. A més, també va apuntar a la retroalimentació del cinema nordamericà i l’oriental com un altre dels fenomens que està fent sorgint nous formats, així com l'accés a d'altres pel·lícules per internet. Sala, per la seva banda, va insistir en com el format digital “ha democratitzat” la forma de fer cinema però també de veure’l, ja que ara les pel·lícules es poden trobar per internet o fins i tot “veure’s en la pantalla d’un mòbil”, i va recalcar els efectes que també està tenint la globalització en aquests fenomens.

Per Lupe Pérez, no es tracta tant del sorgiment de nous formats com “de formats reciclats” que parteixen de “les convencions sobre com s’ha de retratar la realitat”. La realitzadora va encetar així un nou debat a voltant dels límits entre la realitat i la ficció, límits que es porten a extrems en el gènere de “fals documental”. Segons va afegir Pons, aquests límits són tan difosos que fins i tot es poden trobar elements de ficció en programes suposadament realistes com ara Gran Hermano o fins i tot ens els mateixos informatius.

La taula rodona, que es va allargar durant dues hores, va derivar en una animada tertúlia en la que la que, entre d'altres temes, també es va debatre sobre els problemes de distribució amb el que es troben les pel·lícules que surten les cànons comercials. En aquest sentit, Àngel Sala va defensar el paper que juguen els nombrosos festivals i mostres que han anat sorgint els darrers anys: "hi ha tants festivals perquè hi ha molta demanda d'aquest tipus de cinema", va dir Sala, que també va manifestar el seu convenciment que aquest cinema "no s'ha d'obsessionar per aconseguir blockbusters o per arribar a un públic massiu".

(Crònica extreta de Capgros.com)

El curt avatar, un dels preseleccionats als Oscar.

El Curtmetratge AVATAR de Lluís Quilez que es projecta avui amb la pel·lícula LES INVISIBLES ha passat a formar part de la presel·leció de curts que optaran a les nominacions als Oscar del 2006.

AVATAR va resultar vencedor com a Millor Curtmetratge del Festival de Cinema de Melbourne, un dels events internacions que puntuen més en la cursa cap a l'Oscar.

Tota la informació sobre AVATAR.

Programa doble: Europa oculta i Música electrònica

Demà, un altre cop, programa doble:

Teatre Monumental: 5/11/2006 a les 18:00



Les invisibles
França, 2005

FITXA:
Director: Thierry Jousse
Guió: Thierry Jousse i Emmanuèle Bernheim
Fotografia: Josée Deshaies
Muntatge: Tatjana Yankovic i Yannick Kergoat
Música: Noël Akchoté, David Grubbs, Matmos i Andrew Sharpley
Repartiment: Laurent Lucas (Bruno), Lio (Carole Stevens), Michael Lonsdale (conserge)
85 min. Color

SINOPSI:
Bruno és un músic taciturn i obsessiu que composa música amb fragments sonors del món real, del món que ha decidit observar. A les seves composicions inclou trobades sexuals (organitzades telefònicament) que es realitzen en total i absoluta foscor i que ell registra. Un dia, però, s’obsessionarà amb una d’aquestes dones “invisibles” que el visiten i de la que només disposa d’una gravació sonora.


NOTES DE PRODUCCIÓ:
Les invisibles es pot considerar tant una pel•lícula sobre la soledat urbana com un documental sobre el procès de creació, en aquest cas, musical. A film, el director ens introdueix privilegiadament en la ment de Bruno, el compositor electrònic, per tal que descobrim la seva obsessió per Lisa, una de les seves amants invisibles, que apareix contínuament en els samplejats de les seves composicions. La segona meitat del film, de forta influència lynchiana, porta a passatges més onírics que superen les lleis de la lògica. A aquest fet contribueix la utilització del so, qur dotent al film d’una atmosferea suggestiva i complexa.

Als 90 Thierry Jousse, època en la que el director exercí de crític cinematogràfic i musical, va ser un dels defensors de la postmodernitat del cinema de Quentin Tarantino, de l’ús del sampler en l’electrònica i de les noves tendències cinematogràfiques que utilitzen la cinefília com a forma d’expressió i punt de partida per la creació (posant com a exemple l’excel•lent Irma Vep d’Olivier Assayas).



Teatre Monumental: 5/11/2006 a les 20:00



La mort del senyor Lazarescu (Moartea domnului Lazarescu)
Romaniia, 2005

FITXA:
Director: Cristi Puiu
Guió: Cristi Puiu i Razvan Radulescu
Fotografia: Andrei Butica i Oleg Mutu
Muntatge: Dana Bunescu
Música: Andrea Paduradu
Repartiment: Ion Fiscuteanu (Lazarescu), Luminita Ghorghiu (Mioara) i Gabriel Spahiu (Leo)
150 min. Color

SINOPSI:
El senyor Lazarescu viu feliç amb els seus tres gats en un petit pis de Bucarest. Un dia es troba malament i demana ajut als seus veïns, que truquen un metge d’urgències. Aquest, un cop examinat el pacient, decideix que és millor portar-lo a l’hospital, però no el poden acollir i haurà de buscar-ne un altre. Comença una recerca que esdevindrà desesperada a mesura que empitjori la salut del senyor Lazarescu.

NOTES DE PRODUCCIÓ:
La segona pel•lícula del romanès Cristi Puiu podria inscriure’s en el moviment del neorrealisme tot i que mai es converteix en una mera crònica de la mort anunciada en el títol, gràcies a la seva posada en escena rigorosa i a la seva narració en temps real que elimina les el•lipsis. Aquest és un dels aspectes més destacats de La mort del senyor Lazarescu, una pel•lícula sobre l’agonia d’un home que comença com a relat claustrofòbic i es transforma en una road movie sobre ambulàncies i hospitals.

El film està rodat amb càmera en mà buscant, estètica i dramàticament parlant, el registre de tremolor conduit per l’ansietat passant per la desesperació o la comèdia. Però Puiu manté en tot moment el silenci de la mirada davant la realitat, que crea a partir de coreografies ben sincronitzades entre els actors i les localitzacions.

La mort del senyor Lazarescu va ser presentada al Festival de Cannes del 2005 on es va convertir en una de les pel•lícules més perseguides pel públic i va obtenir, finalment, el premi de la secció “Un certain régard”. El film de Puiu està considerat una de les grans pel•lícules del 2005.

DIRECTOR:
Cristi Puiu (Bucarest, Romania) és un dels joves realitzadors romanesos amb més futur. Quan encara era un estudiant de cinema el seu curtmetratge Avant le pétit déjeuner va ser un dels triomfadors del Festival de Locarno l’any 1995. Un cop graduat regressa al seu país on debutaamb Marfa sii banni, una òpera prima reconeguda internacionalment.

Programa doble: Europa oculta i Xina desconeguda

Demà (4/11/06)programa doble:
Teatre Monumental: 4/11/2006 a les 18:00



4 (Chetyre)
Rússia, 2005

FITXA:
Director: Ilya Khrzhanovsky
Guió: Vladimir Sorokin
Fotografia: Alisher Khamidkhodzhaev, Aleksander Ilkhovsky, Sandor Berkesi
Muntatge: Igor Malakhov
So: Kirill Vasilenko.
Repartiment: Mariia Vovchenko (Marina), Sergei Shnurov (Volodya), Yuri Laguta (Oleg)
126 min. Color

SINOPSI:
Marina és una prostituta que afirma dedicar-se a la publicitat; Volodya és un afinador de pianos que inventa enginyoses històries sobre la seva falsa feina como investigador al camp de la química orgànica; i Oleg assegura que és funcionari públic quan en realitat és executiu d’un escorxador. Tots tres són moscovites i es reuneixen en un bar per explicar-se mentides.

NOTES DE PRODUCCIÓ:
“La cultura russa està prenent una forma monstruosa” afirma Ilya Khrzhanovsky, el màxim responsable de 4 que a buscat amb la seva òpera prima la ruptura i l’impacte de l’espectador. Khrzhanovsky s’ha submergit a les capes més profundes de la societat russa i ha descobert la monstruositat d’un poble oprimit, devastat i estrany.
La pel•lícula tracta temes com la prostitució, la màfia, la formació musical dels russos, el fred, el temperament polar desbordant dels eslaus i la seva propensió a l’alcoholisme. Un repertori convencional de tòpics que evidencia la degradació i decadència de la societat russa contemporània. Per aquest moriu 4 no ha estat estrenada al seu país. Com a molts altres films contemporanis (Pulp Fiction ,Tropical Malady, Olvídate de mí), 4 articula de forma causal i imprevista vides accions, situacions en un joc de trencaclosques visual i narratiu que fa apologia de la mentida mentre que realitza un descens a l’infern dels seus protagonistes. 4 compta amb el guió del jove escriptor Vladimir Sorokin, polèmic autor contracultural rus que té diverses obres censurades pel govern rus que l’ha titllat de pornògraf. A la seva primera novel•la, Manteca de cerdo azul, Sorokin descriu la “fi de la literatura russa” a travès de la clonació d’escriptors russos que són emprats per alimentar a la població. Aquesta obra també ha estat polèmica per la narració d’una relació homosexual entre Stalin i Jrushev.

DIRECTOR:
Ilya khrzanovsky (Moscou, 1975) és fill del gran animador rus Andrey khrzanovsky. Va estudiar Belles Arts a l’Acadèmia de Bonn i es va graduar en cinema a la VGIK, l’escola més important de cinema a Rússia. Després de coordinar diverses representacions teatrals, khrzanovsky va realitzar el curt Ostanovka (Stop) que va donar pas a 4, polèmica cinta inèdita al seu país que ha estat exhibida a nombrosos festivals com els de Rotterdam Gijón o el BAFICI (Argentina).


Teatre Monumental: 4/11/2006 a les 22:00



Grain in ear (Mang Zhong)
Xina-Corea del Sud, 2005

FITXA:
Director: Zhang Lu
Guió: Zhang Lu
Fotografia: Yonghong Liu
Muntatge: Kim Sun-min
Intèrprets: Liu Lianji, Jin Bo, Zhu Guangxuan, Wang Tonghui.
109 min. Color

SINOPSI:
Cui Shun-ji forma part de la minoria coreana a la Xina. La seva vida transcorre en la misèria, prop d’una estació de tren on sobreviu venent kimchi, un menjar típic coreà, amb el que guanya el mínim per fer-se càrrec del seu fill petit. En la seva vida es creuen diversos homes que, d’una manera o altra, l’acabaran traint. Quan el seu fill mor en un accident, Shun-ji decideix venjar-se.


NOTES DE PRODUCCIÓ:
Grain in ear va ser la pel•lícula guanyadora de l’edició del 2006 del Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAFF), on el jurat en va destacar la seva especial composició visual, la seva economia narrativa i l'impacte de la seva cruesa emocional. El film, que tant per l’argument com per l’opció estilística ha estat comparat amb La chica de la fábrica de cerillas, del finlandès Aki Kaurismäki, està inspirat en uns fets reals. El director els trasllada a la gran pantalla amb una posada en escena austera i contundent, que fuig del dramatisme fàcil. A la pel•lícula, rodada en plans fixes, la càmara no es mou fins la seqüència final, i el so pren un gran poder comunicatiu. La pel•lícula també ha estat guardonada a la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes i als Festivals de Pesaro i Pusan.

DIRECTOR:
Zhang Lu (Xina, 1962), xinès d’ascendència coreana, va escriure diverses novel•les abans d’estrenar-se com a director de cinema. Grain in ear, la seva segona pel•lícula després de Tang Poetry, l’ha convertit en un dels principals representants de la sisena generació de directors xinesos, al costat de Jia Zhangke i Wang Chao.

Brick i Red Road nominats als BIFA

Dues de les pel·lícules programades a la Mostra 2006, BRICK (que inaugura el certamen) i RED ROAD (que es podrà veure el proper dia 11) han estat incloses en les nominacions al Premis de Cinema Independent Britànics (BIFA).

RED ROAD, una pel·lícula britànica però amb producció de Lars von Trier és una de les aspirants a la Millor Pel·lícula Independent de l'any. Aquest film, a més, compta amb 4 nominacions més als Millor Actor, Actriu, Actriu secundària i Millor Debut en la Direcció per Andrea Arnold. El film supera en una nominació a EL VIENTO QUE MECE LA CEBADA de Ken Loach.

BRICK és candidata al Millor Film Estranger. L'original pel·lícula de Rian Johnson competirà amb l'excel·lent CACHÉ (OCULTO), de M. Haneke, VOLVER de Pedro Almodóvar i la discutible HARD CANDY. Cal recordar, però, que BRICK va aconseguir a la passada edició del Festival de Cinema de Sitges el Premi a la Millor Òpera Prima.

Dues grans notícies ampliades aquí.

Inauguració

L'ambient a la porta del Teatre Monumental abans d'entrar a la primera sessió de la Mostra.



El logo de la Mostra projectat a la nova pantalla del Teatre Monumental, amb un detall del nou pati de butaques.



El regidor de Cultura, Jaume Graupera, i Anna Bruguera, membre de la Comissió de Cinema, donen la benvinguda a la Mostra.



Els assistents a la primera sessió, poc abans de veure Brick.

Brick, de Rian Johnson (3/11/2006)

Teatre Monumental: 3/11/2006 a les 22:00



Brick
Estats Units, 2005

FITXA:
Director: Rian Johnson
Guió: Rian Johnson
Fotografia: Steve Yedlin
Muntatge: Niki Mossböck
Intèrprets: Joseph Gordon-Lewis, Lukas Haas, Nora Zehetner, Noah Fleiss, Matt O’Leary,
110 min. Color

SINOPSI:
L’acció té lloc a l’institut i la barriada d’un poble del sud de Califòrnia. Brendan Frye és un jove intel•ligent que no li té por a ningú però que prefereix no relacionar-se amb ningú. Un dia, la seva exnòvia Emily, a la que no veia des de feia temps, li demana ajuda. Poc després, la noia apareix morta. Ajudat pel seu amic Brain, Brendan iniciarà una perillosa investigació que l’introduirà en una complexa trama de traficants de drogues, matons i dones fatals.

NOTES DE PRODUCCIÓ:
Brick és una original mostra de cinema negre protagonitzada per adolescents, en la que els protagonistes reciten diàlegs dignes de Dashiell Hammet vestits amb texans i bambes. La pel•lícula es basa tant en la tradició hard-boiled i el cinema negre clàssic, com en la raresa amagada de quotidianitat pròpia de l’imaginari de David Lynch, tot traslladat a un nou escenari, un institut i un veïnat modern a Califòrnia. El jove director Rian Johnson és també el guionista i el productor d’aquesta pel•lícula que va guanyar el premi especial del Jurat al festival de Sundance del 2005 per la seva originalitat, així com el premi a la millor opera prima al Festival de Sitges del 2006. Entre els seus protagonistes, destaca la presència de Josep Gordon-Levitt, protagonista entre d’altres de Mysterious Skin de Gregg Araki; i de Lukas Haas, que es va fer famós amb només set anys protagonitzant el thriller Único testigo.

DIRECTOR:
Rian Johnson (Maryland, Estats Units, 1973) es va graduar l’any 1996 l’Escola de Cinema i Televisió USC. Des de la seva època d’estudiant a l’institut ha dirigit diversos curts i cinema amateur. Brick és el seu primer llargmetratge.