Dia 2: Diario Argentino

Diario Argentino
Catalunya, 2005

DIVENDRES 16, A LES 21:30H.

FITXA:
Directora: Lupe Pérez Garcia
Guió: Lupe Pérez Garcia
Fotografia: Carlos Essmann
Muntatge: Domi Parra
Intèrprets: Lupe Pérez García, María Teresa García , Mario Bernich , Ariana Spinelli
Gerardo Almirón, Laura Villar, Nahuel Farias
Durada: 79 min, Color
Format: 35 mm

SINOPSI:

Lupe, una argentina emigrada a Catalunya arran de la crisis del 2001, deixa el seu marit i els seus fills a Mataró per tornar al seu país per visitar la seva mare. A causa d’una dislèxia, Lupe no diferencia la dreta de l’esquerra i aprofita el viatge per buscar les causes d’aquest problema. La conclusió és que aquesta desorientació pot provenir de la història recent de l’Argentina. A partir de la història personal es dibuixa l’ombra d’una història col·lectiva, les dues igualment afectades per una profunda dislèxia.

NOTES DE PRODUCCIÓ:

La primera pel·lícula de la directora argentina instal·lada a Mataró, Lupe Pérez García, està plantejada com un diari personal i com a tal està narrada en primera persona. És la mateixa Lupe, interpretant una mena de paròdia de si mateixa, la que convida a fer el viatge que la va portar a Mataró però a la inversa. Prenent com a punt de partida una molt simbòlica dislèxia entre la mà dreta i l’esquerra, la directora viatja fins a Mar de Plata i als últims trenta anys de trasbalsos polítics de l’Argentina, buscant l’origen de la seva pròpia desorientació i la del seu país. Ho fa a partir de les vivències i els records personals de la seva mare i el seu company, personatges que se situen al mateix nivell de protagonisme que Perón o Medem ja que també ocupen la mateixa posició en la memòria de la realitzadora.

La pel·lícula combina un divertit sentit de l’humor argentí amb certes ressonàncies a Nani Moretti i amb el llenguatge del documental. El film va néixer com a projecte del Màster de Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra.


LA DIRECTORA:

Lupe Pérez García (Buenos Aires, Argentina, 1970) es va traslladar a viure a Catalunya, on ha fet el màster en Documental de Creació a la Universitat Pompeu Fabra. La seva experiència inclou treballs com el curt El accidente (2003), rodat a Mataró, el documental El extranjero (2001) o els audiovisuals de l’exposició Gisèle Freund: El món i la meva càmera del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Va ser la muntadora de documental de Mercedes Àlvarez El cielo gira (2003