Dia 7. Sessió doble: Lucio i Irina Palm

Lucio (més informació al post anterior: Article d'El País)
Espanya, 2007

DISSABTE 24, A LES 18H.

FITXA:
Directors: Aitor Arregi i Jose Mari Orreaga
Guió: Aitor Arregi i Jose Mari Orreaga
Fotografia: Javi Agirre
Muntatge: Raúl López
Participants: Lucio Urtubia, Anne Urtubia, Pili Urtubia, Satur Urtubia, Thierry Fagart Evelyn Mesquida, Roland Dumas i Germinal García.
Durada: 93 min, Color

SINOPSI:

Lucio Urtubia viu a París. Ha estat testimoni i part activa d’esdeveniments històrics com el Maig del 1968, l’alçament de Fidel Castro o la lluita antifranquista. Però, sens dubte, el seu gran moment es va produir a mitjan anys setanta, quan va aparèixer a tota la premsa internacional convertit en el “lladre bo” o “el Zorro Basc”. El motiu d’aquesta fama va ser la falsificació de traveller checks de Citibank (més de 20 millions d’euros de l’època) per invertir-los en causes justes.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

Lucio explica la història de l’anarquista Basc Lucio Urtubia, un home que, sense deixar la seva feina com a paleta, va aconseguir robar al First National Bank (l’actual Citibank) més de 3.000 milions de pessetes amb l’objectiu de finançar el moviment llibertari a tot el món. Com a conseqüència d’aquesta acció ha estat en cerca i captura en cinc ocasions per diversos tribunals i perseguit per la CIA.

Però aquest fet no és l’única fita a la vida de Lucio. També va ser un dels protagonistes de la revolta estudiantil del Maig del 68, ha estat contrabandista i va lluitar frec a frec amb el Ché o Eldridge Cleaver, un dels líders dels Panteres Negres. La seva llarga i intensa vida ha estat recollida en el llibre de memòries El anarquista irreductible, i ara ha estat portada al cinema amb Lucio, un documental que barreja entrevistes, imatges d’arxiu i reconstruccions històriques seleccionades entre més de 80 hores de gravació.


ELS DIRECTORS:

Aitor Arregi (Oñati) ha dirigit els documentals d’animació Glup (2004), nominat als premis Goya, i Cristóbal Molón (2006). Ha treballat també com a guionista televisiu a ETB1. Jose Mari Orreaga (Ordizia) ha escrit i dirigit, entre altres, els curtmetratges Tercero B i Sintonía, a banda de ser coguionista i codirector del llarg d’animació Supertramps.



Irina Palm
Bélgica, Alemania, Luxemburgo, Reino Unido i Francia, 2007

DISSABTE 24 A LES 22H.

FITXA:
Director: Sam Garbarski
Guió: Martin Herron i Philippe
Fotografia: Christophe Beaucarne
Muntatge: Ludo Troch
Intèrprets: Marianne Faithfull (Maggie), Miki Manojlovic (Miki), Kevin Bishop (Tom), Siobhán Hewlett (Sarah), Dorka Gryllus (Luisa), Jenny Agutter (Jane), Corey Burke (Olly), Meg Wynn-Owen (Julia), Susan Hitch (Beth), Flip Webster (Edith).
Durada: 103 minuts

SINOPSI:

Maggie, una dona de mitjana edat, ha d’aconseguir diners per pagar el tractament que li cal al seu nét. Després de diversos fracassos buscant feina, Maggie troba la seva oportunitat en un sex-shop treballant sota el pseudònim d’Irina Palm. La seva doble vida no trigarà a cridar l’atenció de les seves amigues i veïnes, unes veritables tafaneres. Maggie haurà d’enfrontar-se a la hipocresia provinciana, a més de posar en dubte la seva moral. Amb el cap ben alt, la simpàtica Irina Palm potser trobarà quelcom més que l’amor de la seva família.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

Aquesta coproducció europea interpretada per la cantant Marianne Faithfull (que fa poc es va poder veure en un petit paper a la Maria Antonieta dirigida per Sofia Coppola), es va emportar més d’una ovació en el passat Festival de Berlín, on partia com una de les preferides per part de la crítica per emportar-se l’Ós d’Or.

Rodada en escenaris rurals de Londres, Irina Palm explica la baixada als inferns d’una simpàtica àvia que decideix dedicar-se a la prostitució “manual” per salvar la vida del seu nét. El que pot semblar una història lacrimògena, deriva cap al terreny de la comèdia, fet pel qual la pel·lícula ha estat comparada amb a la tragicomèdia Full Monty.

Irina Palm ha estat definida com una excel·lent, original i profundament reveladora pel·lícula que parla de les aparences i les falses moralitats d’una manera àcida i simpàtica.


EL DIRECTOR:

Sam Garbarski (Planegg, Alemanya, 1948). Actor, guionista i director, Garbarski va debutar com a realitzador de llargmentratges amb Le tango des Rashevski, tot i que anteriorment ha havia dirigit alguns curtmetratges i molts anuncis. Garbarski és el fundador de l’agència de publicitat Garbarski Euro RSCG. Irina Palm és el seu segon film.