Dijous10: Mur

Mur
Simone Bitton, França-Israel, 2004
Dijous 10, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI:
Per defensar-se dels possibles atacs palestins, Israel ha començat a aixecar un mur que està destruint un dels paisatges de més interès històric del món. Aquest mur, alhora, tanca un poble i aïlla un altre. Al peu de la construcció, mentre es va tancant aquesta immensa presó, el documental recull declaracions, ja sigui en àrab o hebreu, de persones que desafien el discurs bèl•lic imperant i gosen obrir-se camí entre l’atordidor soroll dels bulldozers.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Mur és una meditació cinematogràfica personal al voltant del penúltim incident en el conflicte entre Israel i Palestina, signat per una directora que prova d’esborrar les formes simbòliques de l’odi reivindicant la seva doble condició de jueva i d’àrab.
La construcció del mur de separació que divideix els dos pobles enfrontats es converteix en la línia física que ressegueix, amb llarguíssims tràvellings laterals, la càmera de Simone Bitton. La seva mirada respon inicialment a les formes del documental, però va més enllà fins a convertir-se en un sentit lament i una reflexió personal sobre l’odi, la separació, l’aïllament, la ràbia i, en definitiva, la tragèdia implícita en tot conflicte.
Bitton es converteix en la narradora pràcticament omnipresent d’aquest documental personal en el qual el drama polític i social contrasta amb l’enorme bellesa d’un paisatge mil•lenari destruït per l’odi. La realitzadora recull el testimoni de diverses persones que expressen els seus sentiments i impressions sobre la tràgica circumstància que els ha tocat viure.
La bellesa d’aquest històrics territoris i la humanitat dels seus habitants s’ofereixen a l’espectador com a darrer regal just abans de desaparèixer darrera del mur.
La pel•lícula va guanyar el Premi del Jurat a l’edició del Festival de Cinema de Sundance del 2005.

DIRECTORA:
Simone Bitton (Marroc, 1955) pertany a una família jueva que ha viscut tota la seva vida al Marroc. Llicenciada en cinema a l’IDHEC de París, ha realitzat nombrosos documentals per a la televisió des del 1981. Els temes que més l’interessen van des de la investigació històrica fins el retrat íntim d’escriptors, artistes i polítics coneguts, passant pels testimonis periodístics de primera mà que reflecteixin la complexitat de la Història i les cultures d’Orient Pròxim i el Nord d’Àfrica.

FITXA TÈCNICA:
Directora: Simone Bitton
Guió: Simone Bitton
Producció: Cine-Sud Productions, Arna Productions.
Fotografia: Jacques Bouquin
Música: Gilad Atzmon & the Orient House Ensemble.
Intèrprets: Anònims
Durada: 95 min.
Links d’interès: http://www.murlefilm.net/

Dimecres9: Primer

Primer
Shane Carruth, Estats Units, 2004
Dimecres 9, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI:
La perifèria d’una ciutat qualsevol, plena de polígons industrials i fileres de cases idèntiques. En aquest indret, Abe i Aaron, dos enginyers, treballen per a una gran empresa. Però en el seu temps lliure es dediquen a fer experiments en un aparcament. Un dia, treballant en un nou invent, descobreixen accidentalment unes inesperades aplicacions de l’aparell, ja que els permet fer i tenir tot allò que desitgen. El primer repte que se’ls planteja és si aprofitar o no aquesta oportunitat. El segon, fer front a les seves conseqüències.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Shane Carruth és el director, productor, guionista, compositor, editor i protagonista de Primer, una pel•lícula de ciència ficció força inusual rodada amb poquíssims mitjans –ha costat només 7.000 dòlars- i que ha sorprès per la seva atmosfera hipnòtica i minimalista. Carruth, que ambienta el film en el món de la enginyieria que ell mateix va abandonar per dedicar-se al cinema, es va inspirar llegint un llibre sobre grans descobriments: “em vaig adonar que els descobriments més importants es descarten al principi per considerar-se una conseqüència indirecta. Jo volia fer una història que s’assemblés més a la forma com realment es produeix la innovació”, explica el director.
Carruth també confesa haver-se fixat en films com Todos los hombres del presidente per construir l’estructura narrativa del guió, en la que els petits detalls es van desvetllant per crear una tensió creixent lluny d’efectismes i efectes digitals. La pel•lícula està rodada en super 16 mm i després passada a 35 mm, una decisió tècnica que justifica l’estil visual del film, al mateix temps senzill, contemporani, fred i deliveradament sobreexposat, amb el que el director ha volgut retre homenatge al cinema dels anys 70. A més, el film també destaca pel tractament del so, analògic i molt realista.
Primer va aconseguir el premi del Jurat al Festival de Sundance i els premis de millor pel•lícula i director als Spirit Awards.

DIRECTOR:
Shane Carruth (Carolina del Sud, Estats Units, 1974) és fill d’un sargent de les forces aèrees, per la qual cosa es va criar en diversos indrets de la geografia nordamericana. Llicenciat en Matemàtiques, va començar a treballar en el sector de la enginyieria però ho va deixar al cap de poc temps per dedicar-se al món del cinema. De formació autodidacta, Primer és la seva primera pel•lícula.

FITXA TÈCNICA:
Director: Shane Carruth
Guió: Shane Carruth
Producció: Shane Carruth
Fotografia: Shane Carruth, Anand Upadhyaya
Música: Shane Carruth
Intèrprets: Shane Carruth, David Sullivan, Anand Upadhyaya, Casey Gooden
Durada: 77 min
Links d’interès: http://primermovie.com/

Buffalo Boy, candidata vietnamita als Oscars

Us recordem que la pel·lícula que es projectarà aquest dimarts dia 8 a la XXVII Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, Buffalo Boy, és la candidata per representar Vietnam als Oscars. El film competirà amb 57 llargmetratges més per aconseguir una de les cinc nominacions com a millor pel·lícula de parla no anglesa. A la mateixa categoria optarà també la cinta espanyola Obaba.

Buffalo Boy es va poder veure a la passada edició del BAFF però des de llavors no s'ha projectat enlloc més, així que la de Mataró pot ser una de les últimes oportunitats de veure aquest film.

Recull de premsa 2

Manuel Cuyàs publica avui a la contraportada d'El Punt un elogiós article sobre la Mostra de Cinema.

D'altra banda La Guia del Ocio en l'edició d'aquesta setmana també ha destacat la programació de la Mostra.

Dimarts8: Buffalo Boy

Buffalo Boy (Mua Len Trau)
Minh Nguyen-vô, Vietnam-Bèlgica-Francia, 2003
Dimarts 8, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI:
Durant els últims anys de l’ocupació francesa de Vietnam, a la regió arrossera de Cau-Mau, en Kim, un jove camperol, es veu obligat a treballar com a pastor de búfals. Així, Kim es farà càrrec dels dos exemplars dels seus pares, per poder tirar endavant la seva família durant l’estació de les pluges, moment en què les terres de la vall queden negades per l’aigua i els búfals s’han de traslladar a les pastures de les muntanyes.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ
Inspirat en uns contes de Son Nam, un dels escriptors vietnamites més importants, el film mostra la vida tradicional del Vietnam agrícola dels últims anys de l’ocupació francesa, al ritme marcat per l’estació de les pluges, oferint una reflexió ambivalent sobre aquesta realitat. El film destaca per la llum, els paisatges, els cels ennuvolats per l’estació de les pluges, però també per les escenes nocturnes on el director, mitjançant jocs de llums i ombres, aconsegueix mostrar amb major cruesa la dura vida del protagonista.
Buffalo Boy és una pel•lícula plena de simbolismes. Així, destaca el paper simbòlic de l’aigua, que a la cultura vietnamita té un doble significat: per un costat representa la vida, fertilitat i purificació, però per l’altre també porta implícita la destrucció i la mort. De la mateixa manera, la relació entre en Kim i el seu pare és ambivalent, ja que el jove li guarda respecte i reconeix el que li ha ensenyat, però també es revolta i rebutja les seves accions del passat. També la figura del búfal té una interpretació simbòlica ja que al sud del Vietnam està considerat la reencarnació d’una divinitat búdica, per la qual cosa la tasca dels vigilants dels búfals adquireix una dimensió sagrada indubtable.
Buffalo Boy va guanyar al 2004 els premis a la millor opera prima als festivals de Xicago i Locarno, i el premi a la millor pel·lícula al Festival de cinema de Amiens.

DIRECTOR:
Minh Nguyen-vô (Vietnam, 1959) va néixer durant la guerra d’independència i va créixer al petit cine que regentaven els seus pares. Va estudiar física a França i els EUA on després d’uns anys dedicats a la investigació va decidir començar a fer cine. Buffalo Boy és la seva primera pel·lícula llarga, després d’haver rodat, l’any 1999, el curtmetratge Crimson Wings.

FITXA TÈCNICA:
Director: Minh Nguyen-vô
Guió: Minh Nguyen-vô
Producció: Vincent Carnard
Fotografia: Yves Cape
Música: Tôn-Thât Tiêt
Intèrprets: Le The Lu (Kim), Nguyen Thi Kieu Trinh (Ban), Nguyen Huu Thanh (Dinh), Kra Zan Sram (Det), Truong Van Be (Haitich), Nguyen Anh Hoa (Hai).
Durada: 102 min.
Links d’interès: http://www.cineasie.com/Buffalo_Boys.html

Recull de premsa

A continuació, recull d'enllaços a les notícies que ja han sortit publicades sobre la Mostra de Cinema al Capgròs i al Portalmataró:

Prop de 200 persones aplaudeixen el film inaugural de la Mostra de Cinema Capgròs 4/11/05

Més de 100 persones de mitjana en el primer cap de setmana de la Mostra Capgròs 07/11/05

‘L’esquive’ retrata amb mestria l’amor adolescent i suburbial PortalMataro 07/11/05

Dilluns7: Depuis qu'Otar est parti

Depuis qu’Otar est parti (Depuis qu’Otar est parti)
Julie Bartucelli, França-Bèlgica 2003
Dilluns 7, a 2/4 de 10 de la nit

SINOPSI
Otar és un immigrant Georgià que treballa a París i que s’ha convertit en l’orgull de la seva mare, Eka, que viu a l’espera de les cartes que el seu fill li envia regularment. La seva germana Marina i la seva filla Ada s’han quedat amb ella al poble de Tblissi per cuidar-la, ara que ja és gran. Un dia les cartes amb notícies deixen d’arribar perquè, degut a un desafortunat accident, Otar ha mort. Marina i Ada inicien aleshores un complicat exercici de funambulisme per ocultar la veritat a la seva mare i, alhora, aprendre a viure amb la marxa definitiva d’Otar.

NOTES DE PRODUCCIÓ
Tot i les aparents similituds del film de Julie Bartucelli amb l’exitosa Goobye Lenin, el seu film se situa a les antípodes. La trama de la història es mou entre la soledat de les tres protagonistes i el retrat de la vida que porten en un país post-comunista. A través de la vida d’aquestes tres dones, la directora retrata tres maneres d’encarar el passat i el futur en aquesta república. Mentre que l’àvia, d’origen francès, segueix essent una fervent comunista, la seva filla es mostra insatisfeta amb vida que porta, i la seva néta mostra el cansament i la dificultat de trobar feina en aquest país, malgrat que posseeix una bona formació.
El film parla també sobre la immigració, sobre aquells que abandonen la seva vida, la seva família i el poble on van néixer per buscar un futur millor en un altre lloc. Otar, l’immigrant, és l’enveja de la seva germana, l’orgull de la seva mare i una esperança per la seva neboda. És per això que la seva mort fa trontollar els pilars d’aquesta família.
Depuis qu’Otar est parti va aconseguir el Gran Premi de la Setmana de la Crítica al festival de Cannes, el premi FIPRESCI de la Viennale i el Cèsar a la millor Òpera Prima l’any 2003.

DIRECTORA
Julie Bartucelli (1968) ha estat ajudant de direcció en molts films abans de fer el pas de dirigir en solitari. Ha treballat a les ordres de grans directors com Krysztof Kieslowski, participant en la trilogía dels colors ( Bléu, Rouge i Blanc ) i com Otar Iosseliani. Amb anterioritat havia dirigit un documental televisiu que portava per títol Un monde en fusion.

FITXA TÈCNICA
Directora: Julie Bartucelli
Producció: Les films du poisson
Edició: Emmanuelle Castro
Guió: Julie Bertucelli i Bernard Renucci
Fotografia: Christophe Pollock
Música: Antoine Duhamel, Dato Evgenidze et Arvo Pärt
Intèrprets: Esther Gorintin (Eka), Nino Khomasuridze (Marina), Dinara Drukarova (Ada), Temur Kalandadze (Tengiz), Mzia Eristadi (Dora), Rusudan Bolqvadze (Rusiko)
Durada : 103 min.

La Mostra a LaMalla.net

La web oficial de la Mostra de Cinema va sortir recomanada a la secció de
la web del dia de LaMalla.net el passat dissabte dia 5 de novembre. Us recordem que la web l'ha dissenyat en Toni Veas i que a banda de tota la informació sobre la programació, hi trobareu un espai per votar els curts i un Fòrum per opinar sobre qualsevol aspecte de la Mostra.

Un dels curts de la Mostra de Cinema guanya a San Sebastián

El curmetratge d'animació La leyenda del espantapájaros, que es va projectar a la sessió inaugural de la XXVII Mostra de Cinema, acaba d'emportar-se el premi Dama al Millor Curtmetratge espanyol a la Semana de cine fantástico y de terror de San Sebastián que va finalitzar ahir dissabte dia 5. El curt, dirigit per Marco Besas, explica la història d'un espantaocells que es vol fer amic dels ocells. El seu director ja va quedar finalista a la Mostra de Curtmetratges de Mataró de l'any passat, on es va projectar el seu anterior film El último secreto de Luís Candelas.

Diumenge6 -Segona Sessió: Anita and Me

Anita and me
Metin Hüsseyin, Gran Bretanya, 2002
Diumenge 6, a les 8 del vespre

SINOPSI:
Meena és una espavilada noia de 12 anys d’una família d’immigrants Punjabis instal·lats a l’Anglaterra dels anys 70, i que viu envoltada de familiars i amics excèntrics. La seva vida donarà un gir de 360 graus quan Anita Rutter i la seva disfuncional família es traslladi a viure al barri. Anita representa tot allò que Meena voldria ser: rossa, extrovertida i extravagant. Per això, Meena farà tot el possible perquè Anita entri a la seva vida. No obstant, les hormones adolescents, l’arribada d’un germanet i el canvi d’escola no posarà les coses fàcils a les dues noies.

NOTES SOBRE LA PRODUCCIÓ:
Anita and me està basada en una popular novel·la de l’escriptora juvenil Meera Syal que retrata, amb un estil semblant al del film Oriente es Oriente, la vida dels immigrants hindús a l’Anglaterra de la dècada dels 70. Syal també ha estat l’encarregada d’escriure el guió, fet que garantitza la fidelitat de la pel·lícula a la història original. Partint del xoc de cultures entre hindús i anglesos i utilitzant la comèdia com a vehicle, Syal fa un retrat dels difícils anys de la adolescència de dues noies amb orígens i famílies totalment diferents i que estan unides per una forta relació d’amistat. Només l’aparició d’un noi, Neddy posarà cap per avall totes les creences i conviccions de les dues amigues.
El film ha estat rodat a Nottinghamshire per la seva similitud amb el lloc de naixement de l’escriptora, que va basar parcialment la novel•la en la seva vida. La majoria d’actors utilitzen l’accent de la zona anomenat “ black country” que també es troba present en el llibre de Syal. Anita and me ofereix, també, un viu i colorista retrat de la vida quotidiana en un poble anglès.
Els protagonistes estan interpretats tant per actors poc coneguts, com és el cas de Meena i Anita, que comparteixen pantalla amb actrius consagrades com la veterana Lynn Redgrave. La pròpia Meera Syal també es reserva una breu aparició en la pel•lícula, fent el paper d’una de les tietes de Meena.

DIRECTOR:
Metin Hüsseyyn prové del món de la televisió anglesa. Responsable de nombrosos programes, minisèries i shows còmics, ha dirigit, entre d’altres, The all new Alexander Sayle Show, el show de l’actor que interpretava al senyor Balowsky a la mítica sèrie Els joves i un dels seus guionistes.

FITXA TÈCNICA:
Director: Metin Hüsseyin
Guió: Meera Syal, basat en la seva novel•la
Producció: Paul Raphael
Fotografia: Cinders Forshaw
Música: Barry Blue, Lynsey de Paul i Nitin Swahney
Intèrprets: Chandeep Uppal (Meena), Kabir Bedi (Yeti) ,Max Beesley (Hairy Neddy), Sanjeev Bhaskar (senyor Kumar), Anna Brewster (Anita Rutter), Kathy Burke (senyora Rutter), Lynn Redgrave (senyora Omerod)
Durada : 92 min.