Les pelis de la Mostra al món - Desembre

Notícies recents relacionades amb les pel·lícules projectades a la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors de Mataró:

El cant dels ocells
-Estrena oficialment en 4 sales de tot el país a les ciutats de Barcelona, Girona i Madrid.
-Nominat a tres premis Gaudí: Millor pel·lícula en llengua catalana, millor director i millor fotografia

Vals Con Bashir:
-Festival de Gijón: Premi del Jurat jove i millor direcció artística.
-Premis Acadèmia Arts Europea: Millor banda sonora.
-Premi de l'Associació de crítics de Los Angeles.
-Premi especial del jurat al festival de Tallin
-Premi al millor director al festival de cinema experimental de Tokyo
-Premi del públic del Festival de cinema de Varsòvia
-Nominació als GLOBUS D'OR a Millor pel·lícula estrangera.

Déjame entrar:
-Premi a la millor pel·lícula estrangera i al director més prometedor de l'Associació de crítics de Chicago.
-Premi del jurat del Fant-Asia (Montreal)
-Premi al millor director del festival de cinema fantàstic de Puchon.


Los próximos pasados: Ha despertat una polémica a Argentina que ha provocat la recuperació i restauració, finalment, dels murals de Siqueiros. Més informació aquí: http://www.jornada.unam.mx/2008/10/22/index.php?section=cultura&article=a03n1cul&partner=rss
http://adncultura.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1061786
A la foto Lorena Muñoz, la directora del film, i la presidenta d'Argentina el dia de l'obertura dels contenidors amb les pintures de Siqueiros.

La clase:
-S'estrena ja aquest proper gener.
-Nominada a la Millor pel·lícula estrangera dels Spirit Awards.

Blindness/A ciegas:
-Granota de Plata del festival de Lodz

Estômago:
-Pel·lícula inaugural del III Festival de Cinema brasiler de Barcelona.

El curt '18 segundos' guanya la XII Mostra de Curtmetratges

El curt '18 segundos' guanya la XII Mostra de Curtmetratges.

El primer premi TCM Audiovisual/EUPM recau en el film 'Amor sin fin' de Javi Moreno
per J. V. - fotos A. C. - 01/12/2008 18:45

El curtmetratge 18 segundos, de Bruno Zacharias i Miguel de Ocaso, ha estat el gran guanyador de la XII edició de la Mostra de Curtmetratges que s’ha celebrat en el marc de la XXX Mostra de Cinema de Nous Realitzadors. Padam, de José Manuel Carrasco, va quedar en segon lloc, mentre que Revolt of the mouses, de David Gen, es va fer amb el premi del públic. Aquests guardons estan valorats en 3000, 1200 i 600 euros respectivament. Els premiats han estat escollits entre els vuit curtmetratges finalistes, que s’han projectat abans de cada sessió. El concurs ha rebut aquest any un total de 146 films, 62 més que l’any passat.

La Mostra de Cinema de Nous Realitzadors va posar diumenge, dia 30, punt i final a una setmana de projeccions amb l’acte d’entrega de premis del concurs del curts, que aquest any ha estrenat com a novetat el Premi de Curtmetratges TCM Audiovisual, concedits a treballs realitzats per estudiants del Graduat en Mitjans Audiovisuals de la Politècnica. El curt Amor sin fin, de Javi Moreno, es va emportar el premi a la Creativitat, valorat en 600 euros; mentre que Jordi Aliberas es va endur el premi Tecnològic, valorat en 300 euros, pel seu curt Ànimes Lleugeres.

L’acte d’entrega dels premis va estar presidit pel regidor de Cultura, Sergi Penedès, i a presidenta de TCM Audiovisual, Alícia Romero, i va comptar amb un espectacle dels alumnes de l’Aula de Teatre basat en el musical de Cabaret. La clausura va incloure la projecció del film d’animació ‘Vals con Bashir’, d’Ari Folman. Després de la pel·lícula també es va poder veure, en primícia, el tràiler de la pel·lícula ‘Última Sessión’, que ha dirigit Francesc Páez i que ha estat rodada íntegrament a Mataró.

Presència del nou cinema català
Durant aquest darrer cap de setmana, la XXX Mostra de Nous Realitzadors també ha dedicat una jornada al nou cinema català, durant la qual es van projectat els films ‘Pas a nivell’ i ‘El cant dels ocells’. El director de ‘Pas a nivell’, Pere Vilà, va presentar personalmetn la pel·lícula, que es va projectar dissabte, dia 28 per la tarda al Teatre Monumental. Vilà va manifestar la seva “il·lusió” perquè festivals autòctons com la Mostra de Mataró projectin la seva pel·lícula i va reconèixer que es tracta d’un cinema díficil per a “un tipus de públic que no estigui adaptat a llenguatges diferents”. Vilà també va lamentar la manca d’interès general de les institucions per promocionar altres tipus de cinema català com el seu.

El mateix dia per la nit va ser Montse Triola, productora d’El cant dels ocells i una de les seves intèrprets, l’encarregada d’introduir als espectadors aquesta pel·lícula dirigida per Albert Serra. Triola va explicar algunes anècdotes del rodatge, que s’ha realitzat a indrets tan dispars com Fuerteventura o Islàndia, així com el mètode emprat per Serra per aconseguir la màxima espontaneïtat dels seus actors, que no són professionals.

Nous premis per VALS CON BASHIR

Avui es projecta com a Clausura de la XXXa Mostra de Cinema el film israelí d'animació VALS CON BASHIR.
Aquesta cinta d'Ari Folman acaba d'obtenir dos premis al recent acabat Festival de Gijón (FIC Xixón08):
-Direcció artística
-Millor Pel·lícula segons el Jurat Jove.

Us convidem a veure avui aquesta pel·lícula que no s'estrenarà fins el febrer de 2009.

Diumenge 30, 19h. (Teatre Monumental)

Vals con Bashir

Waltz with Bashir (Israel, 2008).

FITXA:

Director: Ari Folman

Producció: Ari Folman, Serge Lalou, Gerhard Meixner, Roman Paul i Yael Nahlieli

Guió: Ari Folman

Música: Max Richer

Muntatge: Feller Nili

Direcció artística: David Polonsky

Intèrprets: (veus) Ron Ben-Yisai, Ronny Dayag, Ari Folman, Dror Harazi i Ori Sivan.

Durada: 90 min

Web: www.waltzwithbashir.com

SINOPSI:

Ari va ingressar a l’exèrcit als 17 anys. El setembre de 1982 va arribar a l’oest de Beirut amb l’armada israeliana, just el dia en què va ser assassinat el president Bechir Yemayel, quan acabava d’ésser elegit. Quan va deixar la ciutat tres dies més tard, ja era una altra persona. Vint anys després, explica la seva història.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

La pel·lícula és un documental animat a través de la tècnica de la rotoanimació (animació sobre imatges reals) sobre la matança de palestins a les ciutats de Sabra i Chatila. Segons el director, aquesta no és una pel·lícula política, sinó que vol convertir-se en la història personal d’uns soldats. Folman creu que l’animació és l’única manera d’explicar aquesta història de records, somnis, al·lucinacions i subconscients. El film compta amb testimonis reals dels soldats i explica els remordiments davant dels fets succeïts. Waltz with Bashir es va poder veure a la secció oficial de Cannes, ha guanyat 6 premis de l’Acadèmia de Cinema d’Israel i aspira a competir per l’Òscar al millor film de parla no anglesa.

EL DIRECTOR:

Ari Folman va néixer a Israel l’any 1962. Després d’acabar el servei militar i d’intentar fer la volta al món, va descobrir que la seva imaginació el podia portar pel camí del cinema i es va matricular a la universitat. Guionista de nombrosos films i episodis de televisió, es va inicar en la direcció el 1996 amb la pel·lícula Santa Clara que va guanyar el premi especial del jurat al festival de Karlovy Vary. Després va signar Made in Israel (2001) i, finalment, Waltz with Bashir.

Dissabte 29, 22h. (Teatre Monumental)

El cant dels ocells

(Catalunya, 2008)

FITXA:

Director: Albert Serra

Guió: Albert Serra

Productors executius: Montse Triola

i Lluís Miñarro

Imatge: Neus Ollé i Jimmy Gimferrer

So: Joan Pons i Jordi Ribas

Muntatge: Àngel Martín

Direcció artística: Jimmy Gimferrer

Intèrprets: Lluís Serrat Masanellas, Lluís Serrat Batlle, Lluís Carbó, Montse Triola, Mark Peranson i Victòria Aragonès.

Durada: 99 m

SINOPSI:

L’obra neix de la inspiració d’un paràgraf de la Bíblia, que descriu el llegendari viatge dels tres Reis d’Orient cap el portal de Betlem, on acaba de néixer el Messies. Explica el director que ha intentat dur a terme un treball eteri i abstracte, i que per ell els tres personatges estan desposseïts de característiques psicològiques, per tal de recollir la seva idea de fer una pel·lícula religiosa i que per això s’ha imbuït de l’esperit dels retaules de l’antiguitat.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

El cant dels ocells, dirigida per Albert Serra, és una producció barcelonina de Luis Miñarro, amb guió del mateix Albert Serra. La fotografia és de Jimmy Gimferrer i Neus Ollé. La música, en clara referència al títol, és de Pau Casals. Amb la interpretació, d’actors no professionals, Lluís Carbó, Lluís Serrat Batlle, Lluís Serrat Masanelles, Montse Triola, i Mark Peranson. La pel·lícula va ser rodada a Islàndia, Fuerteventura i França, en localitzacions que el mateix director va buscar al Google Earth. S’ha pretès realitzar un cinema primitiu, fet amb la màxima senzillesa possible.

EL DIRECTOR:

Albert Serra neix a Banyoles l’any 1975. L’any 2001 funda la productora Andergraun Films. L’any 2002 escriu i dirigeix el seu primer llargmetratge, Crespià, the Film not the Village. Al 2003, escriu i produeix la peça teatral Setsuko, en homenatge a l’actriu fetitx de Yasujiro Ozu. El 2004, escriu Mi querido Bernard Berenson. La seva segona pel·lícula Honor de cavalleria (2006), va obtenir el Fipresci a la Biennale de Venècia i va ser presentada a Cannes, així com la seva tercera realització El cant dels ocells.

Dissabte 29, 19h. (Teatre Monumental)

Pas a nivell

(Catalunya, 2007)

FITXA:

Director: Pere Vilà

Producció: Mar Vilà i Diego Rojas

Guió: Pere Vilà

Fotografia: Diego Dussuel

Muntatge: David Pérez

Intèrprets: Marc Homs, Mercè Compte, Joan Martí, Maite Buenafuente, Georgina Cardona, Cristina Cervià i Paula Vives.

Durada: 103 min

Format: 35mm

SINOPSI:

Marc és un noi que no sap com enfocar la seva vida un cop ha finalitzat la seva carrera universitària. Perdut en un mar de dubtes, acaba acceptant una curiosa feina en un poble turític on viu la seva àvia. La relació entre tots dos i una sobtada desgràcia faran que el noi comenci a prendre consciència de les seves decisions i iniciï el seu camí cap a la vida adulta.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

Pas a nivell és la història d’una iniciació partint de la base dels nous adolescents, aquells joves que ja han superat la vintena, que han viscut sempre sota l’aixopluc dels pares, i que veuen com han de començar a caminar sols a la vida. Per rodar aquest film, Pere Vilà va comptar amb l’ajuda de la seva família, que va fer tot tipus de feines (producció, scripts, etc.) per poder-la acabar.

El director va començar a filmar traduint el guió en imatges i va aconseguir tres hores de pel·lícula. Segons comenta Vilà, va ser amb el procés d’edició de la pel·lícula que va acabar construint la història a través de les imatges filmades anteriorment, ja que va poder trencar la linealitat narrativa del seu guió.

La pel·lícula s’ha pogut veure als festivals de cinema de Donostia, de Gijón i de Tarragona. Actualment encara no té distribuïdora que l’estreni comercialment.

EL DIRECTOR:

Pere Vilà va estudiar cinema a la Universitat Calassanç de Barcelona. Allà va conèixer Joaquim Jordà, amb qui va col·laborar en l’escriptura d’alguns guions. L’any 2004 va guanyar un premi pel guió del curtmetratge Los peces del rio Leteo, que li va permetre la realització del curt i, més endavant, guanyar el premi al Millor curt que atorga la Fundació Elsa Peretti. Els diners d’aquest premi són els que han servit per finançar Pas a nivell.

Actualment Pere Vilà està preparant una sèrie de televisió.

Presentació
Hamaca
Distribuïdora de videoart i media art.
Presentació a càrrec de Jaron Rowan

HAMACA és una entitat al servei d'autors i usuaris que té per objectiu incentivar la difusió de les obres presents al seu catàleg i generar un flux econòmic que reverteixi sobre la producció dels artistes. Amb aquesta finalitat s'ha creat hamacaonline on es poden consultar i seleccionar les obres de 120 dels artistes més importants que han treballat en l'Estat espanyol.

HAMACA és l'intermediari que facilita i incentiva la presència de les produccions videogràfiques actuals i històriques en les programacions nacionals i internacionals a més d'obrir mercat en els nous mitjans de comunicació i informació.

El projecte d'HAMACA és un projecte únic a tot l'estat espanyol i una de les poques distribuïdores que hi han en tot el món especialitzades en videoart i mediart.

Dijous 27, 22h. (Teatre Monumental)

A ciegas

Blindness (Canadà-Brasil-Japó, 2008)

FITXA:

Director: Fernando Meirelles

Producció: Andrea Barata Ribeiro,

Niv Finchman, Sonoko Sakai

Guió: Don Mckellar

Música: Marco Antonio Guimarfes ( Utaki )

Muntatge: Daniel Rezende

Direcció artística: César Charlone

Intèrprets: Julianne Moore, Mark Ruffalo, Danny Glover, Gael Garcia Bernal, Alice Braga, Don McKellar i Sandra Oh.

Durada: 120 min

Web : www.blindness-themovie.com

Format: 35mm / color

SINOPSI:

Un home que condueix de la feina cap a casa queda repentinament cec. De mica en mica, totes les persones amb les quals s’ha creuat van perdent la vista repentinament i el pànic i la paranoia es va extenent entre la gent. Els afectats per aquesta estranya epidèmia són clausurats en un psiquiàtric abandonat. Allà, un grup de set persones iniciarà una fuga cap a una ciutat devastada on creuen que hi ha la seva darrera esperança.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

La pel·lícula està basada en el llibre del Premi Nobel José Saramago Assaig sobre la ceguera. Durant molts anys Saramago havia rebutjat totes les propostes que li feien per portar el llibre a la pantalla. Deia que en ser un llibre violent sobre la degradació social no volia que caigués en mans equivocades. Don McKellar, el guionista, el va convèncer pel fet que no treballaven per un gran estudi i per tant, tindrien llibertat creativa. Aleshores Saramago va acceptar. El gran repte de traslladar el llibre a la pel·lícula és que els lectors, com la majoria de personatges del llibre, són cecs a tot excepte a allò que els explica la dona del metge, que és l’única que pot veure-hi. Al film, el punt de vista canvia perquè els espectadors es converteixen en vouyeristes de l’horror, com la dona del metge.

EL DIRECTOR:

Fernando Meirelles va néixer a Sfo Paulo l’any 1955. A la Universitat es va començar a interessar pel cinema i juntament amb uns amics va fundar la productora Olhar Eletrgnico, amb la qual va elaborar molts programes televisius. El 1997 va llegir la novel·la Ciudad de Dios i va fer el salt a la direcció. El film a ser presentat al Festival de Cannes i als Òscars. El seu segon film va ser l’adaptació de El jardinero fiel, que va aconseguir un Òscar. Blindness és la seva tercera pel·lícula.

Dimecres 26, 22h. (Foment Mataroní)

Les amants réguliers

(França, 2005)

FITXA:

Director: Philippe Garrel

Guió: Philippe Garrel,

Marc Cholodenko i Arlette Langmann

Fotografia: Jean-Claude Vannier

Muntatge: François Collin i Philippe Garrel

Intèrprets: Louis Garrel, Clotilde Hesme, Éric Rulliat, Julien Lucas, Mathieu Jenet, Nicolas Bridet.

Durada: 178 min, blanc i negre

SINOPSI:

François, un jove i prometedor poeta, participa en la revolta dels carrers de París durant el maig del 68. Entre els fums i la confusió veu la bella Lilie, una jove estudiant que acabarà coneixent, un any després, en una festa a casa d’un amic. Entre ells naixerà l’amor que restaurarà la il·lusió després del desencant de la revolució perduda. El sexe, l’opi, la poesia i la pintura seran els nous territoris freqüentats pel nou grup de joves revolucionaris.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

La llarga i misteriosa trajectòria cinematogràfica de Philippe Garrel viu, en aquest inici de mil·lenni un nou renaixement. El director gal, però, no ha deixat de practicar mai el seu estil críptic i contemplatiu. Però ara, amb el gran i unànime èxit de crítica i públic de Les amants réguliers, ha ascendit a l’olimp dels grans directors.

Garrel ha practicat, al llarg de la seva carrera, des de cinema aïllacionista fins al retrat de diferents passatges de la història mundial més recent. La parella, i la seva crisi, és el tema que més ha inquietat la seva pulsió cinematogràfica. Aquest tema també és present a Les amants réguliers combinat amb una revisió melangiosa del Maig del 68 francès que suposa una rèplica a Bernardo Bertolucci i la seva superficial Soñadores.

EL DIRECTOR:

Philippe Garrel (París, França, 1948) és una de les figures més independents del panorama cinematogràfic francès dels darrers 40 anys. És un descendent directe de la nouvelle vague però també està molt influenciat per Robert Bresson i Jean Eustache. Preocupat per les relacions de parella, la droga o la pròpia activitat cinematogràfica ha dirigit altres cintes com Le révelateur, Le lit de la vierge i Le berceau de Cristal.

Enguany ha presentat el seu darrer film: La frontière de l’Aube.

Dimarts 25, 22h. (Foment Mataroní)

Weekend

(França, 1967)

FITXA:

Direcció: Jean-Luc Godard

Guió: Jean-Luc Godard

Intèrprets: Mirellie Darc, Jean Yanne, Jean-Pierre Kalfon, Yves Beneyton, Valerie Lagrange, Jean-Pierre Léayd, Juliet Berto, Anne Wiazembsky.

Fotografia: Raoul Coutard

Muntatge: Agnes Guillemot

So: René Levert

Durada: 105 min, color

Format: 35 mm

SINOPSI:

Una jove parella surt de casa per passar el cap de setmana al camp. Els espera un terrible embús que sembla més aviat un malson. En fugir-ne, enlloc de trobar-se al camp, es veuen involucrats en una guerra civil promoguda per revolucionaris, caníbals i assassins.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

Els crèdits inicials ja donen una idea del que pot passar: "una pel·lícula trobada a la brossa". El film és una fàbula apocalítica, desencantada i satírica, narrada com si és tractés del viatge de dos Gullivers contemporanis i carrega de forma furibunda sobre el colapse de la societat occidental de finals dels anys seixanta: la societat de consum, la burgesia acomodada i el capitalisme. Rodada l'any 1967, anticipa en cert manera el que passaria l'any següent a les principals ciutats del món quan els joves descontents van sortir al carrer.

I com sempre en la cinematografia de Godard no podien faltar les referències al cinema, en un curiós diàleg on es discuteix entre el llenguatge literari i el llenguatge cinematogràfic. La pel·lícula és un autèntic calidoscopi que desborda imaginació i humor.

EL DIRECTOR:

Jean-Luc Godard (París, 1930) és considerat un dels directors més influents de la nouvelle vague, cultivant un cinema avantguardista i experimental respecte al muntatge que s'ha carateritzat per la seva irreverència i rebel·lia. Entre la seva extensa filmografia es poden destacar pel·lícules com À bout de souffle (1960), Pierrot le fou (1965), La Chinoise (1967) o més recentment Éloge de l'amour (2001).