Demà, un altre cop, programa doble:
Teatre Monumental: 5/11/2006 a les 18:00
Les invisibles
França, 2005
FITXA:
Director: Thierry Jousse
Guió: Thierry Jousse i Emmanuèle Bernheim
Fotografia: Josée Deshaies
Muntatge: Tatjana Yankovic i Yannick Kergoat
Música: Noël Akchoté, David Grubbs, Matmos i Andrew Sharpley
Repartiment: Laurent Lucas (Bruno), Lio (Carole Stevens), Michael Lonsdale (conserge)
85 min. Color
SINOPSI:
Bruno és un músic taciturn i obsessiu que composa música amb fragments sonors del món real, del món que ha decidit observar. A les seves composicions inclou trobades sexuals (organitzades telefònicament) que es realitzen en total i absoluta foscor i que ell registra. Un dia, però, s’obsessionarà amb una d’aquestes dones “invisibles” que el visiten i de la que només disposa d’una gravació sonora.
NOTES DE PRODUCCIÓ:
Les invisibles es pot considerar tant una pel•lícula sobre la soledat urbana com un documental sobre el procès de creació, en aquest cas, musical. A film, el director ens introdueix privilegiadament en la ment de Bruno, el compositor electrònic, per tal que descobrim la seva obsessió per Lisa, una de les seves amants invisibles, que apareix contínuament en els samplejats de les seves composicions. La segona meitat del film, de forta influència lynchiana, porta a passatges més onírics que superen les lleis de la lògica. A aquest fet contribueix la utilització del so, qur dotent al film d’una atmosferea suggestiva i complexa.
Als 90 Thierry Jousse, època en la que el director exercí de crític cinematogràfic i musical, va ser un dels defensors de la postmodernitat del cinema de Quentin Tarantino, de l’ús del sampler en l’electrònica i de les noves tendències cinematogràfiques que utilitzen la cinefília com a forma d’expressió i punt de partida per la creació (posant com a exemple l’excel•lent Irma Vep d’Olivier Assayas).
Teatre Monumental: 5/11/2006 a les 20:00
La mort del senyor Lazarescu (Moartea domnului Lazarescu)
Romaniia, 2005
FITXA:
Director: Cristi Puiu
Guió: Cristi Puiu i Razvan Radulescu
Fotografia: Andrei Butica i Oleg Mutu
Muntatge: Dana Bunescu
Música: Andrea Paduradu
Repartiment: Ion Fiscuteanu (Lazarescu), Luminita Ghorghiu (Mioara) i Gabriel Spahiu (Leo)
150 min. Color
SINOPSI:
El senyor Lazarescu viu feliç amb els seus tres gats en un petit pis de Bucarest. Un dia es troba malament i demana ajut als seus veïns, que truquen un metge d’urgències. Aquest, un cop examinat el pacient, decideix que és millor portar-lo a l’hospital, però no el poden acollir i haurà de buscar-ne un altre. Comença una recerca que esdevindrà desesperada a mesura que empitjori la salut del senyor Lazarescu.
NOTES DE PRODUCCIÓ:
La segona pel•lícula del romanès Cristi Puiu podria inscriure’s en el moviment del neorrealisme tot i que mai es converteix en una mera crònica de la mort anunciada en el títol, gràcies a la seva posada en escena rigorosa i a la seva narració en temps real que elimina les el•lipsis. Aquest és un dels aspectes més destacats de La mort del senyor Lazarescu, una pel•lícula sobre l’agonia d’un home que comença com a relat claustrofòbic i es transforma en una road movie sobre ambulàncies i hospitals.
El film està rodat amb càmera en mà buscant, estètica i dramàticament parlant, el registre de tremolor conduit per l’ansietat passant per la desesperació o la comèdia. Però Puiu manté en tot moment el silenci de la mirada davant la realitat, que crea a partir de coreografies ben sincronitzades entre els actors i les localitzacions.
La mort del senyor Lazarescu va ser presentada al Festival de Cannes del 2005 on es va convertir en una de les pel•lícules més perseguides pel públic i va obtenir, finalment, el premi de la secció “Un certain régard”. El film de Puiu està considerat una de les grans pel•lícules del 2005.
DIRECTOR:
Cristi Puiu (Bucarest, Romania) és un dels joves realitzadors romanesos amb més futur. Quan encara era un estudiant de cinema el seu curtmetratge Avant le pétit déjeuner va ser un dels triomfadors del Festival de Locarno l’any 1995. Un cop graduat regressa al seu país on debutaamb Marfa sii banni, una òpera prima reconeguda internacionalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada